El 22 d'octubre del 2016 es feia públic que investigadors de la UAB, amb la col·laboració de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), havien descobert al jaciment berguedà de Fumanya dues impressions fòssils sobre una roca«de la superfície de la pell d'un dinosaure del Cretaci superior, una època molt propera a la seva extinció. Per les seves característiques, es tracta d'una troballa única a Europa».

Gairebé dos anys després d'aquell anunci fet a bombo i platerets, aquestes impressions fòssils no només continuen romanent a la intempèrie i erosionant-se sinó que ara, a més, corren el perill real de desaparèixer per les esllavissades de grans blocs de roques de la paret que hi ha a tocar. No existeix un calendari concret per extreure-les i preservar-les ja que no es disposa de finançament. Enguany, una primavera particularment plujosa ha provocat esllavissades i despreniments de grans rocs a pocs metres d'on són les impressions. Aquest fet preocupa molt els responsables del Consorci de la Ruta Minera, segons ha explicat a Regió7 el seu president. Jesús Calderer ha fet una crida a la Generalitat perquè s'actuï amb la màxima urgència per salvar de la destrucció aquest patrimoni paleontològic de la comarca però també de Catalunya.

Tal com ja va informar aquest diari al seu dia, els investigadors van descobrir aquest tresor per casualitat l'any 2015 arran d'una recerca geològica feta a Vallcebre per estudiar l'origen d'unes roques sedimentàries del Cretaci superior d'una edat d'uns 66 milions d'anys. La seva sorpresa va ser trobar les impressions. Es va comunicar i es van demanar permisos per investigar-ho. Els estudiosos en van fer fotos i uns motlles de silicona «per assegurar que la informació no es perdi». Llavors es va dir que s'estava estudiant com treure les impressions fossilitzades perquè «ningú les destruís ja que són en un lloc accessible». No hi havia ni calendari establert per fer-ho ni tampoc finançament. Igual que ara.

El coneixement del que hi havia està preservat passi el que passi amb els fòssils. La recerca es va publicar a la revista Geological Magazine i la van liderar els investigadors del departament de Geologia de la UAB Víctor Fondevilla i Oriols Oms, en col·laboració amb els de l'ICP i del Museu de la Conca Dellà (Isona) Bernat Vila i Àngel Galobart.

Fonts de la direcció general de Patrimoni del departament de Cultura han explicat a Regió7 que «encara no hi ha res definitiu decidit sobre el futur de les impressions fòssils» perquè «s'està treballant en el seu estudi». Les actuacions de salvaguarda del fòssil que s'han valorat fins ara són l'extracció de la peça o la conservació in situ, «atesa la complexitat tècnica de l'extracció del bloc».

Pel que fa a les esllavissades que hi ha hagut a pocs metres de les impressions, les fonts esmentades han comentat que els tècnics del departament «no tenen cap avís d'esllavissada en aquest punt o entorns».

El fòssil amb les dues impressions de pell de dinosaure va ser estudiat per investigadors de l'Institut Català de Paleontologia dins del projecte «Dinàmica ecològica de la darrera extinció en massa: el Pirineu com a laboratori fòssil», inclòs en el Pla de Recerca de l'Arqueologia i la Paleontologia Catalanes del departament de Cultura.

A hores d'ara, l'Institut Català de Paleontologia (ICP) ha presentat al departament de Cultura de la Generalitat un pla quadriennal d'actuacions. Una d'aquestes és la de Fumanya, segons ha explicat a aquest diari el cap del grup del Mesozoic, Àngel Galobart. La seva previsió «si tot va bé» és poder-hi actuar abans de l'estiu de l'any 2019. Galobart ha admès que estan preocupats per les esllavissades que hi ha hagut aquesta primavera a tocar de les impressions. «Un altre any com aquest i ves a saber com acabarien» si no s'actua, ha reconegut. Amb tot, Galobart ha matisat que la primavera plujosa d'enguany precedida d'un hivern amb abundants nevades ha estat «atípica» . Galobart ha exposat que treure la troballa d'on és «és complex», si bé ha admès que «no podem estar esperant quatre o cinc anys més. Si tot va bé, si tenim els mitjans tècnics i el diners, hem d'intentar treure el fòssil de la paret perquè no es perdi». L'investigador de l'ICP no ha pogut concretar el cost econòmic d'aquesta operació perquè està inclòs en un pla global de l'IPC per als proper quatre anys.

El que sí que és clar és que el fòssil esmentat es conservarà al Museu de les Mines de Cercs amb la resta de material trobat a les excavacions de Fumanya que s'hi preserva des de l'any 2012.