Hi va haver un temps que Maria Costa, una jove emprenedora de 37 anys de Cal Rosal, era directora de producció de projectes museogràfics del grup Transversal, una feina «amb la qual estava contenta i em feia feliç». Però la va deixar per convertir-se en molinera, escairadora, i per fer realitat «un projecte de vida» que consisteix a recuperar un vell ofici conreant blat de moro, la varietat antiga i tradicional del Berguedà amb la qual s'elabora la típica escudella, i també el blat forment, assecar-los, escairar-los (treure la pellofa del gra) en un antic molí de pedra i comercialitzar-lo amb la seva pròpia marca: L'Escairador. Aquesta és una iniciativa que vol «donar valor al blat de moro escairat, una varietat antiga que no ha estat tractada ni millorada i que per això presenta unes qualitats nutricionals millors, és un producte artesà i de qualitat, amb un registre sanitari, sense additius, i se'n garanteix la traçabilitat en tot moment», detalla Maria Costa. Comercialitza el gra sencer, la sèmola o el segó.

Aquest viatge, que és també un volgut retorn als orígens i una aportació per ajudar a dignificar nuclis com el de Cal Rosal, que a la part de Berga ofereix una imatge degradada amb edificis que cauen, el fa amb el seu company, Jordi Claramunt, «una peça clau», com ho són també els seus pares, en Josep Costa i l'Angelina Ferrer, que són al seu costat, incondicionals, en aquesta aventura. La proposta ja dona fruits perquè s'està comercialitzant la primera collita de blat de moro escairat i blat forment de L'Escairador que la Maria mostra amb orgull i també amb cara de concentració, conscient que li caldrà més d'una hectàreea de blat de moro i una extensió similar de blat forment per fer sostenible un projecte que s'ha convertit en una escola les 24 hores del dia. Tot es farà.

Per arribar a veure el seu cereal envasat a les lleixes d'establiments d'agroalimentació del Berguedà i entorns (de moment) ha calgut persistència i anar avançant pas a pas. Des que la Maria va deixar de veure «més pros que contres» en un projecte que tenia clar tot i que no es decidia a fer el cop de cap, «perquè s'havia de fer una inversió important», ha passat temps. Asse-nyala el seu company, en Jordi Claramunt, de qui diu que «molta part de culpa és d'ell », aparellador i dissenyador del remodelat espai destinat a escairar el cereal i les oficines. Es tracta d'un edifici concebut amb criteris de sostenibilitat, fruit de condicionar un edifici existent a casa dels seus progenitors, cal Ferrer, on el seu pare ha escairat blat de moro durant molts anys. «A casa s'ha plantat blat de moro per a l'autoconsum. El que no es menjava es donava a les gallines», recorda. Finalment, va prendre la decisió de fer realitat el seu somni sabent que gairebé no hi havia productors i, en canvi, sí un mercat amb demanda de blat de moro escairat.

El setembre del 2017 va definir el projecte i el pla de negoci de L'Escairador. El novembre va guanyar el Premi Emprenedor de l'Agència de Desenvolupament del Berguedà, va demanar una ajuda als fons europeus Leader i va iniciar les obres de l'espai de treball l'abril d'aquest 2018. Els mesos de setembre i octubre «vaig entrar màquines i vam començar la producció». En paral·lel a aquest procés ha hagut de fer les feines del camp: preparar la terra, plantar el blat de moro i el blat forment, recol·lectar-lo i emmagatzemar-lo, escairar.

Enguany, Maria Costa ha pogut donar a conèixer aquest projecte al Fòrum Gastronòmic de Girona. Somriu quan recorda que de petita havia estudiat a l'escola de Cal Rosal (tancada de fa anys) a tocar del riu Llobregat i del molí de Minoves. «Potser estava predestinada», bromeja.