Quan em vaig iniciar a la gestió pública, fa uns deu anys, sentia sovint hipòtesis que els fluxos migratoris disminuirien, que era totalment circumstancial l'arribada de
gent nova a la comarca i que, per tant, no calia tenir travat un bon sistema d'acollida
i d'inclusió.
Els anys, però, ens han demostrat que certament la crisi econòmica va frenar les entrades, però vam constatar que les persones, sobretot les de mitjana edat, que havien fet un procés migratori cap a Europa havien arribat per quedar-se. Avui en dia, em ressonen aquestes converses i també les respostes institucionals davant l'arribada de persones demandants d'asil polític o d'infants o joves que arriben sols. Tinc la sensació que les respostes d'acollida en el marc català a aquest context altament exigent són respostes de contenció, però són poques les respostes estratègiques, motiu pel qual des del Consell Comarcal del Berguedà ens vam proposar fer un procés de revisió pioner en el qual tenim el suport tant de la Diputació de Barcelona com de la Generalitat de Catalunya, en què, a través de l'anàlisi comparativa de diferents experiències, busquem els ingredients necessaris per a un canvi de model.
Tant a Suècia com a Alemanya hem constatat que la inclusió té múltiples dimensions, que és totalment estratègic des d'un punt de vista demogràfic, econòmic i social fixar les noves persones al territori. A Suècia, per exemple, posen l'accent en el sistema d'ocupació suec i promouen programes d'acceleració perquè les persones es puguin incloure al seu mercat laboral com més aviat millor desenvolupant la professió del seu país d'origen, tenen projectes d'emprenedoria per a persones migrades i projectes de mentoria tant a les empreses com a la mateixa societat. A Alemanya, concretament a Berlín, promouen la formació en professions tecnològiques, la llacuna d'ocupació que actualment tenen. A nivell berguedà, dins del poc marge competencial, a part d'oferir accions d'acollida estandarditzades, estem revisant quins són els factors clau d'atracció per a les persones perquè es quedin als petits municipis i alhora dissenyem programes formatius vinculats al món laboral per fomentar l'ocupació d'aquests nous perfils, així com revisant els models d'accés a l'habitatge i altres programes més relacionals.
Té poc sentit focalitzar-nos només en una acollida de caire social o cultural amb projectes de bon veïnatge, o de competències lingüístiques. Cal un abordatge sistèmic que reculli aspectes estructurals com l'educació, la feina i l'habitatge i aspectes emocionals de connexió i socialització amb l'entorn, els quals ens permetran rebaixar polaritats de discursos i canviar els relats entorn de la immigració. Repensar l'acollida vol dir, és clar, ampliar el marc competencial i una injecció econòmica notable, però també passar de l'acollida a la coparticipació i fer noves aliances amb altres sectors des de la mirada de l'oportunitat per aconseguir un model sostenible i que fomenti de veritat la igualtat d'oportunitats.
