11 de agost de 2018
11.08.2018
Entrevista a la delegada del Govern a la Catalunya Central

«Detectem que els efectes del 155 als municipis han estat importants»

La berguedana Alba Camps assumeix el càrrec amb l´objectiu de continuar la feina feta ajudant el món local i millorar el desplegament de serveis a la regió central

11.08.2018 | 17:56
Alba Camps.

La regidora per ERC a Puig-reig Alba Camps (Navàs, 1989) s´ha estrenat com a delegada del Govern a la Catalunya Central. Pren el relleu de Laura Vilagrà, que va ser cessada per l'aplicació de l'article 155. En aquesta entrevista concedida a Regió7, la primera des que ostenta aquesta responsabilitat, explica la seva visió del territori i els objectius.

De regidora de Puig-reig a delegada del Govern a la Catalunya Central als 29 anys. Se sent preparada?

Sí que em sento preparada perquè si no no ho hauria fet. Evidentment això no vol dir que no ho vegi com un repte engrescador, com un procés d´aprenentatge, i ho entomo en aquest sentit. Crec que he de fer un camí d´aprenentatge com qualsevol persona encara que porti molta experiència associada.

S´ho esperava?

Gens. Un dia des del partit em van proposar ser-ho. El primer moment no m´ho esperava gens. Els altres delegats i delegada tenien una trajectòria política molt més àmplia que la meva. Evidentment això es pot valorar de maneres diferents, tant positivament com negativament. Des del meu punt de vista és interessant que persones més joves entrin a ocupar llocs importants dins de la política. Per què? Perquè al final la política és la representació de la societat. I com és? Hi ha gent gran, hi ha dones, gent jove, i crec que és important que es vegi reflectida aquesta diversitat en els càrrecs.

Com li ha canviat la vida?

(Riu) És molt més emocionant la meva vida des que soc delegada! Estic descobrint moltes realitats municipals que desconeixia, intento aprendre a marxes ràpides per estar a l´alçada de les circumstàncies. Si m´ho fa definir és emocionat, engrescador i desafiant perquè es toquen temes que són complexos. La sort és que tinc un equip molt bo que m´acompanya en aquest procés. Per exemple, el cap d´oficina [Pep Mas] té un ampli coneixement del món municipal i ja havia estat amb l´anterior delegada, per tant complementa molt bé algunes de les mancances que puc tenir inicialment.

Quins objectius s´ha fixat?

(Riu) Ufff! Aquest pregunta és de resposta llarga. Intentaré simplificar. L´objectiu principal és recuperar la feina feta per l´anterior delegada [Laura Vilagrà]. Realment és bona feina, molta quantitat de feina pel poc temps que la van deixar ser-hi. Ara estem tornant als municipis per fer un inventari del que ha passat en aquest nou mesos des que la van destituir amb el 155, per saber què ha passat en aquest temps.

I què han detectat?

La conclusió que podem treure´n ara és que els efectes han sigut importants. Hi havia molts temes sobre la taula que per als municipis eren importants, alguns urgents. La voluntat primera és recuperar aquests projectes i reprendre aquesta feina d´acompanyament als municipis en temes d´aigua, de carreteres, coses que ja havien començat a funcionar, que s´havien fets els contactes pertinents i semblava que estaven encaminades i que amb aquest parèntesi hem de veure on es troben ara mateix. Aquest és el primer objectiu. El segon és aconseguir realment una visió conjunta del nostre territori.

Què vol dir?

Som un territori divers, amb les nostres singularitats, cada comarca té la seva idiosincràsia i ho veig positiu. Amb les entrevistes el que fem és convidar a tenir una visió més estratègica de mitjà i i llarg termini. Per què? Perquè no només parlem de necessitats locals, que hi són i s´han de tractar, però a la vegada també hem de ser capaços de definir els objectius comarcals i de territori. I t´adones que hi ha moltes coses que són comunes als municipis.

Fan un pla de mandat?

Sí. L´estem elaborant amb el que estem recollint a les entrevistes a municipis i oficines comarcals i institucions. La voluntat és intentar captar la diversitat territorial, totes les necessitats i totes les oportunitats. I hi ha uns objectius de caire intern però que tenen afectació a la ciutadania, com per exemple aconseguir un millor desplegament territorial dels serveis no només en quantitat sinó també en qualitat. N´hi ha que estan desplegats però potser no en la seva totalitat. El servei que està més desplegat és Ense-nyament. A la resta hi ha aspectes que se segueixen portant des de Barcelona.Creiem fermament que les polítiques públiques que es puguin dissenyar, com més a prop de la ciutadania siguin, més possibilitat d´èxit tenen a l´hora d´aplicar-les.

El Berguedà té possibilitats d´acollir algun servei territorial, com ha reclamat?

No es tanca cap porta a parlar de res però tothom hi ha de dir la seva. No ens hem plantejat on els posem. Treballem perquè el territori tingui aquests serveis i ja veurem si els aconseguim com ho fem.

Potser el Berguedà té la sensació que és com la ventafocs de la Catalunya Central, o no?

A veure, hi ha dues capitals establertes: Vic i Manresa. I això és així. Al final el que hem de pensar és en oferir un millor servei a la ciutadania i en ser més propers i operatius. Quan això es posi sobre la taula escoltarem a tothom, per aconseguir una estratègia conjunta el millor és consensuar les coses.

Què li demanen els alcaldes?

Depèn de la grandària del municipi. El nostre territori està fet de municipis petits, mitjans i grans, però majoritàriament petits, i tenen una importància cabdal per visibilitzar cap on hem d´anar. Amb les 19 visites que he fet el que demanen els municipis més petits fa referència a millores de carreteres, conservació de camins i telecomunicacions són temes molt importants. I la despoblació que afecta igual municipis de l´alt Berguedà o l´alta Anoia. Sí que som diferents i cadascú té peculiaritats, però hi ha molts temes que afecten gran part del territori. Als municipis grans no es tracta tant d´acompanyar a resoldre problemes, sinó en els processos que facin.

El seu càrrec és estrictament representatiu, o reivindicatiu?

Represento el Govern al territori però no tindria sentit aquesta feina si per algun impediment o desacord no lluités. Si hi ha alguna cosa que no hi estic d´acord, la diré.

Com podria explicar a un nen de cinc anys per a què serveix la delegació del Govern a la Catalu-nya Central?

És veritat que de competències directes en tens molt poques. Un dels objectius és ajudar el Govern a traslladar les especificitats del territori, fer entrar a l´agenda política les necessitats territorials, aquesta és la funció principal que s´ha de fer.

El Berguedà ha tingut dos delegats, l´exalcalde de Berga Juli Gendrau i ara vostè. Què hi guanya el Berguedà amb delegats de casa?

No parlaria tant d´on ets sinó de l´agenda que et marques i les teves prioritats. Intento tenir una visió conjunta de territori. Allò important és que tots anem a l´una.

Parlem de temes pendents. Quan arribarà amb tres carrils al túnel del Cadí la C-16?

No hi ha terminis establerts. Hi ha voluntat política però no hi ha encaix pressupostari. Es faran obres de manteniment de talussos i malles de seguretat a la tardor. A nivell territorial la C-16 és molt important i el conseller Calvet ho va dir.

Com a berguedana, entén que el Govern no prioritzi el desdoblament del tram sud de la C-55 mentre acaba de presentar un futur desdoblament de l´eix Diagonal, amb trànsit força inferior?

A la C-55 s´ha reduït moltíssim la sinistralitat amb les mitjanes. Les bonificacions de la C-16 no estan tenint l´impacte esperat. Hem de veure com ho fem perquè tinguin un impacte més gran a la població. Hem de parlar per veure com ho fem i ens reunirem el setembre. Crec que la C-55 és un tema complex i que és una prioritat.

Un informe recent posava de manifest que la C-16, eix de connexió entre la Catalunya Central i l´àrea metropolitana, concentra els tres peatges més cars per quilòmetre de tot l´Estat. Estem en una posició de greuge comparatiu? Què hi pot fer el Govern?

Des del moment que la Generalitat intenta treballar perquè la ciutadania pugui utilitzar aquestes vies de comunicacions subvencionant-ne una part, és perquè s´entén que cal fer un biaix positiu perquè es pugui utilitzar aquesta carretera.

Creu que el futur de la mineria al Bages està plenament garantit i, sobretot, amb les bases suficients i prou sòlides perquè no sigui un focus de discrepàncies?

S´està treballant per aconseguir-ho. Les redefinicions sempre comporten moviments. Com acabarà? No ho sé.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Quan serà Patum 2018

La Patum 2018

Tot sobre la festa de Corpus.