«Ja és oportú de girar full, tinc clar que em retiro i amb totes les conseqüències»

Aprendre gairebé ha estat una obsessió per a vostè

Soc llicenciat en Ciències de l'Educació per la UNED. I he estudiat idiomes. Per tenir futur els idiomes són indispensables. Vaig començar estudiant francès, després anglès i rus al mateix temps quan era jovenet. I als 22 anys vaig marxar a Suïssa, on vaig aprendre alemany i italià. Ara, uns dels desitjos que tenia era posar-me al dia amb el rus perquè el tenia una mica rovellat. Faig el segon curs de rus a la universitat de Manresa.

Per què va marxar a Suïssa?

Ho vaig fer als 22 anys, mesos després de la mort del pare. Tot i que treballava i estudiava, depenia excessivament de la meva mare per estudiar a Barcelona. Vaig considerar que no era just. Es va donar la casualitat que a l'acadèmia on estudiava anglès i rus a Barcelona va sortir una plaça de professor d'espanyol a Berna per cobrir la baixa d'un professor que es jubilava. Vaig guanyar la plaça de Berna i hi vaig anar amb la idea d'estar-m'hi un o dos anys. Però es van convertir en 7.

Com va ser?

Vaig ser el responsable del departament d'espanyol de l'acadèmia Inlingua, que té més de 200 seus al món i la capital era a Berna. A Suïssa vaig cursar la meva llicenciatura a distància a la UNED. Al cinquè any d'estar-m'hi, em van proposar que redactés tres llibres de text per aprendre espa-nyol adreçats a estrangers a escala mundial. Aquests han estat els llibres de text de milers d'alumnes a tot el món. Ara, torno a donar classe d'espanyol, en aquest cas als refugiats a Berga, i faig servir els meus llibres.

I torna a Borredà als 29 anys ja per encapçalar una llista?

(Somriu) Sí. M'encanta Suïssa, és la meva segona pàtria, però no hi acabava d'encaixar perquè creia que alguna cosa havia de fer al meu país. Quan venia de vacances a l'estiu amb la colla de la comissió de festes ja parlàvem d'anar a les eleccions del 1979.

I la va liderar.

Era una candidatura d'independents per Borredà i ens dèiem així, però atenció: amb el suport de Convergència.

És curiós.

Convergència va facilitar la presentació dels papers. Ens ho va oferir Jordi Camps, el fuster de Berga i diputat.

I no va sortir alcalde?

(Somriu) No. Vam quedar 5 a 2. Nosaltres, 2 regidors, i 5 de l'antiga Unió de Centre Democràtic (UCD) amb l'últim alcalde de la dictadura, Antonio Andreu. Abans de les eleccions ja hi havia una certa bona relació. I l'endemà ens vam asseure i vam pactar. Al cap de 15 dies jo era regidor d'Hisenda i posteriorment vaig assumir altres regidories. Em vaig anar convertint en una mena de mà dreta de l'alcalde Andreu.

El 1983 torna a ser alcaldable.

Tornem a quedar 5 a 2 però aquí ja m'havia presentat amb una llista de Progrés del Berguedà. I aquesta vegada l'Antonio Andreu es va presentar per Convergència i Unió. Va plegar a mig mandat. I ho va fer per fidelitat a un compromís. Va dir que ell faria escoles noves a Borredà. CiU li havien promès que si es presentava per ells, Borredà tindria escoles noves. I dos anys després de les eleccions anaven buscant excuses. I va plegar en desacord, en protesta perquè CiU no havia complert el pacte. I llavors es va elegir com a nou alcalde Josep Nadeu, de la llista d'Andreu. I al cap d'un any d'haver plegat ell es va desencallar el tema de les escoles. Això va permetre que l'any 1991 s'inauguressin.

Entremig hi va haver les eleccions del 1987.

Josep Nadeu es va presentar per Convergència i Unió i jo per Progrés. Ells treuen 4 regidors i nosaltres 3. Però sempre hem pactat i governat junts.

I el 1991 vostè es torna a presentar com a alcaldable.

Sí. Aquell any la nostra va ser l'única candidatura i, és clar, vam obtenir els 7 regidors de l'Ajuntament. Sempre he guanyat per majoria absoluta: 1991, 1995, 1999, 2003, 2007, 2011 i 2015.

S'hauria pogut presentar el 2019 i continuar guanyant, o després de 28 anys d'alcalde, 40 a l'Ajuntament i als 68 anys sentia que havia de plegar?

