David Font, encara alcalde de Gironella en representació del PDeCAT, ha passat per l'administració local com un bon gestor valorat per col·legues i per la gent que li ha renovat la confiança a la seva població. Des de la direcció de l'Agència de Turisme, es mostra enèrgic, decidit i amb voluntat de transmetre noves il·lusions allà on va.

Presenta un pla de màrqueting. Ens cal esforç de marca?

Un pla de màrqueting turístic de Catalunya amb l'horitzó del 2022, és l'eina que ens ha de permetre des de la Generalitat, però conjuntament amb la Diputació de Barcelona, amb el Consorci Turístic de Barcelona i el sector privat, de ser capaços de millorar la qualitat del turisme que vingui a la nostra destinació. El pla presenta diferents mesures, i en el cas de la Catalunya Central, exceptuant Montserrat que és una destinació singular, ens ha de permetre posar en valor determinats productes i experiències que passen en llocs que no són els principals pols d'atracció turística del país.

Captar cap a l'interior?

Sí, que siguem capaços de deslocalitzar part del turisme cap a l'interior i els Pirineus, que tinguem un turisme sostingut al llarg de tot l'any, i que sigui un turisme que vulgui experiències més diverses, i que tot això faci que sigui un turisme que gasti més a casa nostra.

Podríem diferenciar en aquests moments el volum que pot tenir el turisme més de litoral i el turisme més d'experiències?

Sabem que al voltant del 70% dels visitants venen pel sol i la platja i difícilment els farem canviar. Però sí que creiem que podem tibar-los puntualment, i fer que visquin experiències a només una hora del seu centre de destinació. El 50% del turisme arriba en 4 mesos de l'any, i també hem de fer que hi hagi noves destinacions perquè arribin a altres zones del país. Hem d'aprofitar aquest volum i atraure'l cap a altres zones del país.

I què hi posa la Catalunya Central de la seva part?

Aquí, d'entrada, tenim un pol d'atracció molt important que és Montserrat, que és una de les icones del país. Hi ha un volum de turisme important.

Però sovint sembla que només hi hagi un servei de transport Barcelona-Montserrat, i aquí s'acabi el contacte amb l'interior.

És cert, però en canvi hi ha un producte enoturístic, com el que ofereix Oller del Mas, a Manresa, que pot tenir atractiu. I si mirem cap a l'Anoia, hi ha un focus de turisme i Airbnb hi ha posat un espai innovador, tenim un turisme més de muntanya, de natura, de senderisme al Berguedà, i tenim un turisme gastronòmic important.

Aquestes darreres setmanes ha estat parlant directament amb el sector. Com el troba?

Hem de ser capaços de contagiar-lo de la necessitat d'innovar constantment per atraure el turisme. Sempre poso com a exemple que un turista quan ha fet 8, 9 o 10 hores de vol d'avió i li planteges que pot viure una experiència de recórrer una vinya a cavall o de veure una cosa única com les construccions de pedra seca del Bages, el turista es mou, però hem de ser capaços de posar-nos d'acord sector públic i privat perquè aquelles informacions que nosaltres som capaços de detectar en els mercats emissors on treballem les puguem oferir. Hem de treballar conjuntament entre Govern de Catalunya, el món local o supralocal i el teixit de l'empresari privat. Si no som capaços de treballar conjuntament no aconseguirem que el turisme aflori com ens agradaria que ho fes.

Parlant amb vostè, la part de la Generalitat pressuposem que ja la tenim, en el món local hi pot haver una idea que potser no els fa ser prou valents en el tema turístic?

Potser hi ha hagut municipis que no han cregut fins ara en el tema turístic de manera suficient. Pot ser que en aquests s'hagi de generar un punt més d'autoestima. Però tots els racons del país tenen alguna cosa visitable. El que cal és que cada municipi sigui capaç de crear un relat al voltant de quelcom únic. Creiem que és possible, estem treballant per fer que es pugui descobrir Catalunya en el seu conjunt i que un ciutadà sigui capaç de recórrer el país amb diferents rutes. El territori hi ha de creure.

Quina és la xifra última de visitants a Catalunya.

Estem per sobre dels 19 milions anuals.

I el país té una fita per aconseguir sumar més turistes o per dir aquest és el màxim?

No ens posem una fita. Però hem de tenir en compte que el turisme en quantitat no és el que perseguim. Volem millorar els ingressos que tenim per cada turista, allargar la temporada, que el turista recorri el país i que siguem capaços d'oferir un producte amb experiències culturals per conèixer al voltant de la seva destinació.

Quina despesa mitjana fa el turista que ve a Catalunya?

La xifra d'ara és de 187 euros per dia. Aquí hi ha un mercat francès, per exemple, que genera menys despesa perquè molt arriba en vehicle propi i no s'hi imputen els transports. Però, en canvi, el turisme asiàtic té unes despeses molt més elevades. De la mitjana de despesa diària un 26% és de trasport. Per tant, la resta, un 74%, es genera en oci, allotjament, restauració, compres... i aquí és on hem d'incidir.

Aquests dies, vostè està presentant un pla de màrqueting turístic que ja estava pràcticament acabat el 2017. L'aplicació del 155 és el responsable de l'aturada?

En gran part sí, per l'estreta vigilància que teníem, però també hi ha hagut canvis a nivell d'organització de l'administració catalana.

El 155 va ser un fre al seu departament?

Ens van intentar mirar molt de prop perquè tot allò que estàvem projectant fos només turisme i no acció política. Els meus antecessors i els que continuen en parlen més com d'una època dura, en què costava fer les coses que teníem, però que s'anaven fent. Potser no totes, però algunes coses s'aconseguien tirar endavant.

Escolti'm, i quan els regidors i el sector privat veuen que arriba David Font

Nosaltres no plantegem donar diners directament als ens locals, però indirectament sí, perquè ens dediquem a fer accions de promoció al territori. Allò que nosaltres destinem als ens locals es fa a través de la direcció general i els plans de foment de turisme. Em sembla que a l'última convocatòria hi havia 4 milions i es van fer 13 projectes. Nosaltres mirem de fer una feina més de projecció a l'exterior.