El Pavelló de Suècia de Berga s'omple d'estudiants d'arreu de Catalunya per conèixer de prop projectes tecnològics i científics capdavanters que estan en procés d'investigació a la Universitat Politècnica de Catalunya. La Fira del Coneixement, impulsada per l'Exploratori dels Recursos de la Natura, la UPC i l'Ajuntament de Berga, arriba a la novena edició plenament consolidada i amb visió de futur, amb «la voluntat d'encaminar els estudiants cap al seu futur professional», explicaven ahir Dolors Grau i Josep Font, directors de l'Exploratori dels Recursos de la Natura.

Berga acull un any més el certamen amb la presència de 800 alumnes per «donar-los l'oportunitat de conèixer aspectes de la ciència i la tecnologia de manera més pràctica i dinàmica», explica Dolors Grau.

La fira inclou 9 projectes que estan treballant els estudiants de la Universitat Politècnica i, enguany, amb la incorporació de STEAMcat, un projecte del departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya que vol afavorir el desenvolupament de les competències transversals relacionades amb els aprenentatges dels àmbits cientificotecnològic i matemàtic de l'alumnat preuniversitari.

La nova mineria

Un dels més destacats ha estat l'ús de la realitat virtual i la interacció gràfica com a clau per al futur del coneixement, tot i que també ho ha estat el Grup de Recerca en Mineria Sostenible-GREMS de la Politècnica de Manresa (EPSEM), ja que a la Catalunya Central, sobretot al Bages, la mineria té fort impacte a nivell econòmic i ambiental, i al Berguedà històricament també n'ha tingut. Eduard Puig, el responsable de l'estand, explicava ahir que el projecte consisteix a mostrar la nova mineria europea, «ja que la societat en general té la idea d'una minera subdesenvolupada i antiga, fet que es podria relacionar amb la mineria que hi havia a la comarca, i també perquè actualment encara hi ha zones geogràfiques del món, com Àfrica o alguns països d'Amèrica del Sud, que mantenen aquest mètode més obsolet».

El grup de recerca destaca que a Europa cada vegada hi ha una mineria més automatitzada, segura i conscient respecte al medi ambient i els impactes ambientals, que intenta reduir aquest impacte al mínim però aconseguint els màxims beneficis possibles.

En el cas del Berguedà, el mètode que s'utilitzava per extreure el carbó era diferent del de les mines bagenques pel tipus de material a extreure i també per com és el terreny a cada lloc. En ser mines subterrànies, cada zona necessita el seu mecanisme d'extracció, «i això encara segueix passant», explica el responsable. Ara bé, «estem parlant de fa uns anys enrere i, per tant, era tot més artesanal. Ara, la mineria s'ha actualitzat molt en els darrers anys i és tot més segur en tots els aspectes». «El Berguedà podria obrir noves explotacions o utilitzar les que hi ha actualment, tot i que no puc garantir la quantia del material, però és necessari que hi hagi l'economia necessària per poder dur a terme el projecte».

També l'institut Pere Fontdevila de Gironella ha tingut representació en un estand relacionat amb el bosc i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) impulsat per l'Exploratori dels Recursos de la Natura (ERN) i la UPC. El centre de secundària actualment participa en el projecte «Erasmus+ Open Science Schooling» , juntament amb cinc països més d'Europa, entre els quals Grècia i Portugal. Lorena Mulero, una de les responsables, explica que amb aquest projecte es busca que els estudiants puguin buscar mètodes de consum sostenible i també una millora de l'educació, «per això fem aquest projecte, perquè es puguin relacionar amb altres estudiants d'Europa i descobrir diverses maneres d'educar i funcionar en el dia a dia», explica.

El projecte va començar el setembre del 2017 i finalitzarà el proper mes de febrer del 2020, però no és la primera vegada que un centre del Berguedà participa en aquests projectes. L'institut Guillem de Berguedà va participar en un Erasmus per a noies científiques.