«És la primera vegada que anàvem a buscar bolets, i ens n'hem sortit prou bé». Miguel Martín i Loli Carnedero són de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental) i ahir van decidir agafar el cotxe, amb els seus dos fills, en David i l'Eric, i visitar els boscos de l'alt Berguedà. Es van plantar al pla de Campllong, al pi de les Tres Branques, i, després de fer un recorregut per la zona, van retornar al cotxe prou satisfets. «Hem trobat una mica de tot: llenegues, fredolics, camagrocs, cames de perdiu... no ens esperàvem trobar bolets, la veritat. I, a més, tan a prop del lloc on hem deixat el cotxe, sense haver d'anar a voltar gaire lluny», deien contents mentre ensenyaven el seu cistell mig ple.
Tenien motius per cantar victòria, perquè aquests dies es veuen moltes cistelles buides pels boscos berguedans. Malgrat la gran arrencada boletaire del mes de setembre, la presència dels carismàtics fongs ha disminuït notablement les últimes setmanes a causa de la falta de pluges i del vent que ha bufat a la zona. Per aquest motiu, zones habitualment concorregudes com els Rasos de Peguera i el pla de Campllong aquests dies estan sent força tranquil·les pel que fa a la presència de boletaires, en espera que torni a haver-hi una nova florida a final d'octubre i, com a conseqüència, noves aglomeracions.
De totes maneres, de bolets n'hi continuen havent als boscos i, per tant, tampoc no hi falten els recol·lectors. Per aquest motiu, ahir, nombrosos grups de persones van visitar igualment la zona a provar sort. I alguns la van trobar, com el barceloní José Casanovas, que va anar a buscar bolets amb un cunyat de Màlaga i la seva neboda. «Hem vingut bàsicament a passar el dia i a passejar, i hem pogut arreplegar quinze o vint bolets», explicava Casanovas, i va afegir que «bàsicament hem trobat rovellons, alguna llenega i algun xampinyó... poca cosa, però. Segurament, fa dues setmanes, n'hi hauríem trobat molts més».
Al llarg del matí d'ahir es podien veure diversos cotxes aparcats als vorals de les carreteres o en zones habilitades d'aparcament, com al pla de Puigventós o als Rasos de Peguera. «És un lloc que ens agrada molt venir, per passejar i passar l'estona. I, si podem trobar algun bolet, millor que millor», deien els barcelonins Joan Montejo i Encarna Aguilera, amb els cistells a les mans a punt de ficar-se a dins del bosc. «Si podem agafar un platet per a aquesta nit, ja n'hi haurà prou», afegien. «L'última vegada que vam venir-hi, el setembre, vam poder omplir el cistell».
Al refugi dels Rasos de Peguera, hi van aparcar dues famílies d'amics de Sant Cugat del Vallès. «Hem vingut a buscar bolets, però és l'excusa per passar el cap de setmana plegats aquí», deia Oriol Moliner, mentre admetia que «segurament no trobarem gaires bolets perquè feia dies que no plovia».
Els boletaires provinents de l'àrea metropolitana es barrejaven amb els més autòctons i, fins i tot, es deixaven aconsellar per ells. «Això que heu trobat són cames de perdiu. Quan es couen, es tornen de color blau, però no hi ha cap problema, no passa res», explicava una boletaire berguedana a un matrimoni barceloní amb quatre camagrocs a la cistella.