Al llarg de 40 anys a l'Ajuntament de Borredà hi va haver dos moments que em vaig plantejar buscar alternativa i si l'hagués trobat estava disposat al relleu. Però les dues persones a qui vaig proposar venir a la llista de segons per fer el relleu a mig mandat no estaven disponibles. Davant d'això he anat continuant fins que el 2015 vaig dir que el 2019, tingués o no tingués relleu, no em presentaria més. [...] Ja és oportú de girar full, tinc clar que em retiro amb totes les conseqüències, no vull apadrinar, ni fer un seguiment, ni vull ser una mena d'assessor de qui entri, qui sigui alcalde ha de tenir les mans lliures per fer el que cregui convenient.

Ha fet testament polític?

En certa manera sí. En els propers 12 anys hi ha 25 temes que tard o d'hora i hi hagi qui hi hagi a l'Ajuntament, els haurà de tenir en compte i s'hauran de dur a terme, calculo que per un import avui d'uns 6 milions d'euros. Ho he explicat al butlletí municipal.

És bo que les persones estiguin tants anys en els càrrecs?

Depèn. M'ho he demanat moltes vegades i he passat per etapes diferents. Limitacions de mandats d'alcaldes i regidors, hi ha pocs països al món que ho tinguin establert. Per a determinats temes és negatiu i per a d'altres és positiu. Què hi ha de positiu? Tot depèn de l'equip que t'acompa-nya. Molta gent dona una importància excessiva a l'alcalde, és cert que és la màquina del tren, però que el tren porti més velocitat depèn de l'equip, és fonamental. En general he tingut bons equips, ens hem entès molt bé i he pogut treballar. Això ha alleugerit la meva feina. Si no hagués tingut bons equips no hauria durat tants anys. És positiu que conec l'historial del poble dels últims 40 o 50 anys, i això sí que és un avantatge perquè saps on és tot, tens un bagatge de coneixements. El desavantatge és que agafes determinats ritmes, formes de treball que al cap d'uns anys es nota que no hi ha la frescor i el dinamisme o la proximitat que tens quan fa tants anys que hi ets. Soc conscient que amb 40 anys a l'Ajuntament i amb 68 anys d'edat no tinc la frescor, la sintonia o el dinamisme i la paciència que es té amb 15 o 20 anys menys.

Com li agradaria que el recordessin?

M'agradaria que em recordessin com una persona normal i cor-rent que tenia la il·lusió de treballar pel seu poble. Borredà me l'estimo molt. Hi he viscut i l'he pogut transformar al llarg de 40 anys i continuar-hi vivint. Poca gent pot fer-ho, això.

Com era Borredà fa 40 anys?

Vam agafar un poble molt envellit, molt mancat de serveis, com el 90% dels ajuntaments l'any 1979. 40 anys després i havent-hi invertit 30 milions d'euros, el deixem modernitzat, ben equipat i organitzat.

Dels 31 municipis que té el Berguedà, Borredà on se situa?

En l'àmbit d'equipaments, infraestructures i serveis, diria que clarament dins dels 5 primers.

Per què?

Pràcticament no hi ha cap municipi que hagi tingut un fil conductor durant 40 anys. Això és un avantatge. Des del 1979 vam estudiar què faltava a Borredà i ho vam planificar: escoles noves, ambulatori, zona esportiva que no existia, un centre cívic, cementiri nou i la millora de la xarxa d'aigua, que vam fer nova de dalt a baix amb una inversió de 3 milions d'euros.

De qui és el mèrit?

El mèrit és dels tres alcaldes. Tant amb l'alcalde Andreu com amb Nadeu vam pactar els dos grups i vam tenir clar que ells podien anar a buscar ajuda de Convergència i Unió i jo del PSC. Vam tenir també el privilegi i la gran sort d'aprofitar els anys d'abundància. En aquests 40 anys, habitualment, cada deu o quinze dies he baixat a Barcelona. En els anys bons que van des del 1982 fins al 2003-2004 el qui es va saber moure va poder obtenir ajudes absolutament de totes les administracions.

Què suposa ser alcalde d'un poble petit?

Suposa primer conèixer molt bé tot el poble i també ser conscient de tot el que hi passa, marcar les prioritats.

Compensa ser alcalde les 24 hores del dia, 365 dies l'any?

Has de tenir una gran il·lusió i vocació, si no, no. Ara que he decidit plegar se'm fa més llarg (somriu). Fins ara tenia clar que el càrrec comporta servituds i ja no m'ho plantejava.