Els entorns del jaciment paleontològic de Fumanya, espai que conserva més de dos milers de petjades fòssils de titanosaures, s'han convertit en una destinació freqüentada pels amants de l'astronomia. A tocar d'aquestes petjades, declarades Bé Cultural d'Interès Nacional i on fa poc més d'un any s'hi ha posat en marxa el Centre d'Interpretació de Dinosaures, hi passen llargues nits d'observació els aficionats a l'astronomia. Els darrers anys, Fumanya s'ha convertit en un dels punts del territori on millor es pot gaudir del cel.
Per què? La presidenta de l'Agrupació d'Astronomia de Manresa, Núria Camps, ha explicat a Regió7 que aquest espai és «perfecte» i assegura que és a la llista, des de fa temps, dels més ben valorats a l'hora de fer-hi observacions astronòmiques. En aquest sentit, la directora del Centre d'Interpretació de Dinosaures de Fumanya, Alba Boixader, assegura que hi ha diverses associacions del sector de l'astronomia que fa anys que utilitzen l'espai del jaciment paleontològic per a realitzar-hi sessions d'observació del cel. A banda dels aficionats i associacions d'astronomia de la Catalunya Central, com és el cas de l'entitat manresana, també el freqüenten particulars i grups de Sabadell, Terrassa, i d'altres punts de l'àrea metropolitana, segons explica Camps, que assegura que les característiques de la zona són «ideals» per a aquesta pràctica. Quin és el motiu? El cel que s'observa des de Fumanya «és molt fosc» per la inexistent contaminació lumínica. «No hi ha cap llum encesa en aquest espai, i estem allunyats dels pobles», ha concretat Camps. «A més a més, hi ha la muntanya que fa que la llum que podria afectar-nos de nuclis de població no ens sigui cap problema». També són un punt a favor els 1.550 metres d'alçada en què es troba l'espai.
Per a la presidenta de l'entitat manresana, els astrònoms també valoren molt positivament l'accessibilitat a la zona d'observació. «Portem material que és pesant i, a vegades, el fet d'haver de caminar per terrenys sense asfaltar és un impediment», recorda. En quest cas, l'espai permet als visitants aparcar i iniciar les observacions a pocs metres sense haver-se de desplaçar. A més a més, Camps destaca que és un indret «molt tranquil», on no hi ha ningú, tret de les persones que es dediquen a l'observació i garanteix que aquest col·lectiu «és molt respectuós amb l'entorn i el medi ambient, perquè el que volem és que ens deixin estar als espais per gaudir del cel».
Saldes, cel nocturn de qualitat
El Berguedà es posiciona com a referent en el terreny de l'observació astronòmica. Ja fa més d'un any que Saldes va convertir-se en el primer municipi de Catalunya amb zones declarades com a espais amb un cel nocturn de qualitat, en concret, la plaça de l'Espà i el mirador del Gresolet.
La declaració s'aplica en espais on es considera convenient preservar la qualitat del cel nocturn a causa de les seves singulars característiques, com ara els espais d'interès natural, els entorns d'observatoris astronòmics. La protecció ha d'anar acompanyada d'un pla d'actuacions que inclogui la millora de l'enllumenat exterior de la zona i activitats de sensibilització ambiental i promoció del turisme sostenible al voltant de l'observació del medi natural nocturn.
