La Fira Càtara i Medieval de Gósol ha dibuixat al centre de la localitat un recorregut basat en l'artesania i la mostra d'oficis. En la dotzena edició del certamen, l'Ajuntament l'ha volgut reinventar. «No ens acabava d'agradar el que hi havia fins ara, per això hem impulsat aquest canvi. Ens hem enfocat al voltant del Camí dels Bons Homes i les comarques del Berguedà, l'Alt Urgell, la Cerda-nya, el Pallars Sobirà i l'Arieja», explica la regidora de Festes i Cultura, Carme Sánchez.

Tant ahir dissabte com avui diumenge, durant tot el dia al centre de la localitat berguedana hi ha artesans de quilòmetre zero de les comarques esmentades, a més d'una mostra d'oficis. Un dels objectius de l'organització també ha estat que els visitants es trobin amb parades i productes referents a l'època medieval. «Hem volgut donar més importància a la qualitat que a la quantitat, i l'any que ve tindrem alguna parada més, ja que enguany hi ha hagut alguna baixa d'última hora», continua Carme Sánchez.

La dotzena edició de la mostra, enguany sota el títol «Gósol, catarisme a flor de pell. Ruta d'un èxode oblidat», i per tal de fer més vivencial l'experiència l'associació Mossèn Ballarín ha preparat una representació teatral al carrer amb el catarisme com a temàtica central.

«Vam trobar un document que diu que aquí a Gósol hi va haver un judici a un càtar, i l'hem volgut recrear», explica Carles Sánchez, membre de l'associació i director del grup de teatre. «També hem volgut posar en escena la Pesta Negra, que li podia arribar a tothom ja fos ric o pobre. Hi ha un personatge que és el predicador, també hi ha l'inquisidor i la dansa de la mort, és tota una barreja», continua el director, que durant la representació fa participar el públic del voltant de la plaça.

«Aquest any és l'embrió d'unes jornades càtares de més envergadura que s'organitzaran l'any vinent», conclou Carles Sánchez. Carme Sánchez, per la seva part, afegeix que la voluntat de l'organització és convertir la fira en una mostra exclusiva i única. Algunes veïnes i veïns consultats estan d'acord amb aquests canvis. «Ens agrada més així, que hi hagi més artesania i oficis», comenta la veïna Maria Alè.

Els càtars o bons homes es van expandir, del segle X al XIV, per tot el sud de França, i Gósol va ser refugi dels càtars que fugien de la Inquisició.