Hi va haver un temps, a principi de la dècada dels anys 20, que el carbó que sortia de les mines de Fígols es cremava en una central tèrmica situada a pocs metres de les galeries. S'hi produia electricitat. Fa mig segle que aquella instal·lació ja no serveix per a aquest ús. Ara hi ha un projecte per desmuntar-la i evitar d'aquesta manera que acabi sent un risc, ja que està degradada i situada a peu de la carretera de Sant Corneli.

Ho ha explicat a Regió7 Jesús Calderer, l'alcalde de Cercs. La vella central «pateix un deteriorament molt important. Per aquest motiu s'ha fet el plantejament de desmuntar-la, perquè està a prop de la carretera de Sant Corneli i hi ha un cert risc que amb aquesta degradació pogués arribar a fer mal». També s'aprofitarà aquesta operació, encara sense data, per treure cobertes de fibrociment del recinte que acull la vella central, i també la nova, que es va posar en marxa el 1971 i va deixar de fumejar el 2011, així com les cintes transportadores del carbó, tot amb un cost previst de mig milió d'euros. «Estem fent una adequació de la central pel que pugui ser en el futur», ha comentat l'alcalde. Ara es desconeix l'ús del conjunt.

La història de la primera central tèrmica del Berguedà (la segona, estrenada el 1971, és la de les dues característiques xemenies) és fruit de l'obstinació d'un emprenedor basc, el comte de Fígols, José Enrique de Olano i Loyzaga, fundador de l'empresa Carbones de Berga l'any 1911: cremar el seu carbó i fer-ne electricitat.

Ho recull la historiadora berguedana Rosa Serra, especialitzada en patrimoni industrial de la mineria i el tèxtil a Catalunya, en el seu treball «Energía termoeléctrica para la área metropolitana de Barcelona: la central de Fígols (1929) y la central de Cercs (1970)». Les obres van començar el 1929 i es van acabar el 1931. Van anar a cura de l'empresa Riegos y Fuerza del Ebro SA, filial de la popular empresa La Canadiense (més endavant La Canadenca).

La xemeneia de la central feia uns 50 metres d'alçada. El fum del carbó que consumia podia arribar a tenir el 30% de cendres i el 8% de sofre. Consumia carbó en pols que s'havia tractat prèviament a un rentador de carbó. «La central es va connectar a l'estació transfornadora de Vic el 1931 mitjançant una línia d'alta tensió de 84 quilòmetres».

En aquest treball, Rosa Serra explica que la central de Fígols va tenir un paper de complementarietat amb la xarxa elèctrica que produïa l'energia per a la zona metropolitana a partir de les centrals hidroelèctriques. Les grans centrals que donaven servei a la capital catalana i la seva àrea eren les de Barcelona, la de Mata i la de Sant Adrià. La de Fígols va suposar «una novetat interessant en l'estratègia productiva de l'empresa Barcelona Traction, ja que les que hi havia fins al 1925 estaven orientades únicament per oferir energia als nuclis urbans», apunta Ser-ra. En canvi, en el cas de Fígols, com també passava amb la central d'Adrall (l'Alt Urgell), era una infraestructura situada al peu de la mina. Aquestes centrals aprofitaven el lignit que s'extreia d'aquesta zona i tenien la finalitat de donar suport al sistema que mantenia energèticament Barcelona. «La central de Fígols -com explica Serra- estava destinada a desenvolupar el paper d'una central de base, funcionant únicament durant els vuit mesos del període més sec dels anys de pluviometria mitjana o escassa». L'energia que es podia produir al Berguedà no tenia cap altra sortida perquè l'empresa Riegos y Fuerza del Ebro SA prioritzava en tot moment la producció d'hidroelectricitat (els salts d'aigua). Però es podia descarregar a la xarxa elèctrica quan convenia. La producció mitjana es calculava entre 1.500 i 2.500 hores anuals.

La tèrmica constava de dues calderes amb un rendiment màxim de 35 tones de vapor/hora a càrrega màxima contínua i d'un turbogenerador que tenia una potència màxima de 10.000 kW. La central disposava d'un condensador de superfície i l'aigua procedia, primer, del Canal Industrial de Berga i, després, d'uns pous que es van localitzar a la zona.

La central tèrmica de Fígols es va dissenyar per cremar residus (mixtes i schlams) i, fins i tot, residus procedents del nou rentador, inaugurat també el 1931. En cas d'insuficiència de residus, estava preparada per cremar el producte anomenat i el residu més estèril de carbó que la mina ja no aprofitava.

De la vella tèrmica només es conserva l'edifici central. Quan va deixar de tenir aquesta utilitat, als anys 60, l'empresa Cabisa la va usar per a la fabricació de materials de construcció a partir del reciclatge d'una part de les cendres de la nova i veïna central.