Ermínia Altarriba (Berga, 1963) ha posat punt final a la seva implicació en la primera fila de la política de Berga per deixar pas a Ramon Camps Garcia, que els militants d'ERC han triat com a alcaldable d'Esquerra per al 2019. Amb una dilatada trajectòria dins el teixit associatiu i comercial, va iniciar la seva singladura a l'arena política el 2011 en integrar-se com a independent a la candidatura del PSC de número 3. En aquell mandat, els 4 regidors del grup municipal socialista el van deixar per les discrepàncies ideològiques sobre la qüestió nacional amb el partit. Van impulsar una plataforma progressista Impuls i van acabar passant com a militants a ERC. El 2015, Altarriba va liderar la candidatura republicana a la ciutat, partit al qual van tornar la presència municipal que havia perdut el 2011 en aconseguir 3 regidors.

Han estat set anys a la política i molt moguts.

(Riu) Molt! Ha estat una trajectòria no gens plàcida, amb dues legislatures molt mogudes. La primera de canvis interns, d'evolució cap a una altra tendència. Quan vam entrar al PSC ja hi havia inquietuds però pensaves que el partit faria un pas endavant, però no va ser així. No vam tenir més opció. Qui ens va venir a buscar amb més entusiame va ser Es-querra. Ens hi vam sentir molt ben acollits. El que es va fer aquí és el que s'ha fet a tot el país, hi ha molts exsocialistes a Esquerra.

Vostè tenia ganes de tornar a ser alcaldable d'ERC el 2019?

Sí, sí. No ho he pogut ser. Aquí hi ha una mica de fracàs propi de no haver arribat a un consens. Potser ha estat un dèficit meu de no haver sabut articular bé una proposta, no ho sé. No s'havia d'haver arribat a unes primàries. Els resultats són els que són i ho acceptem, però potser abans havíem d'haver arribat a un acord i no ha estat possible.

Com ha estat el procés per liderar ERC a Berga

Quan el partit va començar a parlar de les municipals, vaig dir que m'hi volia tornar a presentar, però que si hi havia algú amb més capacitat o que es veia clar que ho havia de ser, no hi tenia cap problema. En una reunió, Ramon Camps va dir que ho volia provar. En vam parlar però no ens vam posar d'acord, jo tenia ganes de liderar el projecte. Segons com, pot semblar molt egoista, però quan vaig parlar amb els militants els vaig dir que em sentia amb prou força per tornar-hi.

Sí?

Veníem de fer uns bons resultats a les municipals del 2015. Esquerra va passar de tenir zero regidors a tenir-ne tres. Un cert mèrit o demèrit hi tenia. Ja sabem que les candidatures les configura tothom i que som 17, però el cap de llista hi té el seu pes per la seva trajectòria personal, sobretot en unes municipals. Les eleccions ens avalaven i la feina d'aquests anys també. Hem treballat intensament. Ha estat una legislatura complicada, hi hem estat molt a sobre i amb molta dedicació. Després cadascú té les capacitats que té i pot haver-hi gent que hi trobi mancances, però ningú pot negar que hem treballat.

Per exemple?

Fins aquest octubre hem fet 44 plens, hem presentat 29 mocions i hem estat presents a tots els patronats i òrgans de l'Ajuntament. Hem fet les propostes de creació de comissions de projectes estratègics i es va treballar molt bé el tema del Parc de la Natura, que ha acabat en no res per l'incompliment i deixadesa del govern de la CUP. Hem fet 5 butlletins per explicar el dia a dia municipal. I un tema del qual em sento especialment satisfeta: l'homenatge a l'exalcalde republicà Josep Maria Badia Sobrevies, afusellat.

Li va doldre el resultat?

Sí, és clar. Si hagués volgut plegar hauria estat diferent, però volent continuar sap greu que no se't renovi la confiança.

Per què plega ara i no d'aquí a 8 mesos, quan acabaria el mandat actual?

Si Ramon Camps no hagués entrat a l'Ajuntament, jo hauria continuat. Ja que entra de regidor, perquè les dues persones a qui pertocaria no poden fer-ho, que jo plegui és el més lògic perquè tindrà aquests mesos per integrar-se al grup, treballar els temes i tenir visibilitat.

Quin balanç fa del seu pas per la política aquests 7 anys?

És una bona experiència. Ser un servidor públic t'aporta bagatge. La meva voluntat sempre ha estat ajudar en la transformació de la ciutat. Ser a primera fila enriqueix molt, he après molt del funcionament de l'administració, des de fora es veu tot més fàcil i possible, i després veus els entrebancs que hi ha.

Amb què ho ha passat més malament?

Amb les crítiques, la majoria anònimes, que reps a les xarxes. Ara sembla que tot s'hi val amb qui és a l'aparador públic. El problema no és que es faci una crítica del que tu dius, que això és normal, lícit i a més enriquidor. El problema és que no critiquen el que dius sinó el que ets o el que els sembla que representes, és una crítica gratuïta, i la majoria de les vegades les crítiques són per fer mal. Això empobreix molt i no aporta res, només és per fer mal. Per la resta ha estat una bona experiència. Voldria aclarir que els regidors de l'oposició a Berga no cobrem res. Les assignacions van directament al partit. Fa anys que és així.

Del que ha fet, què canviaria?

No ho sé, hi ha coses que surten més bé i d'altres, més malament, però no sé si canviaria res. Ha estat un ròssec molt gran haver començat amb el PSC, és veritat i a més t'ho van recordant, sembla que la gent no gira full de res. En realitat, jo vaig decidir entrar a la política municipal, no a un partit, no m'hi havia mogut mai en aquest món. Vaig veure que l'alternativa a Convergència era el PSC en el seu moment. Tot i que ERC anys abans també m'havia demanat de ser-hi i Convergència també.

Falten candidats?

Oi tant! Això és un mercat molt limitat. Al final, tots els partits anem a buscar la mateixa gent, les persones que es mouen més, que formen part d'entitats, vas temptejant a qui li fa més gràcia què. En realitat, de gent que es vulgui comprometre n'hi ha poca, és un dèficit que tenim com a ciutat i potser com a país. La gent xerra molt però a l'hora de fer.....

Han fet bona oposició?

Penso que sí. Ha estat una legislatura molt complicada. La CUP no ens ho ha posat gens fàcil. Ens hem brindat a ajudar-los en moltes coses i no hem rebut el mateix tracte. El 2019 l'escenari pot ser molt diferent. Si alguna cosa ens hem de retreure és que els hem posat massa fàcil, hem estat massa generosos amb la CUP. Ens ha faltat fer pública aquesta manera d'actuar d'ells amb prepotència. La darrera prova és en els pressupostos d'ara: com pot ser que a l'octubre no tinguem pressupostos? Aquesta és una de les coses més inaudites. Si ho hagués fet Convergència haurien baixat els de dalt i els de baix. A la CUP li ha faltat diàleg. ERC hem tingut un sentit de la responsabilitat més gran que ells.

Ara què farà?

Continuar. Es pot treballar per la ciutat des de molt llocs. Cal voler-ho fer. En general, la gent hauria de ser més generosa amb la col·lectivitat.