Alerta màxima. La imatgeria més que centenària de la Patum està «en risc» i «en una situació límit» a causa de la degradació que ha patit i pateix per culpa de les elevades humitats per capil·laritat i infiltració que hi ha a la Casa de la Patum, on es guarda des de l'any 2007. Així ho ha assegurat a Regió7 Gemma Rodríguez, conservadora i restauradora de la comparseria des de l'any 2010, que ha fet una crida als responsables municipals i del Patronat de la Patum, òrgan responsable de la conservació de la festa, perquè actuïn de forma decidida per evitar que aquest valuós patrimoni patumaire pateixi danys irreversibles, i es pugui guardar i conservar en condicions òptimes en un immoble adequat. I també que els materials que hi ha restaurats es puguin mostrar per divulgar la riquesa d'aquests béns i disposar d'un espai perquè treballin els investigadors. Una vella assignatura pendent de la ciutat que fins ara no ha cristal·litzat tot i els intents que s'han fet.
Tal com ja va avançar al seu dia aquets diari, la humitat continuada, amb un episodi especialment greu detectat el desembre passat, ha provocat que s'hagin florit parts dels vestits dels gegants i altres elements, i les coles orgàniques de la carcassa de la imatgeria feta de cartó pedra han perdut la seva adherència i s'hauran de substituir perquè les peces recuperin la seva resistència (vegeu Regió7 del 13 de gener i del 28 d'abril). En el seu dia es van arranjar unes goteres, l'obra no va ser efectiva i va caldre actuar-hi de nou. Ja llavors es va plantejar la necessitat de trobar un edifici que no tingui humitats ni plagues de tèrmits, com ha succeït.
Tot i que va ser el desembre passat quan casualment es va descobrir l'episodi més greu d'humitats, no ha estat fins a l'abril que s'hi han posat fonts de calor (radiadors) per assecar les peces. Abans s'hi van instal·lar deshumidificadors que van permetre que els nivells d'humitat que s'hi van detectar del 80% se situessin en el 45%, que es consideren adequats per a les peces, segons ha explicat la restauradora.
Gemma Rodríguez ha fet una crida als responsables municipals i al patronat de la festa perquè actuïn i busquin una solució definitiva per a un problema que no és nou però que cada cop és més greu pel mal estat de l'edifici de l'hospital vell. Berga no té museu dedicat a la seva festa màxima, però tampoc un espai que permeti guardar en condicions òptimes el seu valuós patrimoni patumaire. La mateixa restauradora va explicar als membres del patronat a la darrera reunió de l'ens, celebrada aquest abril, la situació límit a què ha arribat la imatgeria i que la posa en risc.
«No s'hauria d'haver arribat aquí», diu Gemma Rodríguez, que explica que el 2010, que va iniciar-se en la tasca de restauració de la comparseria, ja va detectar problemes ambientals en l'edifici de la Casa de la Patum. «Això ho he anat dient cada any», en els informes que fa periòdicament. «Sempre s'han aplicat solucions puntuals i sempre hem d'estar patint, entre cometes», relata.
Danys «molts preocupants»
La restauradora ha explicat que ha documentat els episodis d'humitats, en «diferents memòries, informes i avisos» que ella mateixa ha lliurat «als responsables de la Patum dels consistoris dels dar-rers 8 anys». Rodríguez explica que les humitats s'han anat produint en aquest període de forma permanent i que «amb o menys intensitat ha produït danys diversos, el darrer dels quals molt preocupant per la seva intensitat i conseqüències per a les figures i altres elements», com detalla en el dar-rer informe facilitat als membres del patronat que ella mateixa va explicar als seus membres.
El problema de fons és que la imatgeria es guarda en unes estances a l'edifici de l'hospital vell, que no té suficient espai i no reuneix les condicions per tenir-les-hi, atès que hi ha molta humitat. Hi ha elements que ja es van treure al seu dia, com vestits antics restaurats dels gegants que es van haver de portar al fons de reserva del museu, on hi ha la temperatura adequada i una humitat constant controlada permanentment. Altres materials, com documents de l'arxiu que hi havia en aquest magatzem de la comparseria, s'han hagut de traslladar a l'àrea de cultura del consistori. A banda de la sala on hi ha les figures, hi ha una petita estança per a la restauració i també la sala on la modista arregla i guarda els vestits.
Restauració tardana
Enguany les feines de restauració no han pogut començar fins a la segona setmana de maig perquè les 77 peces que componen la imatgeria que surt als carrers s'havien d'assecar-se bé, ha explicat Rodríguez. Normalment la tasca de restauració de les peces es fa a començament d'any i s'allarga entre 3 i 4 mesos.
Regió7 no ha pogut fotografiar la feina de restauració de la restauradora perquè l'Ajuntament no ha donat permís per entrar a la Casa de la Patum.
Una comissió per decidir
El Patronat de la Patum crearà una comissió d'experts en la festa per plantejar opcions per trobar un edifici per guardar la comparseria adequadament. Aquesta és una mesura que es va acordar en el darrer patronat arran de la intervenció i el detallat informe de la restauradora explicant els diferents episodis d'humitats i altres problemes que ha patit la comparseria des del 2011.
La regidora de la festa, Mònica Garcia, ha explicat que s'han adoptat les mesures indicades per la restauradora en el seu informe consistents en la instal·lació de deshumidificadors i radiadors, que ha permès que actualment «les condicions ambientals es mantinguin estables i controlades». Garcia ha explicat que també s'està treballant perquè a la plantilla del consistori hi hagi una restauradora fixa. Actualment el consistori contracta els serveis de Gemma Rodríguez per fer el manteniment puntual de cada any. A banda, s'ha contractat una tècnica encarregada de Patum.
Mònica Garcia va dir ahir en una piulada que «en altres moments de la història les figures de la Patum han estat en perill i no s'ha tingut el valor suficient per a protegir-les». La regidora Garcia ha defensat la feina feta com un protocol per aturar la festa si plou i evitar que les figures es mullin. Ha dit que «hem aguantat xiulades per preservar les figures que, com a berguedanes, ens estimem i volem conservar».
