La professora, investigadora i membre de la junta de l'Amical Mathausen que treballa per la recuperació de la memòria històrica a Catalunya sobre l'holocaust, Rosa Toran, va alertar dissabte a Berga del perill que corre l'Estat espanyol de «recular» en tota la feina feta en aquest camp a causa de l'augment de l'extrema dreta.

Toran va ser al Casino en un acte organitzat per l'Ajuntament de Berga i la Comissió de Treall per la Memòria Històrica per parlar de la reedició del llibre de Montserrat Roig Els republicans als camps nazis. En el context d'aquest treball, clau per a la recuperació historiogràfica d'aquell episodi, Toran va considerar que «encara queda molta feina per fer perquè Roig es va centrar en els morts, i no en els supervivents...» La professora va explicar que a l'Estat espanyol queden tan sols dos supervivents dels camps de concentració i, per exemple, a França, no més d'una dotzena. Segons la professora, falta molt per investigar pel que fa al recull de les experiències viscudes per aquests supervivents. En paral·lel a aquest repte, però, va alertar que l'increment de l'extrema dreta als països de l'Est d'Europa, i també a l'Estat espanyol, ja està provocant l'eliminació d'espais de memòria en el cas d'alguns estats i de la llei que s'havia redactat a Andalusia, pel que fa a l'Estat espa-nyol. Així doncs, Toran va lamentar que una llei que va catalogar de molt bona pel que fa a la memòria històrica, ara estarà en mans d'un polític del grup ultra Vox. Toran va explicar que, per continuar la feina de recuperació, l'Amical Mathausen té la col·laboració de cada vegada més ajuntaments i de les institucions europees.

Rosa Toran va centrar la conferència en el treball de Montserrat Roig per recopilar la repercussió a Catalunya de l'Holocaust en una època en la qual era molt difícil trobar entrevistats i, també, aconseguir que parlessin. En aquest sentit, la professora va recordar el dret de totes les víctimes de no explicar la seva tragègia personal. En l'altre costat de la moneda, la investigadora va explicar l'exemple d'altres supervivents, com ara el català Francesc Boix, que es va dedicar, mentre era pres en un dels camps, a documentar el que s'hi feia amb fotografies i robant negatius als comandaments de les SS per tal d'assegurar testimonis per al futur. Roig va poder tenir contacte amb el llegat de Boix gràcies a complicitats d'una xarxa de superivents que la van ajudar. L'obra «monumental i de referència» de Roig, segons la va qualificar Toran, va comportar quatre anys de feina. Així, Roig va dur a terme una feina «ingent» de fer l'any 1977 una llista de catalans morts als camps, classificat per comarques i municipis amb la col·laboració de la seva mare, que ho va transcriure. També hi van col·laborar estudiants de París, que van enviar les llistes a Catalunya en uns anys en què el dictador Francisco Franco era viu. Les llistes de Roig se centren tan sols en els morts republicans al camp de Mathausen. Les llistes actualitzades avui de tots els camps situen els catalans morts al voltant de les 9.200 persones.