Si hi ha un capítol que ha marcat la legislatura de la CUP al capdavant de l'Ajuntament de Berga ha estat la inhabilitació de la seva alcaldessa, Montse Venturós, des de l'octubre del 2018, per no haver despenjat l'estelada en dos comicis electorals. Venturós, que sempre ha fet bandera de la desobediència, ha continuat exercint, però en un segon pla, i això no li ha estalviat crítiques. De cara als pròxims comicis, la cupaire ha decidit tornar a encapçalar la llista, i ara caldrà veure com li respondrà l'electorat. La judicialització de la política i l'estalvi econòmic de l'Ajuntament han deixat petjada a la capital del Berguedà, i ara Junts per Berga (JxBerga), amb Jordi Sabata d'alcaldable vol recuperar una alcaldia que el 2015 va perdre per tan sols 58 vots de diferència.

La capital del Berguedà ha viscut «una situació inèdita» els dar-rers mesos, després que el jutjat penal número 2 de Manresa condemnés l'alcaldessa a mig any d'inhabilitació. Des de llavors, l'Ajuntament de Berga no té alcalde titular i el regidor Oriol Camps ocupa el càrrec d'alcalde accidental. Per no posar en perill els llocs de treball de l'Ajuntament i no repercutir en el ciutadà, Venturós ha hagut de fer una desobediència més simbòlica que efectiva.

El ple de comiat de Venturós com a alcaldessa de Berga va demostrar la indignació de molts ciutadans, que van criticar que la judicialització de la política els deixés sense l'alcaldessa que ells havien escollit. Tot i aquest capítol, els cupaires consideren que Berga no ha notat la inhabilitació de Venturós i que, amb la fórmula adoptada, el municipi ha continuat funcionant sense que els ciutadans hagin hagut de patir-ne les conseqüències. No opina el mateix l'oposició, que creu que la tasca de la CUP al capdavant de l'Ajuntament s'ha basat en «el titular polític», i ha deixat de banda el dia a dia dels ciutadans.

Una de les prioritats de la CUP durant aquesta legislatura ha estat eixugar el deute de més de 20 milions de deute que acumulava l'anterior govern, en mans dels convergents. La CUP assegura que durant aquests quatre anys, el deute s'ha reduït de 20 a 12 milions (-39,80%).

Els cupaires reconeixen que ha estat una legislatura «dura, silenciosa i desagraïda», però consideren que calia sanejar l'Ajuntament «per agafar musculatura». Ara, un cop s'ha reduït el deute, és quan es poden començar a emprendre nous projectes per a la ciutat, segons afirma Venturós. Aquesta posició, però, no ha estat exempta de crítiques per part de l'oposició, que acusa la CUP de no haver actuat.

Un altre aspecte que ha estat controvertit ha estat la crisi de la colla dels plens, amb l'expulsió de tres membres de la comparsa «per traïció i sedició». El govern de la CUP va replantejar el funcionament de la festa per aconseguir que fos més democràtica i oberta a la ciutadania. Des de llavors, les comparses han redactat de nou els seus reglaments de règim intern, uns estatuts més transparents i sense vetos.

Per altra banda, la Patum del 2018 va ser la primera de la història en què els ciutadans van poder viure la festa des del balcó consistorial, un empostissat que cada any es munta al balcó consistorial i que, fins llavors, només havia estat obert a convidats del consistori i no s'hi podia accedir fàcilment ni tampoc hi havia un sistema establert per fer-ho.

Finalment, i després d'un gran esforç per part del govern municipal, la Generalitat farà el pas d'assumir la gestió de l'Hospital Sant Bernabé, una reivindicació històrica i necessària per garantir el futur de les inversions a l'equipament. Salut Catalunya Central, una nova empresa 100% pública, serà qui prendrà les regnes del centre. L'Ajuntament, que és qui fins ara gestionava l'hospital, cedirà l'ús de les instal·lacions al departament de Salut a canvi de tres condicions: d'una banda, que el servei segueixi sent 100% públic, que mantingui la mateixa cartera de serveis i que hi hagi participació del territori.

Pel que fa a la resta de candidats, Junts per Berga, principal grup a l'oposició, proposa el berguedà Jordi Sabata, de 35 anys i professor de l'Escola Municipal de Música de Berga. Sabata encarna el perfil de la renovació que buscava el PDeCAT per assolir un objectiu prioritari aquest 26-M: recuperar l'alcaldia de Berga que van perdre el 2015 per només 58 vots de diferència amb la CUP tot i que van treure el mateix nombre de regidors: 6. Sabata du a la llista cares conegudes de l'antiga CDC i UDC com Vicenç Vegas o Àngels Guitart però també nous perfils com Marc Marginet.

Per la seva banda, Ramon Camps liderarà una ERC que té 3 dels 17 regidors de la corporació i que vol guanyar pes. El PSC confia en Abel Garcia, de la Pobla de Lillet, per guanyar musculatura a Berga en aquest nou mandat. I el regidor Joan Torres encapçala la llista de Berga en Comú, que aspira a augmentar el seu pes al consistori.

A banda d'aquestes cinc formacions que són les que actualment tenen representació a l'Ajuntament, per als pròxims comicis se'n presenten tres més. El PP, que per tercera vegada torna a confiar en l'exregidor Joan Antoni López Noguera per recuperar representació a l'Ajuntament; Decidim Berga, format per convergents crítics amb el PDeCAT liderats pel metge Daniel Fàbregas, i per primer cop es presenta Ciutadans, amb gent de fora i Juan José Olaya, veí del Pont de Vilomara, de líder.