Uns cavalls pasturen a Can Martí, al terme municipal de l'Espu-nyola, a prop de Casserres. Un tros enllà, uns volten a pas constant en una sínia, evitant ser atrapats per una tanca que transmet electricitat. Al costat, dos cavalls són netejats amb especial atenció, després d'un dia plujós. La majoria són àrabs i angloàrabs, repartits en diferents llocs per les 10 hectàrees -aproximades- de la finca, on l'empresa Muixi Endurance els cuida i, sobretot, els entrena i prepara per competir en raids. Una vintena són de la companyia, i uns vint-i-cinc són de particulars que els hi deixen perquè en facin el pupil·latge i els preparin per a l'objectiu primordial: «Competir i arribar al més amunt possible. Hi ha cavalls que t'ho permeten, d'altres no», diu l'encarregada de l'empresa, Agda Muixi, qui ha passat «tota la vida» a la finca, per més que ara viu a Navàs.

L'entrenament de cada cavall es fa en funció de les seves característiques i de la cursa que hagi de fer, ja que hi ha diverses categories, a les quals es va accedint gradualment, pujant esglaons. Per tant, a l'inici de la vida competitiva d'un cavall cal una fase d'aprenentatge, perquè -simplement- «tiri endavant i no s'espanti», diu. Es tracta d'un treball molt constant, però de baixa intensitat. Ara bé, quan ja s'han de preparar per a raids de 120 o 160 quilòmetres, la constància es manté, però la intensitat és molt més elevada.

Per tant, aquestes bèsties s'han d'entrenar sovint, i per aquest motiu hi ha 4 genets que s'hi dediquen plenament al llarg de la setmana, a més de 2 persones de manteniment, a les quals se sumen «2 o 3 joves a qui agraden molt els cavalls, i venen a ajudar el cap de setmana i, a canvi, corren algunes carreres», diu Muixi, que ho veu com un tracte win-win: «Ells m'ajuden a mi i jo a ells». La geneta, però, és qui hi dedica més temps: de 8 a 10 hores a l'hivern, i de 10 a 12 a l'estiu.

El gruix dels seus clients són, sobretot, gent gran que té un o diversos cavalls perquè els agraden, però que no saben muntar, no volen fer-ho o no tenen temps per fer-se'n càrrec. També n'hi ha alguns que els volen per competir però no disposen de prou temps per entrenar-los, o que en tenen tants que no tenen prou capacitat per atendre'ls. «La majoria els fem competir nosaltres, ja que molts no s'hi dediquen o molts només van a competicions grans, mentre que nosaltres només arribem fins a certes categories», apunta l'encarregada. Tot i això, no hi ha un perfil concret de la gent que confia en l'empresa i, de fet, ja fa temps que un parell de noies a qui sempre han agradat els cavalls van a les seves instal·lacions, per més que a la seva família no hi hagi hagut cap tradició. «Són les típiques noies que sempre havien volgut un cavall o un poni de petites, i els pares les van apuntar a cursos per veure si així avorrien els cavalls, i s'han acabat quedant», reconeix Muixi. En aquest sentit, apunta que «hi ha més genetes que no pas genets».

Herència familiar

En el cas de Muixi, però, la simpatia per aquests èquids no floreix de no-res: «Som de pagès, i tota la vida hem tingut animals. L'afició em ve del meu pare, que va començar amb cavalls de carreres de velocitat, cavalls que tens a l'hipòdrom i no en gaudeixes», recorda. Quan es va adonar de la fortuna de tenir cavalls, va començar a anar a passejar els diumenges amb la seva germana, fins que, arrossegades per un amic, van acabar provant el raid: «Ens va agradar i ens hi vam quedar. Ara no tenim cavalls de carreres i no hem fet mai cap disciplina que no sigui el raid», destaca.

Muixi sempre havia ajudat el seu pare en el manteniment i preparació dels cavalls, fins i tot durant l'època d'estudiant. Cada vegada s'hi va anar dedicant més i amb més convicció fins que ara fa uns 4 anys, amb l'augment de cavalls i de personal, es pot dedicar i viure d'aquest negoci, que, en principi, era un hobby. «A les car-reres et donen premis en metàl- lic, però en els raids no», apunta, i explica que una via de finançament -que abans era la seva principal- és vendre cavalls als àrabs, «a qui agraden molt i compren els bons exemplars». Ara s'han especialitzat en l'entrenament, però diu que segueix fent la mateixa feina de sempre, i amb la mateixa professionalitat: «Treballem amb seriositat. Sigui la teva afició o la teva feina tu el que vols és fer-ho bé i complir els objectius», assegura l'amazona.

Afecte i respecte pels cavalls

En general, es tendeix a retre cert afecte per la majoria d'animals. En el cas dels cavalls, és probable que la gent que s'hi dedica els tingui una estima especial, per tota la feinada que requereix cuidar-los i mantenir-los. Per això, Muixi explica que li transmeten una bar-reja d'«afecte i respecte», ja que «són animals, però a vegades se'ls ha de marcar perquè no t'intentin prendre el pèl». A més, confessa: «Sempre hi ha els que t'agraden més, i tens preferits que et cauen més bé».