Sense cap mena de dubte, la salut és la principal preocupació de la gent, i només ens en donem compte, quan falla. I ara, la salut o si ho voleu la sanitat, s'està deteriorant de manera visible i ràpida. Fins ara, molta gent no havia valorat prou bé el gran sistema sanitari que teníem, en bona part, gràcies a la universalització del servei que es va fer en temps del president Felipe González, amb el ministre Ernest Lluch.
D'aleshores ençà, les inversions en nous hospitals, ambulatoris, CAP i consultoris mèdics, públics, han estat intenses i extenses, fins a aconseguir tenir un sistema de salut entre els millors del món. Encara més, són molts els països que han vingut fins aquí per estudiar-lo i copiar-lo. Però ara està malalt. Més ben dit, està en greu perill de subsistència, amb un deteriorament a tots els nivells i en tots els àmbits.
La degradació del sistema va venir arran de les fortes retallades del govern Mas, a Catalunya, i del govern Rajoy, a la resta d'Espanya. Aquí, Artur Mas va voler passar al davant de tots, amb retallades del 30 %, en els pressupostos del departament de Salut o Sanitat.
I que ningú s'equivoqui, sota l'excusa d'estalviar, hi havia la pressió de mútues i sistemes sanitaris privats, que s'han fet multimilionaris, amb aquestes retallades. Segur que tots els lectors coneixeu, o vosaltres mateixos heu acabat anant a la privada, davant les llargues llistes d'espera de la pública.
Han deteriorat el sistema públic, han creat un caos sanitari que comporta situacions realment indignants. Conec al poble i a la comarca gent que van d'un cantó a un altre per visites que no tenen cap coordinació unes amb les altres. Els fan anar a Manresa, a Barcelona, o a Terrassa per proves que es podrien fer aquí, a Berga.
Hi ha retards de mesos per fer-se un TAC o una ressonància magnètica. No hi ha pediatres, o la meitat dels que es necessiten. El mateix passa amb uròlegs, cardiòlegs o altres especialistes... Hem passat de primera divisió, a segona, i estem a punt de baixar a tercera, i sembla que no siguem prou conscients que ens hi juguem la vida. O si ho voleu, la qualitat de vida que fins ara teníem.
No ens podem conformar ni resignar a veure aquest deteriorament com si fos inevitable. Paguem impostos com pagàvem, anys enrere, per tant, hem de tenir un servei com teníem anys enrere. I que no s'escudin en batalles per banderes o processos, perquè la gran prioritat, ara i sempre, és tenir uns serveis bàsics de qualitat, començant pel de salut. Si hi ha mobilitzacions, afegim-nos-hi. Ens hi juguem la vida.
