29 de gener de 2019
29.01.2019

El Berguedà serà escenari d'una pel·lícula sobre la vida a les colònies tèxtils

«Terra de telers» és el nou projecte de Joan Frank Charansonnet i la berguedana Alba López. Entre l'elenc hi haurà Ramon Godino, Miquel Sitjar, Queralt Albinyana, Aleix Rengel i Jordi Pesarrodona

29.01.2019 | 13:31
Presentació del projecte a la colònia Vidal

El Museu de la Colònia Vidal ha estat l'escenari escollit per la presentació del film Terra de telers. Es tracta del nou projecte cinematogràfic de Joan Frank Charansonnet i la berguedana Alba López, que es rodarà a diversos espais de la comarca durant aquest mes de febrer i el proper juny. La producció és un llargmetratge històric "amb llicències de ficció" a partir d'un relat que mostrarà la vida de les antigues colònies industrials. Terra de telers arriba després de la bona acollida del darrer projecte de Charansonnet: Pàtria, també rodat, en part, al Berguedà.

El director i coautor del projecte, Joan Frank Charansonnet, ha explicat que Terra de telers neix amb la voluntat de "mostrar una part molt important de la història de Catalunya", com van ser les colònies industrials. Serà en aquest marc, "sense sortir de les colònies" on transcorrerà l'acció que s'iniciarà el 1922 i s'allargarà fins el 1980. La berguedana Alba López, actriu i coautora del guió, ha relatat que la història s'inicia quan una família de pagès decideix anar-se'n a viure a una colònia tèxtil per iniciar una nova vida. Els espectadors coneixeran com es vivia en una colònia a través dels ulls d'aquesta família, i especialment, de la Julieta, que amb sis anys començarà a viure a la colònia i hi passarà la resta de la seva vida. Els responsables del muntatge tenen clar que tot i basar-se en fets històrics documentats, gràcies als arxius que es conserven al Museu de la Colònia Vidal, "amb qui hi hem trobat tota la complicitat i col·laboració", conté ficció i s'ha volgut fer un retrat de la vida de les colònies d'una manera genèrica i des d'una mirada "positiva", ha aclarit López. "Tot i tenir clar que la vida a les colònies tenia moments de duresa, volem mostrar que molts dels que hi vivien ho van concebre com una oportunitat de tirar endavant", ha aclarit. Els espectadors coneixeran moments clau que es van viure a Catalunya al llarg d'aquestes sis dècades des del mòn de les colònies, com per exemple, la Guerra Civil, l'arribada de l'electricitat o l'estrena de la primera pel·lícula al cine d'una colònia.

El rodatge comptarà amb una quarantena d'actors i 150 figurants. Entre l'elenc, en destaquen "primeres figures del sector audiovisual català", segons Charansonnet, com Ramon Godino, Miquel Sitjar, Joan Massotkleiner, Queralt Albinyana o Aleix Rengel, entre d'altres, juntament amb actors "perfectament formats als quals els hi donarem una de les seves oportunitats per treballar professionalment", entre els quals n'hi haurà de les comarques del Berguedà i el Bages, com el reconegut pallasso Jordi Pesarrodona, que encarnarà el paper del sereno de la colònia.

La Fundació del Museu de la Colònia Vidal ofereix suport al projecte amb l'ajuda en la localització dels espais, tal i com ha recordat el director del Museu, Jordi Vidal, que ha valorat la iniciativa molt positivament. "Aquest film, tot i contenir una part històrica real, és una ficció que ens ajuda a donar a conèixer les colònies industrials, que és el que ens dediquem des del museu", ha explicat. "Ha de quedar clar que no es tracta de com es vivia a la colònia Vidal, sinó que és un retrat de la vida a les colònies en general", ha destacat.

Inici del rodatge i càsting

A banda dels espais de la colònia de Cal Vidal, de Puig-reig, també es preveu rodar a Cal Prat, a la colònia de Viladomiu Nou i a Cal Rosal, entre d'altres. La gravació s'iniciarà el proper 8 de febrer, amb l'objectiu de gravar les escenes d'hivern, mentre que a l'estiu, es reprendrà el rodatge per acabar-lo i poder-lo tenir enllestit a la tardor. Justament aquest diumenge, 3 de febrer, el Museu de la Colònia Vidal acollirà un càsting per escollir les persones que formaran part de la figuració i també algun petit paper que ha quedat per repartir.

Campanya de mecenatge

El projecte té un cost valorat d'uns 120.000 euros. Charansonnet ha recordat que la iniciativa tirarà endavant gràcies a capital privat i sense cap subvenció, per la manca de recolzament que ha trobat en les institucions públiques. "Com que el que no farem serà parar el projecte per no haver rebut cap ajuda, amb moltes ganes i il·lusió el farem gràcies a les productores i privats que ens recolzen", ha afirmat. Per altra banda, com ja van fer amb el projecte de Pàtria, aquesta setmana s'obrirà una campanya de micromecenatge a través de la plataforma Verkami per aconseguir 12.500 euros a partir de col·laboracions d'empreses i particulars que vulguin aportar el seu granet de sorra a la iniciativa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit