El document més antic, trobat -fins ara- a l'Arxiu a Berga de les maces és de l'any 1621, on diu que hi havia dos diables i sant Miquel. Les maces són una comparsa de foc, un dels elements més antics de la Patum. A la descripció de la Patum tramesa per Marià de Giblé, regidor degà de Berga a Zamora de l'any 1790, com en el dibuix de Sagarra de l'any 1838, encara són una sola cosa. Cal dir que quan van començar a posar-se al damunt fuets es va començar a dir els «diables» van plens de foc, d'aquí els ve el seu nom Plens. Sempre havien estat un únic salt amb les maces. Fins no fa gaires anys les maces saltaven com els plens, les dues formes de diables ara individualitzades, abans no ho eren. En saltaven molt pocs, als segles XVII, XVIII i principi del XIX només n'hi ha dos.
Mn. Armengou diu que en el programa de la Patum de l'any 1900 ja distingeix entre les dues classes de diables, transcriu d'aquell programa «aqueixos balls es repeteixen tres o quatre vegades, amb la diferència que des de la segona els diables i mulassa van plens i el brogit resulta grandiós». Per Armengou anar ple, per la guita era portar tres fuets en comptes d'un. També afirma que en el cartell de les festes del Corpus de l'any 1906 només es parla d'un únic salt de diables.
Per a Albert Rumbo la definitiva separació entre maces i plens va ser entre 1911 i 1920, en els salts del matí... «els salts dels diables corresponia a les nostres maces actuals». «Al vespre, en canvi sota l'únic nom de diables, hi trobem les dues formes», i acaba «les maces sortien en la primera tanda i els plens, en les restants.»
Les maces al salts de les Patum de Lluïment i de la nit a la plaça de Sant Pere van, sempre, acompanyats de sant Miquel i un àngel. Dimecres; dissabte només surten quatre maces a les passades de carrer, fan el recorregut pel barri vell i els seus voltants. El dijous de Corpus i el diumenge en salten vuit a la Patum de lluïment, la del migdia; ara, fan el salt acompanyats per la música i el so del tabal. El tabaler canvia de forma de tocar quan els fuets peten. Sant Miquel i l'àngel creuen pel mig del salt de les maces cada vegada que acaben de passar, després que peti cada massa, van a punxar "el diable", fent l'acció de matar-lo o millor encara rematar-lo, perquè jeu en terra esperant-los.
Als salts de la nit de dijous i diumenge només salten quatre maces, sense cap mena de música, al so únic del tabal, i els àngels fan com al matí. Aquí el so del tabal, amb els canvis de ritme, omple tots els racons de la plaça. Els salts de la nit de Dijous de Corpus i de diumenge són com s'havien fet sempre, sense la coreografia al so de la música que ara es fa a les Patum de lluïment.
L'any 1960, el diumenge de Corpus van saltar-ne vuit noies, això va significar un important canvi en la Patum, des d'aleshores i de mica en mica les dones s'han anat incorporant en pla d'igualtat a moltes comparses. A l'any 1963 es va incorporar la música per als salts de la Patum de lluïment. L'autor és el músic berguedà Joan Trullàs. L'advocat i antic batlle de Berga, Jaume Farguell, em va explicar que un dia se li va presentar l'advocat Juli Cardona i el va fer anar a l'ajuntament perquè interpretés amb el piano, que allà hi havia la música d'en Trullàs, davant de l'alcalde Joan Noguera, que li va semblar molt encertada. Noguera la va fer tocar aquell mateix any a la plaça. Fou un encert que no fos suprimit el so del tabal a les Patum de lluïment, alhora que a la nit, sense cap més música que el tabal, aquest salt ens transporta a com devia de ser la Patum segles passats.
