L'artista navarrès Abel Azcona no va comparèixer, ahir, al jutjat de Berga on se l'havia citat per declarar com a imputat per un delicte de profanació i contra els sentiments religiosos, per una denúncia de l'Associació Espanyola d'Advocats Cristians per la seva performance Amén, que denuncia la pederàstia al si de l'Església catòlica amb hòsties consagrades. La primera demanda del 2015 es va arxivar. Ara, aquesta entitat l'ha tornat a denunciar per la mateixa performance que va fer el 2016. Aquest cop al Konvent de Cal Rosal escrivint a terra la paraula «pederàstia» amb 242 hòsties consagrades que ell mateix havia aplegat anant a combregar.

Ahir, Abel Azcona no va anar a declarar al jutjat d'instrucció de Berga, com ja ha havia anunciat dilluns. Tanmateix, va fer un comunicat de 5 pàgines en el qual assegura que «l'art contemporani és i ha de ser una eina de crítica social i política i un exercici de llibertat». Al document Abel Azcona hi esmenta, entre altres, Michael Foucault: «La llibertat no resideix a descobrir o a ser capaços de determinar qui som, sinó a rebel·lar-nos contra totes aquestes maneres en què som prèviament definits, categoritzats i classificats».

Per a Abel Azcona, «la desobediència està íntimament lligada a la llibertat, de manera que una persona pot arribar a ser lliure mitjançant actes de desobediència». Per a l'artista navarrès, «la llibertat i la capacitat de desobediència (entesa com qüestionar allò inqüestionable) són inseparables, per aquest motiu qualsevol sistema social, polític i religiós que proclami la llibertat, però reprimeixi la desobediència, no pot ser sincer i ha de ser qüestionat».

Víctimes de la pederàstia

L'artista exposa que «hi ha gairebé 100.000 víctimes de la pederàstia clerical reconegudes a tot el món, dels Estats Units a Austràlia, d'Irlanda a Holanda, de Xile a Mèxic, d'Itàlia a Espanya, segons l'últim informe d'ECA Global, organització de supervivents de l'abús clerical de tot el món». Entre els casos més recents, els de Montserrat. L'artista navarrès explica que «he col·laborat en diversos projectes artístics, amb persones reconegudes com Peter Saunders [que diumenge passat va ser a Montserrat amb Miguel Hurtado, el primer a denunciar públicament els abusos], diversos exmembres de la Comissió Antipederàstia del Vaticà; José Andrés Murillo, una de les víctimes de Karadima a Xile, Alberto Athie (un dels primers denunciants del sacerdot Marcial Maciel, violador de centenars de menors), basant-se en informes de comissions estatals de recerca, dades d'investigacions judicials o comissions internes de l'Església».

El performer recorda que l'arquebisbat de Pamplona i Tudela i l'Associació d'Advocats Cristians, amb diverses denúncies al Tribunal de Justícia de Pamplona, «van començar un procés de tres anys de durada, que fa poc més d'un any el jutge encarregat del cas al tribunal va concloure de forma categòrica com un exercici legítim de llibertat d'expressió».

Diu que «la persecució sempre neix de col·lectius comuns» i revela que «tinc causes obertes en processos judicials amb l'arquebisbat de Pamplona i Tudela, Vox, Associació d'Advocats Cristians, Hazte Oir i la Fundació Francisco Franco. És evident que el règim del 78 fa aigües. És visible en cada cas de corrupció política, mentrestant es persegueix creadors i pensadors per les seves idees, molts de nosaltres som condemnats a presó o a l'exili com a única alternativa. Un maltractament continu a la llibertat d'expressió i una pèrdua total de garanties democràtiques».