«Hi ha molts arxius fora de Berga, reflexiona l'historiador Albert Rumbo. L'especialista en temes de Patum acaba de trobar quatre fotografies inèdites relacionades amb la festa, a l'Arxiu Unió Excursionista de Sabadell, que serveixen per plasmar amb nitidesa la imatge d'aquesta celebració, ara fa gairebé 100 anys.

Entre aquestes 4 imatges n'hi ha dues que destaquen especialment: una del tabaler desfilant en l'antiga processó de Corpus, a l'altura de l'actual restaurant La Barana, i una dels gegants nous davant de l'ajuntament de la vila. En el primer dels casos, qui apareix és el darrer tabaler de la nissaga dels Xamberg, Antoni Aspachs i Casals, que va tocar el tabal del 1918 al 1925, i que havia succeït el seu pare, el mític Josep Aspachs i Rosell, que ho feia des del 1865. «És l'única foto que tenim d'aquest tabaler, des de l'últim quart del segle XIX estan tots fotografiats», diu Rumbo.

L'historiador explica que el fill «no va mostrar tant interès» com el pare i no va mantenir la tradició. Segons relata, Josep Aspachs es va ferir l'any 1918 i per això el fill va agafar el relleu, però amb la mort del pare, l'any 1926, va deixar de tocar el tabal. La família Xamberg l'havia portat des del 1826, com a mínim, per bé que defensaven haver-lo tocat durant 300 anys, segons apunta Rumbo.

D'altra banda, també té valor i és destacable la fotografia on apareixen els gegants nous, just per davant dels Vells: «No es cuidaven tant els detalls com ara», diu l'especialista de Patum, ja que actualment les dues parelles es posen en una mateixa línia, per poder ser vistos millor per tots els patumaires de la plaça. L'historiador destaca el fet que es tracta d'una instantània amb molta resolució, que permet observar detalls com l'entrada de l'ajuntament de l'època o altres aspectes d'aquestes figures, com els vestits: «Deixa veure molt bé com eren abans del canvi important del 1927, quan se'ls va posar uns nous vestits, els que marquen la tendència que veiem avui», relata.

Les altres dues fotografies que s'han trobat són de l'àliga, però no tenen cap aspecte ressenyable més enllà de l'antiguitat. En una hi trobem la figura enmig d'una plaça plena, en una foto feta des de darrere de la barana, però no s'aprecia en la seva totalitat. En l'altra, observem amb un enquadrament similar al de la del tabaler, també en l'antiga processó.