Montse Venturós, alcaldessa de Berga, ha estat nominada al Disobedience Award (Premi a la Desobediència) del Massachusetts Institute of Technology (MIT) de Boston (Estats Units), segons ha pogut saber Regió7. Es tracta del principal premi al món concedit a la desobediència civil a través de la resistència no-violenta, que s'atorga des del 2017 i que està dotat amb 250.000 euros.
El premi del MIT distingeix accions de desobediència pacífica en contextos de violència institucional d'arreu del món. L'alcaldessa Montse Venturós ha estat nominada al guardó per una dels onze membres del jurat, Jamila Raqib, directora de l'Albert Einstein Institution de Boston. Jamila Raqib va ser a Berga a principi d'aquest juliol per presentar el llibre Mahatma Gandhi: Desobediència i resistència civil no-violentes. Textos essencials, de l'editorial Setena Generació d'Avià.
L'Albert Einstein Institution de Boston és una entitat fundada per Gene Sharp, principal estudiós contemporani de la resistència no-violenta. Un dels seus textos ha estat utilitzat com a pròleg del llibre esmentat, a cura de l'escriptor i editor Joan Solé. L'intel·lectual resident a Avià va demanar a l'Albert Einstein Institution un text de Gene Sharp per al seu llibre, i l'hi van cedir «molt amablement», comenta. L'atzar va voler que Jamila Raqib hagués estat convidada a Barcelona per presentar la traducció d'un llibre de Gene Sharp per l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). Solé va explicar a Raqib per correu el cas de l'alcaldessa de Berga, que ha estat condemnada a sis mesos d'inhabilitació per no retirar del balcó de l'ajuntament de Berga una estelada, entesa com a símbol de la resistència independentista, i Raqib va voler conèixer Venturós. Per això va viatjar a Berga el 5 de juliol, a fi de presentar el llibre de Gandhi publicat per Setena Generació i entrevistar-se amb l'alcaldessa. Posteriorment, la directora d'aquest prestigiós centre va presentar la nominació de la dirigent berguedana.«Un èxit impressionant»
«Només el fet de ser nominada ja és un premi, és un èxit impressionant», ha explicat a aquest diari Joan Solé, que destaca que l'Albert Einstein «és un centre de referència de la no-violència al món» i també que els guardons del MIT «són com els Nobel de la desobediència no-violenta al món». Joan Solé diu que la nominació de Venturós «és una gran notícia perquè la situa entre els activistes de la resistència no-violenta més compromesos d'arreu del món».
L'escriptor i editor recorda que la dirigent berguedana va ser la primera política encausada pel procés independentista, que després ha comportat la presó o l'exili per a diferents càrrecs del Govern català que va promoure el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 i que té una important càrrega simbòlica. «No és només la història de l'alcaldessa de Berga i l'estelada, sinó la de Catalunya i el procés per la independència» del país, assenyala Solé.
La nominació al Disobedience Award suposa «un reconeixement internacional de primer ordre» per a l'alcaldessa de Berga, ha explicat Joan Solé, artífex de la proposta que ha acabat amb la nominació de Montse Venturós. Al marge del resultat definitiu dels premis, que es donarà a conèixer el 30 de novembre a Boston, el fet d'estar entre els grans activistes per la justícia social i la llibertat d'arreu de món permetrà que a Boston es «parli de la repressió que s'està patint a Catalunya, dels presos polítics, dels exiliats, dels centenars de persones investigades, de la violència policial de l'1 d'octubre i de la supressió dels drets civils i polítics fonamentals. Se'n parlarà gràcies a la nominació de l'alcaldessa de Berga al Disobedience Award», ha destacat Joan Solé.
L'estelada al balcó
Montse Venturós ha estat nominada al Disobedience Award per la seva negativa a retirar l'estelada del balcó consistorial en dos períodes electorals, fet pel qual ha estat condemnada a 6 mesos d'inhabilitació i a una multa de 540 euros, segons una sentència del Jutjat Penal 2 de Manresa feta pública el 21 de juny d'enguany. La dirigent berguedana ha presentat recurs contra aquesta sentència.
Tal com ja va explicar aquest diari al seu dia, la sentència esmentada considera provat que la Junta Electoral de zona de Berga va notificar el 25 de setembre del 2015 a l'alcaldessa que havia de retirar la bandera estelada, ja que el dia 27 se celebraven eleccions al Parlament. La bandera, però, va continuar onejant els dies 26 i 27, jornada de reflexió i dia de les votacions, respectivament. El mateix va passar amb les eleccions espanyoles del 20 de desembre del 2015. Segons la sentència, la notificació de retirar l'estelada li va arribar el mateix dia 20, a 3/4 de 5 de la tarda. Venturós no la va despenjar i ho van haver de fer els Mossos d'Esquadra a 2/4 de 7 de la tarda.
Montse Venturós es va negar a retirar l'estelada per tal de donar compliment a l'acord del ple berguedà de 6 de setembre del 2012 de penjar una estelada al balcó consistorial i no treure-la fins que Catalunya fos independent. Per aquest cas, l'alcaldessa berguedana va ser detinguda a casa seva pels Mossos d'Esquadra el 4 de novembre del 2016 amb l'objectiu de portar-la a declarar al Jutjat d'Instrucció 1 de Berga, després de no haver-hi comparegut en les dues citacions anteriors que li havien fet.
El jutge de Berga, després de prendre-li declaració, va arxivar inicialment la causa, però la fiscalia va aconseguir que l'Audiència de Barcelona reobrís el cas, que va ser derivat al Jutjat Penal 2 de Manresa. Durant el judici celebrat el 21 de maig d'enguany, Venturós va defensar la presència de la bandera estelada per donar compliment a un acord majoritari del ple municipal de Berga, un acord que no ha estat revocat per ningú. Venturós també va denunciar que és víctima d'un «judici polític».
«La nominació ja és un premi»
«La , li dóna projecció i contribueix a la internacionalització del conflicte amb l'Estat espanyol. Així ho creu Montse Venturós.
En declaracions a Regió7, l'alcaldessa de Berga ha dit que quan la directora de l'Albert Einstein Institution, Jamila Raqib, li va comunicar que la volia nominar al Premi a la Desobediència del MIT, «ens va sorprendre». Inicialment «ens semblava que potser s'hauria de vehicular en altres persones implicades en el procés català perquè no fos una sola persona de forma nominal, quan en aquest país hi ha hagut centenars de milers de persones que han estat desobeint l'Estat, com és el cas del primer d'octubre».
Per a l'alcaldessa berguedana, «si una cosa positiva en traiem és donar a conèixer el conflicte català amb l'Estat espanyol i tot el procés de ruptura que hi està havent, més tot el que té a veure amb la separació de poders, el referèndum i la desobediència activa davant de l'Estat per part de més de dos milions de persones».
La dirigent berguedana ha exposat que la desobediència «és una eina d'alliberament, sense cap mena de dubte. Reconèixer aquest tipus d'iniciatives és important sobretot quan partim de la base que les lleis no són justes. Nelson Mandela deia que desobeir una llei injusta és una obligació». Per a Venturós el guardó permet «donar cobertura a totes aquelles persones que a nivell internacional i de forma silenciada pateixen els statu quo dels estats i les maneres de funcionar sota el jou del capitalisme».
