El Berguedà viu la seva particular tardor calenta per la implantació del nou model de gestió de residus de la comarca: el porta a porta que arribarà a 19.000 llars de berguedans. La revolució de la brossa ha esdevingut el tema de conversa les darreres setmanes a la comarca. Fins ara s'ha aplicat a 9 municipis -Bagà, la Pobla de Lillet, Guardiola de Berguedà, Sant Julià de Cerdanyola, Cercs, Olvan, Casserres, Puig-reig i Gironella- dels 12 on s'activarà -Berga, Avià i Vilada s'hi afegiran el dia 4. L'estrena ha servit per constatar dues coses: hi ha hagut deficiències perquè la logística no estava a punt i per manca de comunicació, un fet que ha de servir als responsables del Consell Comarcal per tal d'esmenar errors i garantir que la posada en marxa d'aquest sistema a Berga, la ciutat catalana més gran on s'aplicarà aquest servei, sigui el màxim de tranquil·la i sense incidències.

En vint-i-dos anys la comarca ha passat de tenir gairebé un abocador incontrolat en qualsevol racó insospitat a fer un salt endavant primer el 1996, amb la posada en marxa d'un dipòsit de residus urbans controlat a Font Ollera, i ara aquest 2018, amb un canvi de model de gestió impulsat de comú acord pels alcaldes berguedans. Inclou la implantació de la recollida de residus porta a porta a 12 municipis de la comarca inclosos els tres més grans: Berga, Gironella i Puig-reig. I el sistema de contenidors agrupats amb accés restringit exclusivament als veïns dels 19 municipis restants. Aquest model es durà a terme un cop s'hagi implantat el porta a porta.

L'objectiu prioritari d'aquest canvi de model de gestió de les deixalles és aconseguir que el Berguedà deixi de ser una de les comarques que menys reciclen de Catalunya, amb un índex que no arriba al 30%, i situar-se en un 70%. La Unió Europea estableix que el 2020 es recicli el 65% dels residus. El Consell Comarcal calcula que amb el nou sistema de recollida porta a porta s'abocaran 7.500 tones menys de residus a l'abocador de Font Ollera i que 13.500 tones de residus es reciclaran i esdevindran nous productes.

La posada en marxa d'aquest mou model requereix un canvi de mentalitat dels ciutadans. El porta a porta suposa que desapareixen els contenidors d'envasos, papers, orgànica i rebuig dels carrers dels municipis on es du a terme. Només hi quedaran els de vidre. A Berga això suposarà alliberar 1.500 metres lineals d'espais. En el conjunt dels 12 municipis la retirada de contenidors dels carrers permetrà alliberar 2.850 metres quadrats d'espai.

El primer municipi on es va posar en marxa el porta a porta ha estat Puig-reig, el dia 14 a les 10 de la nit. «A casa fins ara fèiem el 100% de reciclatge de vidre, plàstic i paper», comenta a Regió7 Mati Flores, de Puig-reig. Tanmateix, la matèria orgànica anava a parar amb el rebuig «tot barrejat». El nou model ha obligat la seva família a fer un pas més en matèria de reciclatge i triar en origen, a la cuina, separant els envasos, papers, cartrons i la matèria orgànica i posant el que escaigui a cada cubell per treure'l al carrer els dies establerts, perquè els operaris del servei de recollida s'ho emportin i ho duguin a les plantes de tractament corresponents. Cada casa s'organitza per tenir els cubells on li va millor. Als 9 pobles on s'ha posat en marxa fins ara són: dos d'orgànica (un de petit airejat per a la cuina i un altre de gran per treure'l al carrer), un d'envasos i paper i un de rebuig, més les bosses compostables que es lliuren gratuïtament. A Berga no hi haurà cubell de rebuig ni d'envasos sinó bosses.

En el cas de Mati Flores els té a la cuina. Opina que el nou sistema és un encert. «A mi m'agrada, feia falta un sistema per reciclar més». Tanmateix és crítica perquè considera que l'arrencada «no ha anat bé». Argumenta que potser els contenidors convencionals s'havien d'haver deixat als carrers fins al mateix dia que es va posar en marxa el nou sistema o fins i tot més dies perquè «podien haver conviscut les dues coses fins que no hagués arrencat». Un altre aspecte que troba millorable és la informació. «No ha estat bona» perquè, per exemple, no es va informar de quan es retirarien els contenidors dels carrers. Un altre hàndicap que hi troba és que els grans productors no han tingut els seus contenidors fins dues setmanes després d'haver-se posat en servei el nou sistema. Per a Mati Flores un altre factor negatiu ha estat que ja des del primer dia s'hagin fiscalitzat al màxim els ciutadans per si feien bé al 100% el porta a porta. «El primer dia ja van començar a repartir gomets vermells, una cara vermella enfada que diu 'així no'», que els operaris de la recollida deixen als usuaris que no fan el reciclatge com pertoca. Flores creu que calia una mica més de màniga ampla perquè els veïns s'anessin acostumant que, per exemple, els envasos no s'han de deixar a granel dins del cubell sinó que hi han d'anar amb bosses, o que els cartrons i papers han d'anar dins de bosses de paper o caixes de cartró o lligats. Malgrat tot, Mati Flores destaca les ganes dels veïns de fer-ho bé. En el seu cas, al bloc de pisos on viu, els veïns «ho col·loquem tot al mil·límetre», assegura bromejant, mentre mostra els cubells ben arrenglerats a la vorera de davant dels habitatges.

Una altra família que s'està acostumant a reciclar més del que ho feia fins ara és la de Rafael Alférez i la seva dona, Josefa Albiac, de Gironella. La seva filla Merche els ajuda i diuen que «no és gens complicat. En un no res ho haurem après, ja ens hi haurem acostumat». En el seu cas, han posat els cubells (el gran d'orgànica, el d'envasos i paper i el de rebuig) al costat de la porta d'entrada de casa, en un espai encastat, i els treuen davant de l'habitatge quan toca. El Rafael diu que el sistema funcionarà «un cop es faci a tot arreu». Reciclar més del que feien, especialment l'orgànica, els genera dubtes. «A vegades penses: això on va?». Amb l'ajuda de la seva filla ho van escatint. Diuen que les bosses compostables del cubell petit airejat de l'orgànica no gotegen i tampoc fa mala olor perquè no fermenta. «La gent hem de canviar i reciclar, és fàcil».