Cal unitat d'acció per decidir quin ha de ser el futur de les colònies del Berguedà. Aquest va ser el leitmotiv de la taula rodona-debat sobre Les colònies del segle XXI, que es va fer ahir al Museu de la Colònia Vidal, amb unes 30 persones, dins les Jornades de les Colònies Industrials. Agents del sector van debatre amb voluntat d'aportar noves perspectives als entorns de les colònies tèxtils. Davant d'aquesta demanda d'accions conjuntes, el conseller de Territori i Medi Ambient, i vicepresident primer del Consell Comarcal, Xavier Francàs, va considerar que seria bo que fos aquest ens qui liderés el projecte i actualitzés un Pla Director de l'època del Parc Fluvial, i es va comprometre a convocar els ajuntaments afectats per parlar sobre el futur a través de comissions de treball. Que l'ens exerceixi un lideratge pot ser un punt d'inflexió.

A l'inici del debat, moderat per la periodista Sílvia Culell, el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Gironella, Lluís Vall, va obrir el foc demanant «unitat d'acció» entre els agents implicats, per exemple intentant que les colònies siguin bé cultural d'interès nacional o destriant quines s'han de prioritzar per dinamitzar: «No les podem salvar totes, hem de tenir clar quines poden servir» tant per a la ciutadania com per al turisme, va dir. L'alcalde de Puig-reig, Josep Maria Altarriba, va afegir que les colònies són «espais que necessiten una transformació total perquè s'hi pugui fer activitat, s'hi pugui viure...», però no totes es poden conservar: «És complicat, perquè tothom estima el seu». En el mateix sentit, la consultora turística Anna Parcerissa considera que cal una «visió global, un projecte en l'àmbit global, a escala de turisme industrial, ja que no estem posicionats com a tal».

Un projecte present en el debat fou el de l'Escairador, engegat per Maria Costa, una explotació agroalimentària de cereal a Cal Rosal. Costa va coincidir que cal analitzar què se'n pot extreure de cadascuna de les colònies, i va dir que «és important que la gent generi activitat econòmica pròpia, per no dependre de tercers». Destacà que un projecte així «és més complex que salvar un patrimoni o fer inversions per atreure turistes, ja que a les colònies hi viu gent». Per això, cal fer «teixit social», ja que s'han convertit en un lloc on hi ha «gent de pas i la gent gran que no en surt».

La historiadora Rosa Serra va afegir la part més retrospectiva, des de la creació dels nuclis de les colònies, en una comarca despoblada, fins ara: «El final industrial l'hem d'entendre des d'avui, ja que és d'on ve l'actual crisi de despoblació», va dir. Serra considera que ara cal posar «realisme» als projectes «optimistes» que s'han fet i «jerarquitzar què cal salvar, ja que no hi ha recursos ni oportunitats per a tots». També va reclamar un inventari dels espais industrials per donar més sortida.

El director de Cal Vidal, Jordi Vidal, i la directora de Logos Berguedà, Virgínia Parramon, van ser dos casos de privats que també donar la seva visió. Vidal va dir que falta « feedback entre públic i privat», ja que hi ha «dificultats per trobar una empenteta». El director va remarcar que fa anys que es treballa amb la voluntat de la unitat, però cal determinar al voltant de què, com i qui ho fa, sigui el Consell, els ajuntaments, la ciutadania o tots plegats.

En aquest sentit, el regidor Vall va dir que «cal portar-hi activitat, no es pot estar parat, esperant l'administració», però «paral·lelament s'ha de treballar en una estratègia comuna». Parcerisa va voler apuntar que, en unes taules de treball sobre la marca Berguedà, es va establir que el públic objectiu en casos com aquest havien de ser els mateixos berguedans, i que les colònies havien de servir per generar-hi una oferta, per exemple, oferint que s'hi puguin establir professionals liberals. Costa va reforçar la darrera teoria dient que seria bo apostar per centres de creació o coworkings, i alhora va reclamar acompanyament per part de les institucions: «Caldria que aplanessin una mica el camí pel que fa a tràmits, però són els privats els que ho han de portar a terme».

En la mateixa línia, Virgínia Parramon va insistir a determinar «què s'hi vol fer». Considera que «s'ha cregut poc en les colònies, tant per part de la gent com de l'administració», i que «la gent de la comarca es belluga poc, ja que hi ha poca consciència que entre tots hem de fer comarca». La directora demana ajuda a l'administració per fer campanyes publicitàries, i reitera la falta d'unitat perquè «hi ha una constel·lació de projectes, però no està connectada». Va afegir que falta més oferta on els turistes puguin pernoctar una nit i millorar les infraestructures, fent arribar la fibra òptica. El conseller Francàs va dir que l'ens es comprometia a escampar la fibra a tota la comarca en els propers mesos.

En el debat també va intervenir el responsable de Civitas Cultura -empresa que ha dinamitzat Viladomiu Nou-, Toni Puig, que va explicar la seva experiència i va destacar la importància d'invertir en cultura. En el seu cas, diu que fan cultura per a la gent de Viladomiu Nou, no per als turistes, i considera que el millor sistema és començar per petits projectes, sense grans inversions inicials, en els quals la gent de la colònia se'n senti part, i treballar en xarxa.

Les Jornades de les Colònies Industrials són organitzades pel Museu de la Colònia Vidal i l'Agència de Desenvolupament del Berguedà i volen difondre les colònies tèxtils que van posar el Berguedà i Catalunya al capdavant del desenvolupament tèxtil.