Només la llum de la lluna trenca la foscor d'una nit de l'any 1948, als afores de Berga. Un grup d'homes es mouen sigil·losament per arribar al cementiri i amagar-se a l'interior del panteó Bassacs. Són maquis, que es reuneixen clandestinament. Aquest és l'esquer de la visita «Maquis i resistència antifranquista», feta al mateix lloc de la trobada, i que forma part del programa Berga viu l'Estiu, amb visites comentades que organitza l'Ajuntament. El guia, l'historiador Albert Cols, narra com amb l'entrada de les tropes franquistes a Berga, pel camí del Roser, el 2 de febrer del 1939, els berguedans relacionats amb el bàndol perdedor tenen dues opcions: marxar a l'exili, amb el que comporta, o quedar-se i jugar a la loteria, amb possibilitats d'acabar en un camp de concentració o afusellats. S'explica a través dels dos maquis protagonistes de la vetllada, els berguedans Marcel·lí Massana Panxo i Ramon Vila Capdevila Caracremada, el Capità Raymond.
La vuitantena d'assistents s'endinsa al cementiri i descobreix els detalls de la seva construcció, que va finalitzar el 1868. Cols explica com Caracremada marxa a l'exili, el 1939, per combatre el feixisme des de França, i Massana fuig des del port d'Alacant amb les restes de l'exèrcit republicà, però és capturat i deportat al camp de concentració de l'Albatera, i més endavant va a Manresa, on és alliberat, amb vigilància, ja que «faltava mà d'obra per reconstruir el país», diu. Marxa, finament, el 1944, el dia abans que la Guàrdia Civil li fes una visita a casa.
Arribats al panteó Bassacs, el guia parla de les guerrilles principals dels maquis, les que feien sabotatges i les que feien atracaments a bancs i propaganda. Algunes estratègies eren la prudència de no explicar res i presentar-se com a contrabandistes, menys malvistos. El conductor parla del paper de l'actual bar La Lluna de Berga com a refugi de jueus, que formava part d'una de les línies que els portava fins a Gibraltar.
La vàlua de Massana era el seu coneixement del territori, i per això se li encarrega l'organització de la reunió clandestina al cementiri. Era una trobada de coordinació de la CNT, entre els exiliats i els del país, i hi eren el secretari general a l'exili, Josep Peirats, i altres membres del territori franquista. La missió de Massana era preparar la trobada sense aixecar sospites, guiar Peirats fins al lloc i fer guàrdia durant la reunió.
Entrem dins del panteó, on Cols explica els crims més cruels i la repressió franquista. «El 1949 va ser un any fosc, hi ha coses que encara cuegen», diu. La Guàrdia Civil va detenir, sense advocats ni judici, els activistes Joan Vilella, Josep Puertas i Josep Bertobillo, que van ser torturats a la caserna de la plaça de les Fonts. Per fidelitat o desconeixement, no van confessar res i, després d'un intent de suïcidi i posterior fuga, se'ls van emportar cap a Vilada. Abans d'arribar, foren afusellats a la cuneta. També va rebre l'encarregat del cementiri, el Cecilia, acusat d'haver col·laborat, i fou detingut a Barcelona i torturat durant 5 dies, amb un intent de suïcidi. «La repressió funcionava», diu el guia.
La visita mor a la part baixa del cementiri, on Cols explica com es va voler «alliçonar Massana», sobretot psicològicament, amb l'afusellament d'uns tiets seus, anant cap a Sallent. A partir dels 50, «la lluita armada es comença a veure amb molt mals ulls a la gran majoria de països democràtics», un dels motius pels quals Massana la va abandonant. El Capità Raymond és considerat l'últim maqui, fins a la seva mort a trets, el 7 d'agost del 1963, a mans de la Guàrdia Civil, a prop de Castellnou. Una frase de Massana havia marcat l'inici de la visita, i una altra -del llibre Marcel·lí Massana, terrorismo o resistència?- la tanca: «Reconec que l'avui ja no s'assembla en res a l'ahir que jo vaig viure i que el futur serà probablement curt per mi i llarg per tu. [...] Tindreu el meu suport moral i incondicional a les vostres accions».
Participació irregular
Al total de les visites, que han sumat gairebé 300 persones, la participació ha estat irregular. L'activitat de divendres, «Éssers fantàstics», va reunir 60 persones, mentre que, el juliol, l'activitat amb més públic va ser la xerrada sobre la Torre de la Petita, amb 45 persones, seguida de la visita a la sala de reserva del Museu Comarcal de Berga, amb 30. Les activitats «Escenaris carlins» i «Plenilunium. Especial Red Moon», van tenir uns 20 curiosos, i a «Un tomb per Berga» hi van anar 15 persones. Pel que fa a «Els oficis perduts», s'ha hagut de reprogramar per al 17 d'agost, per la falta d'assistència. Les visites al castell, que es fan dissabtes, diumenges i festius, no han superat els 10 visitants en cap sessió.
