La CUP no presentarà candidat per rellevar Venturós i proposa tenir alcalde en funcions fins a les properes eleccions municipals, al maig. En un ple d'investidura que s'hauria de celebrar després que l'alcaldessa Montse Venturós sigui inhabilitada, tampoc presentarien candidat ni PDeCAT ni ERC. I les altres dues formacions, PSC i ICV, tenen un únic representant, que no els atorga cap possibilitat. Així doncs, s'hauria d'activar una situació de provisionalitat en què el primer tinent d'alcalde assumiria les funcions de l'alcaldessa. En aquests moments, el primer tinent d'alcalde és el regidor cupaire Oriol Camps.
Montse Venturós, condemnada per mantenir la bandera estelada al balcó de l'ajuntament en dos processos electorals, ha retirat el recurs que tenia contra aquesta sentència i, per tant, espera que en els propers dies li arribi l'execució de la resolució judicial, que li suposarà haver de deixar el càrrec. La CUP preveu substituir-la amb un nou regidor de la llista del 2015.
El cas de Venturós és un joc d'estratègia en què l'actual alcaldessa va presentar un recurs contra la sentència que l'obligava a deixar el càrrec només amb la intenció de retardar una resolució judicial que l'hauria fet plegar abans de l'estiu. El temps guanyat segueix el càlcul que havent retirat el recurs (ho va fer dimecres) ara el jutge dictarà l'execució abans del 14 d'octubre. Si és així, Venturós compliria el sis mesos d'inhabilitació per ocupar un càrrec públic, però arribaria just a temps d'inscriure's, si vol, a les properes eleccions municipals. Ahir tampoc no va voler dir quin serà el seu futur polític passats aquests sis mesos. A l'Ajuntament, però, no podrà tornar a ocupar el càrrec. D'aquesta manera entén que «serem nosaltres, i no un jutge, que decideixi qui es pot presentar o no a uns comicis electorals».
Venturós admetia ahir en roda de premsa que «en els propers dies es farà efectiva la inhabilitació» dictada en la sentència de 21 de juny, i criticava que es tracta d'«un atac frontal i obert contra el procés de ruptura català, i contra molt municipis i càrrecs electes». I anunciava que a partir d'ara treballaria «a través de les legitimitats populars».
Afegia la diputada figuerenca Natàlia Sánchez que Venturós «serà la primera alcaldessa de l'Estat fora de l'ordenament jurídic de l'Estat espanyol», perquè la voluntat de la CUP és continuar tenint Venturós com a alcaldessa, encara que no en pugui exercir efectivament. Sánchez, que ahir, juntament amb Lluc Salellas, membre del secretariat nacional, acompanya Venturós, veu en el cas de Berga un referent que «entenem que també s'ha de poder replicar a altres municipis. No tenim legalitat pròpia, però entenem que no és una qüestió de legalitat sinó de legitimitat», va afegir.
Venturós té clar que «una desobediència efectiva no és possible perquè els ajuntaments avui es troben en el marc legal espanyol», però tampoc no hi ha cap altre referent i és aquí on els cupaires reclamen al Parlament de Catalunya que avanci per poder tenir un legalitat pròpia en l'àmbit de l'administració als municipis.
En el mateix sentit, Lluc Salellas, membre del secretariat nacional de la CUP, explicava que «el que estem fent és obrir un nou front contra el règim del 78». «Legitimitat democràtica i respecte a la força popular» és la línia que orienta el futur de la CUP en la política municipal. Per a Salellas, «d'alcaldes a Berga només n'hi ha una, és la Montse Venturós, que és la que van triar els berguedans».
Un ajuntament que acumula causes per la independència
L´Ajuntament de Berga manté diferents causes obertes amb la justícia per temes relacionats amb la relació Estat-Catalunya. Així, ahir Venturós relatava que la corporació té causes obertes per haver obert portes el 12 d´octubre i el 6 de desembre, també per mantenir l´estelada penjada al balcó de l´ajuntament i per no tenir la bandera espanyola col·locada al saló de plens. I l´Estat ha impugnat les taxes que paga l´Ajuntament per formar part de l´Associació de Municipis per la Independència (AMI). I a part de les causes judicials, tenen investigacions obertes per la celebració de l´1 d´octubre, o la declaració del 9 de novembre aprovada al ple. La llista, segons Venturós, demostra «que hi ha una acció contra ajuntaments i alcaldes».
