19 de juny de 2019
19.06.2019

«Espero que abans del 2030 la Policia Local estigui en un edifici amb més espai»

Josefina Vizuete troba bé que la seu dels cos s'ubiqui al CAT perquè necessiten més lloc i accessibilitat

18.06.2019 | 23:34
Josefina Vizuete a la prefectura

Després de 37 anys fent de policia es jubila. La que va ser la primera dona cap del cos a Catalunya deixa el relleu a Jaume Hernández i viurà la seva darrera Patum d'uniforme

Josefina Vizeute Catalán (Madrid, 1960) ha estat 22 anys la sergent en cap de la Policia Local de Berga cos on va entrar el febre del 1983. Aquest mes es jubila.

Vostè que va ser la primera dona cap d'una policia local de Catalunya es jubila el 3 de juny als 59 anys. I ara què farà?

[Somriu]. Estic convençuda que no m'avorriré. Vull gaudir de la família, descansar, desconnectar el cap perquè aquesta feina te'l deixa tocat. Vaig començar a treballar als 14 anys. Ara em toca descansar i fer el que no he fet: gaudir dels meus nets. Seré d'aquelles iaies que anirà a portar i a buscar els nens al col·le. Amb la meva germana viatjarem perquè ens agrada molt. També m'agradaria fer gimnàstica i llegir, fa molt temps que ho tinc deixat. Els primers dies que estigui jubilada segur que encara pensaré en la feina i fins que no me'n faci la idea passarà un temps, però necessito relaxar-me i fer coses que durant 40 anys no he pogut fer.

Aquesta serà la seva darrera Patum davant del cos. Quin és l'últim cop que ha pogut saltar?

Des que vaig entrar a la policia mai més, perquè sempre he treballat en els torns de nit. Fa 37 anys. Des que tinc nets, els he portat a ells a alguna Patum infantil. O sigui que a partir d'ara podré anar a la Patum de lluïment o a un passacarrers [somriu].

Quan s'acabi la d'enguany saltarà els últims tirabols amb els seus companys com solen fer?

[Somriu] No m'ho havia plantejat però no ho descarto.

El 19 d'abril del 2010 a l'Auditori de Barcelona va rebre la medalla de bronze al mèrit policial amb distintiu blau per facilitar al màxim la col·laboració amb els Mossos pel disseny de dispositius de seguretat de gran complexitat com la Patum «i sempre ha demostrat un alt nivell de responsabilitat, professionalitat i compromís». És el més maco que li han dit mai? .

És una de les coses més maques que m'han dit mai. Que altres companys d'un altre cos et reconeguin aquest mèrit de coordinació en un dispositiu tan complex com és el de Patum per a mi va ser un dels dies de més orgull de la meva professió. Vaig baixar-hi acompanyada de la família i tots ploràvem de l'emoció. Em va omplir que m'acompanyés l'alcalde, que llavors era Juli Gendrau. Va ser un dia maquíssim.

Vostè és mare de dues filles i té un net i una neta. Com es compagina una feina policial com la seva en un lloc petit com Berga, on tothom es coneix, amb la vida personal?

És complicat perquè surts a comprar, a fer un volt o l'estiu a seure en una terrasseta i la gent per la mateixa confiança que et té et diu: ara que et veig, que és una frase per introduir qualsevol consulta professional. La manera que tinc de desconnectar és marxant de Berga. La família tenim un pis a la platja i me n'hi vaig. Els divendres que puc marxo, allà desconnectem. Tenim una colla d'amics i amigues de fa molts anys i sortim a sopar, a passejar. A Berga és molt difícil desconnectar.

S'ha sentit sola en el càrrec?

Mai, no. La veritat és que sempre he tingut el suport dels companys.

Quan era petita vostè volia ser policia?

No. No veia dones policies. La primera dona que vaig veure va ser a Gironella. Sí que és cert que quan les vaig començar a veure em va fer pensar que aquesta professió m'agradaria perquè implicava tenir tracte amb els ciutadans. Quan es va donar l'oportunitat no m'ho vaig pensar.

El 16 de juny del 2015 vostè explicava als lectors de Regió7 que deixava el càrrec perquè la seva salut havia minvat per l'estrès i l'esgotament fruit de la sobre-càrrega de treball i continuar podia empitjorar-la. Han passat 4 anys des de llavors. Ha aguantat molt.

[Riu] La veritat és que sí, soc tossuda i molt resistent. Quan vaig fer aquesta entrevista m'havia sotmès a tres intervencions quirúrgiques. I a més ja tenia problemes d'esquena i veia que no podia tirar endavant. És cert que aquests dar-rers anys he estat molt mesos de baixa, fins i tot 8 mesos. Tinc un problema a l'esquena que no té cura mèdica però sí que es resol el dolor amb les infiltracions que em fan quan em quedo clavada. Quan veus que vols fer coses i el cos no tiba el teu ànim decau i quedes tocat mentalment. I era el que em passava en aquell moment. Però afortunadament tot va anar bé i he tingut salut per arribar fins aquí.

El febrer del 1983, vostè juntament amb Anna Carrillo van ser les primeres 2 dones a entrar a la Policia Local de Berga, que s'havia creat el 1916. I anaven amb faldilles estretes i per sota genoll. No devia ser gaire pràctic per perseguir delinqüents.

Gens ni mica! Com que hi havia tan poques dones a les policies, la moda i la uniformitat era de dur faldilles. Com a anècdota recordo que un dia havíem de perseguir un delinqüent per les escales de la Ribera i no podíem córrer. Vam acabar apujant-nos la faldilla per poder-lo atrapar [somriu]. Se li va plantejar a l'alcalde, que era Jaume Farguell, i ens va dir que ens poséssim faldilla-pantalons, però també era incòmode. Quan vaig accedir al càrrec vaig dir que l'uniforme havia de ser operatiu tant per als homes com per a les dones. I ho vam aconseguir.

37 anys després quantes dones hi ha al cos i quin és el seu rol?

De 20 hi ha 4 dones ara mateix. Una d'elles caporala. Animo que altres dones es presentin a les oposicions. M'encantaria que el 50% fossin dones.

Què aporten les dones a les policies?

Tenim més serenitat que els homes i som més dialogants

De quins casos en què ha treballat se sent més satisfeta.

Un de les coses que et fan estar més neguitós són les festes de la Patum. Durant aquests cinc dies dorms poc i descanses menys. Desitges que passin els dies i estàs content quan veus que ha anat tot bé. Treballem i vetllem perquè la Patum vagi bé i tothom en pugui gaudir.

Quan va accedir al cos manava Jaume Farguell. Des de llavors ha vist passar diferents alcaldes, com Agustí Ferrer, Josep Maria Badia, Josep Xoy, Ramon Camps, Juli Gendrau, Montse Venturós i Oriol Camps. Quins es queda?

[Riu]. Qui em va donar l'oportunitat d'accedir al cos va ser Jaume Farguell i ell va ser qui va confiar en una dona per posar-la al capdavant de la Policia Local. Amb Josep Maria Badia vaig treballar bé i amb el Josep Xoy van ser pocs dies. Amb qui menys sintonia vaig tenir va ser amb Ramon Camps, que era tinent d'alcalde del 1987 al 1991, quan van portar un altre cap de policia. Del 2003 al 2007 , quan va ser alcalde, hi va haver més sintonia [riu]. El temps que vaig estar amb Juli Gendrau he de dir que molt bé, et deixava treballar. Quan va entrar la CUP a governar em pensava que ens costaria més entendre'ns ateses les seves creences. Afortunadament, en aquests anys que he treballat amb Montse Venturós i Francesc Ribera hem pogut treballar, tot i que les discrepàncies lògiques.

Com ha de ser la Policia Local de Berga del 2030?

Segurament estarà molt més modernitzada. Però hi ha una essència que no s'ha de perdre mai per res del món: el contacte amb la ciutadania. I l'increment de plantilla que estem esperant per donar respostes als veïns.

Trobaria bé que la prefectura fos al CAT com proposa la CUP al seu programa electoral?

Espero que molt abans del 2030 la seu de la policia estigui en un lloc amb més espai, que sigui més accessible. L'edifici del CAT és un bon lloc per a nosaltres.

Josefina, com voldria que la recordessin?

Com una dona que ho ha donat tot per la seva ciutadania i ho seguirà fent. M'estimo molt la meva professi, per sobre de tot, m'ha donat moltes satisfaccions.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit