«Un dels primers passos que vaig fer com a alcalde de Berga va ser reunir-me amb el president Tarradellas per demanar-li, per damunt de tot, que tiressin endavant les obres del túnel del Cadí», recorda Jaume Farguell. Ell va ser el primer alcalde de la capital berguedana després de la recuperació democràtica, l'any 1979.

Farguell ha explicat a Regió7 que no tenia cap intenció d'entrar en el món de la política local, «però, ves per on, hi vaig acabar implicat molts anys» sent alcalde de Berga durant quatre mandats. L'alcalde va ser el cap de llista de la candidatura Per Berga i Per Catalunya, que unia en un mateix equip persones properes al Front Nacional de Catalunya, com el mateix Farguell, i d'altres de Convergència i Unió. «Els de Convergència m'havien demanat que encapçalés la llista, volien que ens presentéssim junts, però ja havia decidit que no. Em dedicava a la docència i al món de l'advocacia, i els meus interessos anaven més encaminats en el món de la cultura. Però el dia abans de tancar les candidatures, em van venir a casa a insistir perquè acceptés. El meu requisit, que van acceptar-me, va ser que no aniríem a les eleccions sota les sigles de CiU, i vam ser els únics de Catalunya que vam tenir un nom independent», recorda.

Les urnes van donar la victòria a Farguell, però no amb una majoria àmplia per governar. Per Berga i Per Catalunya va obtenir 7 regidors; Entesa Democràtica de Berga, 6 regidors; els Centristes de Catalunya-UCD, 3 regidors; i la Candidatura Independent de Santa Eulàlia, 1 regidor. En el ple d'investidura, que va celebrar-se el dijous 19 d'abril del 1979, «no hi va haver sorpreses», recorda Farguell, i va ser escollit alcalde el cap de llista de la força més votada. «Érem gent molt diversa però amb ganes», diu. El govern va estar format per Jaume Farguell, Josep Carreras, Jordi Camps, Antoni Gendrau, Josep Maria Badia, Miquel Plans i Lluís Boixader; i a l'oposició van entrar-hi Jaume Cussà, Josep Montanyà, Joan Ignasi Mendieta, Joan Lluís Sala, Adolf Cid i Josep Soria per Entesa Democràtica; Joan Noguera, Antoni Marín i Francesc Cunill per Centristes de Catalunya-UCD, i Manuel Caldera, de la candidatura independent de Santa Eulàlia.

«Vam saber fer un Ajuntament unitari» i es va treballar «amb molt respecte entre els regidors de tots els grups», recorda l'exbatlle Farguell. «A banda de reunir-nos amb Tarradellas, que va venir ja en aquella primera Patum a Berga, també vam fer trobades amb els veïns que van demanar amb urgència la construcció del nou hospital i una actuació important al parc del Lledó, que estava molt malmès», destaca Farguell.