«Potser tornaré a ser qui era». «Potser no tornaré a ser qui era». Aquestes frases les van pronunciar al final de l'obra les dues actrius de l'espectacle Rastres d'Argelers, que dissabte a la nit van exhaurir les localitats al Teatre Municipal de Berga, i que també es va representar ahir a la tarda.

Protagonitzen la representació l'actriu manresana Aina Huguet, que amb aquesta obra s'estrena com a dramaturga i directora, i la també actriu berguedana Ariadna Fígols. Veient-les plegades, la connexió que desprenien mentre recitaven el text feia que el món es parés i que les mirades dels espectadors només poguessin estar concentrades en elles.

L'escenografia, els efectes de llum i de so eren minimalistes. Només hi havia una gran quantitat de roba escampada per terra amb un fons negre que projectava imatges reals dels fets ocorreguts. La il·luminació es limitava a una llum blanca que canviava d'enfocament i que la majoria de vegades era tènue. A més, jugaven amb el silenci absolut de la sala, la lleugera brisa del mar o un piano dolç i melancòlic, que permetia endinsar-se en l'atmosfera de la representació constantment.

La particularitat, i el que va fer especial la representació, va ser que el públic es va situar dalt l'escenari, assegut al voltant de les actrius, fet que permetia una connexió encara més directa entre espectadors i intèrprets. Només hi havia les dues actrius en escena, que van representar dues netes d'una àvia, la Lola, que havia estat tancada al camp d'Argelers i de la qual, després de la seva mort, llegeixen un diari que tenia guardat, i per mitjà de salts enrere expliquen les vivències de l'àvia amb una amiga, la Maria.

Juntes van oferir més d'una hora d'espectacle en què s'apel·lava en tot moment als sentiments de l'espectador. Des de cantar cançons com Baixant de la font del Gat» que provocaven rialles, que al mateix temps eren tristes, o les veus en off de relats de persones reals que havien estat a Argelers, i que escoltant-les es podia imaginar la crueltat de viure a la platja sense res.

Al final de l'espectacle, el públic no va saber en quin moment havia d'aplaudir, ja que els paral·lelismes amb l'actualitat deixaven un sabor agredolç. A l'obra s'esmenten conflictes que hi ha a diverses zones del món que provoquen l'exili i les condicions humanes en què es troben aquestes persones quan arriben a un lloc desconegut.

L'espectacle, que en principi era de funció única, es va haver de prorrogar i se'n va fer una altra representació ahir a les sis de la tarda, en què també es van exhaurir les entrades.

L'obra encaixa perfectament amb els objectiu del cicle «Rescatem la memòria, recuperem la dignitat», que organitzen l'Ajuntament de Berga en col·laboració amb la Comissió de Memòria Històrica, el Memorial Democràtica del Berguedà i Òmnium Cultural, i del qual se s'ha celebrat la quarta edició.

També dissabte a la tarda es va fer un acte d'homenatge a les víctimes del franquisme amb la descoberta d'una de les antigues escales de la presó, entre la plaça del Doctor Saló i la Viladomat, en record de les persones que van patir la repressió franquista.