? Xevi Generó va agafar les regnes del refugi d'Ensija, fa poc més de 6 anys, quan portava mesos sense guarda: «Sempre m'havia agradat la muntanya, de petit hi anava amb el meu pare, i la serra d'Ensija té un encant especial, t'atrapa». Després d'haver sigut tècnic d'esports de l'Ajuntament de Manlleu, diu que «volia provar una experiència nova».
Al refugi s'hi accedeix per la banda nord, de Saldes i Vall-cebre, pel barranc de Llobateres i la Font Freda, la ruta ràpida, i pel vessant sud, per Peguera, passant per la Roca Gran de Ferrús, més lenta. El gruix de gent hi circula fent senderisme i excursions, caminant o corrent. La bondat del terreny convida a barrejar el públic més familiar amb el més especialitzat i, fins i tot, algun ciclista. A l'hivern, a més, és un molt bon lloc per a les raquetes de neu.
