28 de març de 2019
28.03.2019

«No volem que hi hagi un conflicte bèl·lic, ni una invasió ni balcanització a Veneçuela»

El diplomàtic veneçolà Antonio Martínez diu a Berga que no es poden enfrontar militarment als Estat Units, però «tampoc podem deixar que violentin la nostra sobirania»

27.03.2019 | 23:55
Antonio Martínez a la plaça de la Font del Ros de Berga

Antonio Martínez, consol general adjunt de Veneçuela a Barcelona va oferir ahir una xerrada al Casal Cívic de Berga, en un acte organitzat per Ítaca (organització internacionalista dels Països Catalans) i l'Ateneu Llibertari del Berguedà. Durant la xerrada una quinzena de compatriotes seus el van escridassar i qualificar de mentider i van abandonar la sala. Abans d'aquest acte va concedir una entrevista a Regió7.

Veneçuela viu una situació delicada amb l'autoproclamat ministre Juan Guaidó (reconegut pels Estats Units i la majoria de països de la Unió Europea) i un Nicolás Maduro que governa una economia trencada. El país viu un moment crític. Com se sortirà d'aquesta situació?

A Veneçuela no hi una economia trencada sinó que hi ha una guerra econòmica fruit d'un bloqueig financer primer i després comercial per part d'Estats Units a través d'unes resolucions. El primer pas va ser el 2015 quan el president Barack Obama va decretar que Veneçuela suposava una amenaça inusual i extraordinària per als Estats Units i va començar el bloqueig econòmic i financer.

Quines conseqüències té?

El bloqueig financer suposa que part dels diners i actius que que té Veneçuela en bancs a l'estranger han estat bloquejats. No poden ser repatriats ni utilitzats per a la compra d'aliments ni medicines. Això per una banda.

I Juan Guaidó?

Aquest és un tema que, si no fos tan delicat i que va en contra del dret internacional, seria còmic. Però és realment preocupant que el senyor Guaidó, després d'haver-se autoproclamat president en una plaça, hagi tingut el reconeixement gairebé immediat del senyor Donald Trump a través d'un tuit, entre d'altres. Aquest senyor no està presidint el país, simplement és un pallasso, un titella dels Estats Units, el que intenta és desestabilitzar la tranquil·litat i l'ordre jurídic internacional. Per exemple, avui [ahir per al lector] s'ha fet públic que el ministeri d'Exteriors d'Alemanya no reconeix el suposat ambaixador enviat per aquest autoproclamat president. I ho ha fet perquè no pot anar en contra del dret internacional. També ho ha fet Espa-nya, així com altres països. No reconeixen l'autoritat executiva de l'autoproclamat senyor Guaidó.

La Unió Europea ha anunciat una ajuda humanitària addicional de 50 milions d'euros per atendre les necessitats més urgents de la població més vulnerable de Veneçuela. Creu que és necessària?

A Veneçuela, el terme d'ajuda humanitària no seria l'escaient. Segons els organismes internacionals l'ajuda humanitària ha de tenir tres característiques: la imparcialitat, la independència i la neutralitat. Aquesta suposada ajuda humanitària només és una tapadora per a una intervenció militar, en el cas dels Estats Units. És tan cert que no és ajuda humanitària que ni les Nacions Unides ni la Creu Roja van voler participar en les accions de suposada ajuda humanitària. El que sí que es va assolir és que el grup de contacte creat per la Unió Europa es reunís a Veneçuela i se'ls va demanar que ajudessin a desbloquejar la compra d'aliments i medicaments.

La situació que viu Veneçuela fa que compatriotes seus hagin vingut a Catalunya, a Berga a buscar les oportunitats que al seu país no tenen. I el que expliquen és que les lleixes dels supermercats són buides i que hi ha una inflació galopant. Com s'arregla això?

Efectivament hi ha hagut un emigració important no només a Espanya. La majoria ha estat per qüestions econòmiques. Com que hi ha un bloqueig tan gran, a Veneçuela s'ha complicat adquirir certs productes de la cistella bàsica i medicines [....].

Com se soluciona?

Aixecant el bloqueig. El grup de contacte de la Unió Europea i altres països poden donar suport al poble veneçolà. Ciutadans veneçolans estan patint necessitats en la cerca d'aliments i medicines per aquest motiu.

Què funciona a Veneçuela?

Moltes coses. Per exemple: la salut i l'educació és gratuïta. Des del 2016 fins avui s'han construït 2 milions i mig d'habitatges d'assistència social, que es diu ràpid per a una població de 30 milions d'habitants. El govern, per mirar de pal·liar la inestabilitat de la moneda, l'acaparament i especulació de preus, va crear un mecanisme anomenat comitès locals d'abastaments i producció, els Clap. Es distribueixen aliments a preus subsidiats. Mensualment es distribueixen 6 milions de caixes Clap, que contenen aliments de la cistella bàsica. Abasteixen aproximadament 24 milions d'habitants. S'estan fent moltes coses bé. El problema és que quan hi ha una revolució que vol trencar amb els paradigmes de les economies neoliberals -que durant molts anys va tenir Veneçuela-, òbviament es troba molta resistència. A més, tenim una dualitat molt atractiva pels Estat Units.

Quina?

Som l'únic país sud-americà que tenim sortida al Carib. Geoestratègicament és molt important. A Veneçuela passen moltes coses interessants i bones però també hi ha bloquejos i atacs molt ben planejats amb una estratègia molt ben traçada de la guerra híbrida per generar incertesa. El que no volem que passi, aquesta seria una altra pregunta, és que hi hagi un conflicte bèl·lic, una invasió militar, ni una guerra civil ni una balcanització de la situació a Veneçuela

Creu que s'està en risc que això passi?

Sempre s'està en risc perquè Estats Units ha dit que sobre la taula hi ha qualsevol opció. Nosaltres no som cap amenaça militar, no ens hi podem enfrontar, no tenim força per fer-ho ni és la nostra intenció.Però tampoc podem deixar que els Estats Units violentin la nostra sobirania, la nostra independència, no ho permetre'm.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit