És ben cert que l'esport més practicat a la nostra cultura mediterrània, i la comarca no podia quedar enrere, és el d'escarxofar-se al sofà i criticar a tort i a dret tot el que se'ns posi al davant. La gent tenim molt desenvolupat el gen de la crítica (tot i que de moment no s'ha descobert, segons la meva biòloga de capçalera, per contra del gen de l'egoisme, que en general sí que ja el tenen identificat).
De fet els biòlegs interessats en aquest estudi asseguren que el de la crítica ha de ser un gen que es va consolidant amb el pas dels anys, i que, de ben segur, els nostres successors seran un enorme gen de la crítica amb dues petites cames, tot just per poder saltar del sofà i poder anar al lavabo.
Durant els dies d'eleccions municipals, l'esport de la crítica es pot ben dir que gaudeix de les seves olimpíades, descobrim tota una sèrie de variables i multitud d'especialitats inimaginables, totes les llistes i gairebé tots els candidats ens mereixen el nostre desaprovament, sigui perquè els considerem poc preparats, poc simpàtics o poc sexis, la qüestió és poder trobar un punt en el qual ens puguem refermar a l'hora de desacreditar qualsevol candidat.
És cert que hi ha hagut governs municipals que en quatre anys no han aportat res als seus veïns, el millor que han fet durant els quatre anys, indubtablement, és no tornar-se a presentar, això és realment treballar pel poble, donar pas a gent que sí que en té ganes i idees per construir municipi. El Berguedà ha de ser una comarca dinàmica, s'ha de treure del damunt la imatge casposa que ha tingut durant tants anys, els municipis han d'estar dirigits per persones engrescades en programes culturals, preparades per afrontar la mancança econòmica, amb idees renovades i de futur per a la comarca, i deixar d'una vegada aparcat l'amiguisme o llençar-lo definitivament al contenidor del reciclatge.
Els votants crec que així ho han llegit i majoritàriament s'ha donat pas a les llistes amb persones dinàmiques i preparades, amb les excepcions evidentment on només hi havia una llista i, per tant, no hi havia opció de comparar.
El mateix diumenge, un amic em deia que als municipis haurien de ser eleccions obertes, que es presentessin les persones, no els partits, poder triar les persones que vols i que creus que et representaran, siguin de la ideologia que siguin. Això evidentment donaria una pluralitat als governs i ens acostaríem més a la democràcia, que, com les meigues, «eu non creo, mais habelas, hainas».
També s'ha parlat molt de les llistes cremallera, però només el 28% dels caps de llista al Berguedà eren dones, el que fa intuir que la cremallera era per cordar i descordar la bragueta dels pantalons i que els homes poguessin continuar pixant drets i amb el vent a favor, com sempre ho han fet.
