31 de març de 2019
31.03.2019
Regió7

Agustí Ferrer... gastrònom

31.03.2019 | 00:07

Boletaire, conversador, culer, molt culer, patumaire, berguedà il·lustre, escriptor i no sé quantes coses més.

Em plau, però, poder fer quatre ratlles de l'Agustí gastrònom, ja que és bastant culpable que jo hagi acabat dedicant-me a la cuina. –A aquesta família de cal Ros li falta un cuiner, em va dir més d'un cop. En algunes converses de sobretaula amb ell, la temàtica va passar de parlar del Barça a parlar de gastronomia. Has de tastar els grans productes, has de conèixer els grans clàssics, és la gran cuina el que has d'aprendre. Més endavant la conversa evolucionava cap a... –Tiet, he tastat el caviar Sevruga... o –Tiet me'ls he gastat i vaig encetar una ampolla de Pomerol «Chateu La Fleur-Petrus» o la tòfona sous cendre que em vas dir... ufff!! La seva resposta va a passar ser clàssica: –Collons nano, com les hi fots, ja m'agrada això, ja!

Cap a final dels 90 va publicar un llibre, La taula amiga, que era un recull retocat d'un seguit d'articles de cuina que anys enrere havia escrit per a Regió7. Aquell llibre que em va regalar, amb dedicatòria inclosa, no era un llibre de cuina, era un llibre de gastronomia amb un seguit de referències als clàssics de totes les disciplines: literatura, òpera, teatre, poesia, pintura, vins... Vaig entendre moltes coses d'ell i de la família.

Fa poc vaig assistir a Diálogos de Cocina, una mena de congrés de filosofia culinària que organitza Andoni Luis Adúriz de Mugaritz. Allà, un tal Iñaki Martínez, sociòleg, deia que la cuina havia d'evolucionar de la gastronomia a la gastrologia amb l'argument que «nomos» és la regla, el poder i la societat normativa i «logos» és ciència, coneixement i societats reflexives. Segurament l'Agustí no era gastrònom, era un gastròleg com una casa de pagès.

Bé, tiet, adeu i bon viatge. Segur que trobaràs el teu Valhalla particular, i després del banquet amb els déus faràs el que t'agrada més, una sobretaula eterna.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook