David Font Simon (Gironella, 1980) ha ocupat des del 17 de juliol del 2015 fins al setembre la presidència del Consell Comarcal del Berguedà. Ho deixa perquè des del mes passat és el director de l'Agència Catalana de Turisme.

Se li han fet curts aquests poc més de tres anys presidint el Consell del Berguedà?

S'ha fet curt perquè no hem pogut acabar aquells projectes que havíem començat i teníem ganes que es portessin a terme. Segurament, la gent no és prou conscient de la rapidesa amb què passa el temps quan et poses al capdavant d'una administració. Una cosa són les idees, les voluntats i el projecte que vols tirar endavant i una altra cosa són les complicacions. El temps ha passat molt ràpid.

Quin balanç en fa?

En faig un balanç relativament positiu perquè no ha estat perfecte però tampoc negatiu. Hem aconseguit fer coses importants com a mínim per al futur de la comarca. Una d'elles ha estat treure la política del Consell en el sentit estricte de les disputes entre els partits. Hem intentat que aquelles decisions de més gran abast sempre estiguessin parlades, consensuades o millorades fins i tot per part dels batlles de la comarca a través del Consell d'Alcaldes. Això ens ha fet més fàcil la dinàmica política del mateix ple. Tothom ha sigut conscient que aquest espai de treball i de diàleg entre tots els alcaldes era idoni i necessari.

De què se sent més satisfet?

Em sento satisfet d'haver pogut començar projectes que per al futur del Berguedà realment seran un abans i un després

Per exemple?

N'hi ha alguns de cara enfora i d'altres d'interns. El sacseig organitzatiu, diguem-ho així, del Consell Comarcal, de tal manera que hem aconguit explicar que tenim un Consell molt més obert a la ciutadania però alhora també ha estat un Consell per als ajuntaments per prestar servei directament als consistoris en una comarca on justament 14 dels 31 municipis tenen menys de 500 habitants i menys recursos. Hem canviat la manera de treballar, això és important. L'altre és el sistema de recollida del porta a porta. Això és mèrit de tothom que hi hem apostat i d'una feinada ingent del conseller Xavier Francàs. També hem generat sinergies entre pobles per fer projectes com el de valorització del patrimoni a través de les ajudes Feder. Hi ha moltes coses que hem aconseguit fer que al llarg del temps es valoraran com a positives.

L'arrencada del porta a portada ha generat crítiques i malestar. Què guanya el Berguedà amb nou model de gestió dels residus?

Som conscients que la gent ha fet un gran esforç per adaptar-se al sistema i fer-ho bé, malgrat que nosaltres no els ho hem posat fàcil (cues per recollir bujols, grans productors sense contenidors el primer dia...). Segueix sent un model de futur, tant per convenciment ambiental com també de sostenibilitat econòmica, i nosaltres ens hem d'autoexigir posar les coses encara més fàcils a la gent. Ens en sortirem, perquè la gent, ho repeteixo, ho està fent molt bé.

Què ha prioritzat el govern que ha presidit?

Hem volgut que quan tiràvem endavant un projecte fos sencer. Per exemple, en la política de camins hem volgut que les actuacions fossin una solució definitiva d'aquell camí o accés a un nucli i no tant agafar al suma dels diners i repartir-la als 31 municipis. Hem volgut passar de donar diners a tothom a ser capaços entre tots plegats de prioritzar a qui feien falta primer i amb una bona entesa. És un canvi de manera de treballar important.

De què se sent menys satisfet?

Hi ha projectes que em dol no haver pogut acabar. El polígon d'Olvan, tot i haver-hi lluitat molt, no l'hem pogut veure acabat amb la comercialització de les parcel-les. Insistirem perquè sigui una realitat. Ningú no ens podrà dir mai que no hem fet tot allò possible per assolir-ho. Fins al punt que en una reunió el Consell vam arribar a posar sobre la taula els diners necesaris per acabar les obres del polígon.

Un milió d'euros?

En una reunió amb l'Incasòl, el Consell vam oferir avançar 1,2 milions d'euros per acabar les obres del polígon.

I per què no es van acceptar?

Perquè legalment l'administració interpretava que no era possible. Nosaltres teníem un conveni redactat per la secretaria pel qual el Consell anticipava els diners per acabar les obres del polígon. El Consell hauria recuperat progressivament aquesta inversió a mesura que s'hagués produït la venda de les parcel·les. Aquesta és una de les coses que em saben més greu perquè hem lluitat tant com hem pogut fins a arribar a aquest punt d'oferir avançar els diners. I tot i així, i per esculls administratius, no ha estat possible desencallar-lo. Confio que la lluita continuarà. També hi ha un altre projecte que m'ha sabut greu no haver avançat més, que és poder unificar els serveis de caràcter comarcal en un únic edifici. Al cap i a la fi hauria suposat un estalvi de costos de futur important, una simplificació de la tramitació de cara als usuaris i un treball en xarxa de tots els treballadors de l'Agència i del Consell. Nosaltres teníem clares les propostes i les vam llançar en el seu dia. En el cas del polígon vam rebre la resposta que no era possible i en altre cas no vam rebre resposta.

Es refereix a la proposta que va fer el 2017 el Consell a l'Ajuntament de Berga per comprar-li les 4 plantes de la biblioteca i així ampliar la seva seu?

Sí. L'Ajuntament de Berga ens va demanar la valoració i se'ls va enviar, però no n'hem rebut mai resposta.

El Consell també va fer una oferta als propietaris dels Rasos de Peguera per llogar-lo. No se n'ha sabut res més.

Vam creure que per dinamitzar-ho havíem d'agafar el lideratge nosaltres. Vam seure amb la propietat i els vam fer la proposta i ens van dir que no els encaixava. No hem deixat mai de tenir reunions. La darrera, l'agost. Vam agafar el compromís i així vaig traslladar les indicacions perquè Ferrocarrils de la Generalitat fes estudis econòmics de quin hauria de ser el cànon que hauria de cobrar el propietari perquè el Consell pogués entomar el repte de gestionar-la. El tema dels Rasos ha de tenir recorregut perquè l'oportunitat de la candidatura olímpica ha de servir per desencallar-ho.

S'ha millorat la vida dels berguedans aquest mandat ?

Hem intentat fer la vida un punt més fàcil, donant resposta en la mesura de les nostres possibilitats i, potser no ho hem fet en la seva totalitat, a les demandes i necessitats que anaven sorgint. Hem rebut peticions de més freqüència horària de la línia Barcelona-Berga. Hem aconseguit quadruplicar determinats serveis, hem aconseguit línies semidirectes amb Barcelona, que era una de les reivindicacions. També hem aconseguit que els ciutadans, molts tenen una visió critica dels consells i no li veuen la seva operativitat, hagin pogut copsar que el Consell és més que un tramitador dels descomptes del túnel del Cadí. El Consell és un solucionador de problemes o, com a mínim, un orientador de cap on s'han d'adreçar.

Ha rebut moltes pressions del PDeCAT per trencar el pacte amb el PSC?

No vaig rebre pressions específiques del partit. Sí que vam tenir debat al partit i a l'equip de govern. Jo tenia clar que si a mi em forçaven a fer alguna cosa que anés en contra del que pensava potser m'hauria replantejat certes decisions. Per sort, aquesta situació no va arribar. Vam ser capaços d'argumentar per què nosaltres prioritzàvem un determinat tipus de projecte tot i que això m'ha valgut moltes crítiques... La gràcia de la política és que la fem les persones i que és amb les persones que t'entens, no amb els partits. Si vull fer política de partit, ja tinc un espai per fer-ho. Tenia molt clar que al Consell hi veníem a fer política comarcal, i des de la diversitat ideològica i territorial de cadascú ser capaços de traçar una estratègia i prioritats comunes, i això és el que hem intentat amb més o menys encert.

Potser el Consell d'Alcaldes és l'exponent més clar d'això que diu. Li ho reconeixen tots els seus rivals polítics. A més, totes les reunions han aplegat una majoria de batlles.

Hem sabut posar-nos en un grup de treball d'alcaldes i alcaldesses i abordar com millorar la comarca. I fer les reunions itinerants arreu del Berguedà també ha estat un altre gran encert. Tohom se'n ha sentit partícip.