Després que l'estiu del 2017 s'inaugurés el centre d'interpretació del jaciment paleontològic de Fumanya, ara es projecta crear un itinerari que permeti als visitants veure de prop les restes de les petjades fòssils dels titanosaures que van viure al Berguedà al cretaci superior, fa 65 milions d'anys. Unes empremtes que es poden veure a la paret que queda just davant de l'edifici que acull el centre.
El Consorci de la Ruta Minera ha demanat una ajuda als fons Feder per fer-ho realitat. Un avantprojecte de l'itinerari exterior de la ruta del cretaci de Fumanya, al terme de Fígols elaborat per la Diputació de Barcelona, ha xifrat en 651.399 euros el cost previst de les obres de l'itinerari. Fonts de la Diputació han explicat que es tracta d'un recorregut de l'itinerari exterior de la ruta del cretaci als voltants del jaciment de petjades fòssils de dinosaure de Fumanya, un dels més importants d'Europa, situat al municipi de Fígols.
El jaciment ha esdevingut un reclam turístic del Berguedà i anualment atrau uns 7.000 visitants, segons ha explicat Jesús Calderer, president del Consorci de la Ruta Minera. Amb tot, els visitants no poden acostar-se de manera segura fins on es troben les petjades de dinosaure.
L'avantprojecte esmentat, encarregat pel Consorci de la Ruta Minera, defineix l'itinerari exterior que ha de permetre als visitants veure les petjades de prop i incorporarà diferents punts d'interpretació que explicaran els valors paleontològics, naturals, geològics i paisatgístics del jaciment. Les mateixes fonts han explicat que «les solucions proposades s'integren en el paisatge, tenen poc impacte en l'entorn i són reversibles».
En declaracions a Regió7, Calderer ha explicat que amb aquest itinerari es millorarà l'experiència dels visitants, ja que es podran acostar fins a les restes on hi ha les empremtes a la paret. Ha afegit que el recorregut sortirà del costat de l'edifici del centre d'interpretació, baixarà cap al fons del forat de l'antiga explotació minera a cel obert i d'aquí, per la part dreta mirant cap a la paret, s'acostarà al màxim amb seguretat a aquestes restes.
Calderer ha explicat que un cop disposin de la confirmació que les ajudes Feder els atorguen subvenció (que seria del 50% del cost de la proposta) llavors encarregaran el projecte tècnic. La resta del finançament s'obtindrà amb ajudes de la Diputació i la resta la posaran els ajuntaments.
Aquest espai paleontològic va ser descobert el 31 de març del 1985 pel naturalista berguedà Lluís Viladrich i està considerat un dels jaciments paleontològics de petjades fòssils de titanosaure més importants d'Europa. Està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).
