A hores d'ara, Maria Viso, de 33 anys, infermera de professió, encara no sap si el proper 26-M serà alcaldable de Bagà per primer cop a la seva vida. Tanmateix, ho sigui o no, ja ha experimentat el que vol dir ser alcalde del seu poble encara que sigui de manera accidental. El titular és el seu pare, Nicolás Viso, a qui problemes cardíacs han apartat dels neguits i tensions de l'alcaldia que ocupa des de l'any 2004 per bé que ja des del 1995 era regidor del consistori baganès sempre amb les sigles del PSC menys en els darrers comicis, quan es va optar per la marca blanca Compromís per Bagà.

Ara, Nicolás Viso es retira, de moment està de baixa laboral però deixa la primera fila de la vida política a causa dels problemes cardíacs. Ja havia decidit que aquest 2019 no es tornaria a presentar però la salut l'ha fet plegar abans del que preveia. El juny del 2018 va tenir una pericarditis i a l'octubre un infart. I va ser el segon. Ja n'havia tingut un altre l'any 2007 arran del qual va haver de fer canvis a la seva vida com deixar de fumar. El 27 de març farà 60 anys i ara les seves prioritats són fer cas al seu cardiòleg, cuidar-se molt i fer d'avi.

Explica que els 15 anys a l'alcaldia baganesa han estat una experiència intensa. «Hi ha hagut una activitat frenètica que ha servit per fer una gran transformació», explica. Posa exemples com la ronda de circumval·lació, la via del Nicolau, les millores a l'edifici de Palau, la renovació de la plaça Catalunya , el conveni amb Ferrocar-rils que permetrà acabar el telecadira encallat el 2011 per la crisi i que suposarà la unió de les estacions de Coll de Pal i la Molina. «No ha estat fàcil», rememora. La promoció turística i comercial i cultural del poble amb la Fia-fia com a Patrimoni de la Humanitat i una larga llista de realitzacions. «Hi ha hagut una activitat molt forta. L'Ajuntament ha sigut la meva vida i ho he viscut intensament».

Les seves inquietuds socials d'esquerres i el seu neguit per treballar i transformar el seu entorn li venen de jovenet, quan als 18 anys va ser el primer secretari del tèxtil (sector en el qual es va gua-nyar la vida durant anys) del sindicat CNT al Berguedà. Guarda un especial record de quan «vaig acompanyar en un acte a Berga Frederica Montseny», líder anarquista, escriptora i que va ser la primera dona ministra d'Espanya durant la Segona República.

En el seu dia Nicolás Viso, a qui tothom coneix com a Nico, va deixar la dedicació exclusiva que tenia al consistori per tornar a la seva feina al centre de control de Túnel de Cadí. Pensa que les sovintejades jornades de 14 hores de feina, sumant la dedicació professional a la del consistori també han deixat empremta al seu cos.

Des del juny del 2018 l'alcaldia de Bagà està en mans de la seva filla Maria Viso. Ella té experiència com a regidora del consistori, on va entrar en les eleccions del 2011. Aquest mandat ha portat regidories com Serveis Socials, Salut, Polítiques d'Igualtat, Ensenyament i Gent Gran. «Ella ha viscut els neguits, les alegries, els cabrejos de l'Ajuntament», constata Viso. Li recomana que sigui alcaldable? Pragmàtic i prudent, diu que «aquesta és una decisió que ha de prendre ella». I ella, la Maria Viso, encara no ho té decidit. Després d'un matí amb una agenda atapeïda al despatx, s'afegeix a la conversa amb el pare ja a migdia amb un entrepà embolicat amb paper d'alumini i embarassada del seu segon fill. Es presentarà? Somriu. «Encara no ho sé». Constata que «és molt diferent ser regidor que ser alcalde». Diu que el seu pare «era el pal de paller» i que ara ella i els seus companys del govern (Lluís Casas, Paco Maldonado, Júlia Rodríguez, Sergi Méndez i Sònia Baños redoblen esforços per ser arreu.

Mentre la Maria queixala l'entrepà, en Nico respon com voldria que el recordessin. «Com una bona persona, que ha escoltat tothom, que ha volgut ser l'alcalde de tots i que si m'he equivocat no ha sigut mai intencionadament ni per fer mal a ningú».