19 de juny de 2019
19.06.2019

«Hem volgut eliminar jerarquies a la Patum»

Mònica Garcia, la primera responsable política dona que ha tingut la festa berguedana explica els canvis impulsats durant quatre anys al govern

18.06.2019 | 23:34
Mònica Garcia

Amb l'entrada de la CUP al govern de Berga el 2015, Mònica Garcia va convertir-se en la primera regidora de Patum de la història de la festa. Tot i haver estat al darrere de l'organització del Corpus d'enguany, dissabte va deixar el càrrec en espera de fer el relleu amb el nou responsable de la regidoria, encara per decidir.

Per què va entomar la regidoria de Patum?

Vam plantejar que la Patum era un tema molt important, però que no havia d'estar aïllada de la resta de projectes que es pensés per festes i cultura. Vam entendre que el millor era unificar les regidories per coherència i unir cultura, festes i Patum en una mateixa persona.

Era un repte agafar les regnes de la festa en l'àmbit polític?

Jo pensava que no. No teníem gaire projecte per a l'àrea de Patum i ara mateix tenim moltes branques i molt potents, que hem descobert en el transcurs dels quatre anys. El fet d'entrar a fons a la Patum ens va permetre descobrir quin potencial real té i com s'estén per totes les àrees de l'Ajuntament i en alguns àmbits que encara s'han d'explorar, com per exemple el de la formació i el màrqueting.

Ho van fer expressament, que la regidora de Patum fos una dona?

No, però ens hem adonat que en la nostra proposta de ruptura era pràcticament imprescindible que això passés d'aquesta manera, és a dir, penso que ser dona i ser regidora de Patum és una contradicció gairebé estructural i que això fa que tot tingui molta més potència. El món patumaire és un món masculinitzat, on la força, la valentia i els atributs que s'han donat clàssicament als homes són els que s'hi prioritzen. Contraposar això amb el fet que les que manen siguin dones entra de cop a xocar amb aquesta estructura, i com que ja has xocat, et pots permetre anar més enllà i fer un altre plantejament del que hauries fet si hi haguessis entrat amb tota la comoditat del món.

Quin ha estat aquest plantejament?

Hem volgut obrir més escletxes per a la participació per eliminar les jerarquies patumaires, de qui es pot anomenar més o menys patumaire. Això ens havia molestat sempre perquè aquí hi entra directament la discriminació. Si no tens certes característiques, no pots ser considerat un bon patumaire o un patumaire de tota la vida? Accions com els sortejos o qüestionar en els estatuts de les colles el perquè d'aquells reglaments i estructuració que semblava lògica i des dels segles dels segles, ha servit per veure que era un tema totalment arbitrari en alguns casos i que es tracta de donar el poder al més fort.

Pel fet de ser dona, s'ha sentit menyspreada en algun moment com a regidora de Patum?

Sí, diverses vegades. El tractament paternalista hi és sempre. És transversal. No només en l'àrea de Patum, sinó en la majoria d'àrees que tractes amb homes que tenen poder hi ha un tractament paternalista, per exemple, qüestionant si nosaltres érem les que preníem les decisions. Sempre, sempre i sempre ens han qüestionat que la Montse i jo hem pogut ser manipulades en les nostres accions i decisions, ens han dit que al darrere hi havia gent que ens deia què havíem de fer i decidir, sobretot, quan hi ha hagut conflictes i en casos concrets, com el de la crisi dels plens.

I ho han tolerat?

Hem treballat perquè aquesta imatge es revertís. Se'ns ha vist més vulnerables i mai hem volgut assumir una imatge masculinitzada, però al final és impossible no fer-ho perquè acaba sent una forma de defensa. Ens hem anat fent menys permeables, mostrant menys les nostres emocions. Al principi tendíem a plorar a les reunions, si així ens sortia, dèiem com ens sentíem i això era entès com un punt vulnerable, tot i que per a mi és un punt a favor en una reunió poder mostrar els sentiments que allò et desperta per arribar a una entesa, però com que això és entès com a femení, et resta poder en aquest món de la política.

D'una crisi com la dels plens n'han sortit oportunitats?

Hi va haver persones que es van veure afectades per aquesta crisi i va comportar moltes coses negatives, però el fet de posar aquestes cartes al damunt de la taula ens va permetre d'empènyer molt fort perquè les comparses es revisessin, reescrivint i actualitzant els seus reglaments, que per molt que la gent digui que no serveix per res, ha estat molt útil el fet de revisar-se a nivell intern per dir què volen i com ho volen i escriure-ho i comprometre's amb el que s'escriu, fa que te'n adonis realment del sistema de funcionament que estàs tenint. Això ha empès molt fort que les comparses, cada vegada més, facin assajos oberts i amb més públic i que cada vegada menys s'accedeixi a la Patum a través de contactes. D'aquí també n'han sorgit altres novetats, com el sorteig de salt de plens, per exemple.

Aquest mandat també s'ha creat el protocol d'actuació en cas de pluja als passacarrers.

De fet, no és un protocol redactat, sinó que està consensuat de paraula amb les parts implicades als passacar-rers. Es podria escriure i no hi hauria cap problema, però el que fem és tan simple com coordinar-nos i decidir com es prenen les decisions si plou. Vam decidir una cosa tan senzilla com fer un grup de whatsapp amb la presència dels caps de colla de les comparses que surten, la restauradora, la regidora de Patum i l'alcaldessa. A partir d'aquí, si es posa a ploure cadascú fa la seva valoració i finalment l'alcaldessa o la regidora de Patum prenen la decisió final. Aquí s'hi suma que al llarg del recorregut dels passacarrers de dimecres i dissabte s'han buscat espais per desar les comparses en cas de necessitat si plou.

També han obert el balcó de l'ajuntament als patumaires.

Sí, i ara ens plantegem com fer-ho per obrir nous espais. Hem de veure com podem millorar els espais de la plaça i ampliar-los. Cal anar-hi treballant perquè més persones puguin veure la Patum des d'altres punts físicament, perquè el balcó és petit.

Han treballat per un programa d'activitats paral·leles més ampli. Això ha servit per descongestionar la plaça?

La Patum a la plaça és molt limitada i exclusiva per l'espai. Nosaltres intentem posar tots els mecanismes perquè les persones puguin gaudir de la Patum a la plaça, però igualment hi haurà persones de Berga que no tindran la necessitat d'anar a la plaça, i si a Berga és Patum, tothom ha de poder gaudir d'aquesta festa sense haver d'anar a saltar. Hem augmentat els actes, oferim molta varietat perquè tothom s'hi senti identificat, i que siguin activitats participades.

Els preocupa la massificació de la festa? Fa tres anys van haver de tancar l'accés a la plaça...

Ens preocupa i estem treballant en mecanismes per comptabilitzar quantes persones hi ha a la plaça en un salt de Patum. A hores d'ara el mètode és subjectiu i busquem un sistema per tenir-ho ben quantificat. Per això oferim un programa ric d'activitats paral·leles perquè, si algú ja en té prou d'estar a la plaça, tingui alternatives, i d'aquesta manera buidar la plaça de gent que ja ha fet els salts i espera una altra cosa.

Quatre anys de molts canvis. Ha fet tot el que volia?

Falten moltes coses, perquè sempre hi ha nous projectes i quan n'obres un en sorgeixen de retruc. Els canvis provoquen canvis. Per exemple, de la campanya Vull la nit per prevenir la violència sexista en l'oci nocturn i a la Patum n'han sorgit espais de formació per a les comparses i ara ja ens demanen més sessions.

En aquest tema, com a regidora hi ha posat la banya.

Sí, perquè no podem estar parlant de seguretat de la plaça i de la Patum sense millorar la seguretat de les dones. La campanya Vull la nit dins de la Patum s'ha de convertir en l'essència. No podem parlar de tota la coordinació de seguretat sense protegir també les dones que venen a la Patum que es troben en situacions de vulnerabilitat milers de vegades. Com en tots els àmbits de la societat i de l'oci nocturn, a la Patum hi ha situacions de violència sexista i agressions masclistes i això podem arribar a revertir-ho si ens ho prenem com una qüestió estructural.

El projecte de la Casa de la Patum continua al calaix...

És com una mena de somni. Per una banda, veiem que aquesta inversió és molt costosa. El que hem de buscar és la manera que les figures estiguin en bones condicions. És la prioritat bàsica quan parlem de la Casa de la Patum: assegurar que les figures estiguin en un bon estat de conservació. A partir d'aquí, si són més o menys visitables, si ha de ser l'antic edifici de l'Ateneu, si l'ajuntament, si Sant Francesc... no és tan rellevant.

Vostès proposen al programa habilitar l'ajuntament per conservar-hi les comparses...

Proposem que tota la part administrativa de l'Ajuntament vagi a la plaça del Doctor Saló i que la part històrica vingui a l'edifici consistorial, però és una proposta que tampoc tenim clar com es podria portar a terme. El que sabem és que els 6 milions d'euros per refer l'edifici de l'Ateneu i són un impediment.

La festa rep prou diners de les institucions per ser Patrimoni de la Humanitat?

Per descomptat que no. La Patum té un problema, que és que es fa sempre, i les institucions confien que, hi posin més o menys diners, els berguedans no deixarem de fer Patum. Precaritzarem un munt de coses dins de la festa, anirem tot l'any escanyats... però deixar de fer Patum no hi entra. Hi ha moltes festes que són milionàries que reben ajudes importants, i per això no entenem què passa amb la Patum.

Quin ha estat el moment més difícil com a regidora de Patum?

En l'àmbit de la seguretat, el 2016, quan vam haver de decidir que tancàvem la plaça per massa gent. Tot i que saps que estàs preparat per atendre les conseqüències que es puguin derivar d'un accident, en aquell moment estàvem veient el que passava i no hi havia mesures per aplicar per evitar-lo mentre ho presenciàvem.

I el més plaent?

El millor, encara que sigui contradictori, és la sensació de cada diumenge de Patum quan s'acaba. Malgrat que s'han fet canvis i s'ha millorat en aspectes que fan que cada Patum any rere any estiguem més preparats i més coordinats, estàs contenta d'haver-la tancat amb plenitud i sense problemes, i d'haver celebrat una festa tan bonica com és la Patum.

Que la CUP segueixi al govern permetrà continuar en aquesta línia d'obertura i de canvis que ha impulsat?

Jo he sortit del govern i em proposo com a suport de la CUP a l'assemblea, i el plantejament és el de treballar des d'una altra perspectiva i dedicant la meva militància al servei de l'Ajuntament sense ser la responsable directa de la festa i poder sumar amb el nou equip. Entenc que hi haurà una continuïtat en la idea d'obertura que hem impulsat en aquests quatre anys.

Com viurà aquesta Patum?

La viuré amb un peu a cada banda. Des del consistori, menys, però també vindré a l'Ajuntament a treballar i a ajudar en el que faci falta, perquè entenc que, havent estat a les reunions amb els cossos de seguretat, de coordinació i preparació, hi he de ser per donar suport en les decisions que s'hagin de prendre al moment. És evident que la Patum està organitzada i que la feina s'ha fet i tot està a punt gràcies a mesos de treball i al magnífic equip de tècniques que hi dedica moltes hores, però les decisions polítiques necessiten un cert bagatge, i evidentment en tres dies que fa que s'ha constituït l'Ajuntament no es pot fer un traspàs d'informació amb els nous membres del govern. A més a més, com que no he de ser al balcó, podré ser a la plaça entre els patumaires i gaudir més de la festa al carrer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit