«Ho farem molt bé». Aquestes eren les paraules d'ànim que es deien entre elles Maria Casals i Marta Novellas minuts abans del segon salt de maces de lluïment femení de la història de la festa. Volien fer-se passar les papallones a l'estómac, on es concentraven els nervis. Es van situar a sota les escales de la Ber-ruga juntament amb Marta Sallés i Anna Canals, la filla de la Maria, que van saltar plegades per primera vegada. «No sé si ho ha fet mai ningú o no, però ens fa molta il·lusió», deia Casals. Van retre homenatge a les pioneres que el 29 de maig del 1960 van obrir camí a les dones a la festa: Isabel Cardona, Rosaura Bonet, Mercè Barniol, Benita Badia, Maria del Carme Ribera, Paquita Rosset, Maria Rosa Subirana i Elisenda Rota.

Al cantó oposat, davant de l'ajuntament, hi havia les seves altres quatre companyes de salt: Carme Cuartielles, Vanessa Mora, Ariadna Cortina i Meritxell Sala, la neta de Joan Trullàs, el compositor del ballet de les maces de gala estrenat el 1963, tot i que el va compondre el 1953.

Es van trobar a la plaça poc després de les 10 del matí i es van posar la granota verda i vermella abans d'anar a esmorzar al Vall. Van tornar a 2/4 de 12 per fer-se fotos de grup abans d'esperar les autoritats a les escales de l'església parroquial per fer-los el tradicional passadís a la sortida d'ofici amb la resta de la comparseria.

Quan els turcs i cavallets van sortir del consistori per iniciar el seu salt, les 8 dones ja estaven col·locades al seus llocs dins de les granotes de festa de roba ignífuga i calorosíssima també. Feien passar els nervis parlant amb familiars, amics, fent broma mentre s'acabaven de botonar el vestit, subjectant la maça i amb la carota a prop. Els van ajudar i acompanyar membres de la colla de vestidors de plens i guitaires per fer rotllana, encendre els fuets, ajudar-les com fan habitualment als salts de maces de lluïment.

Falten pocs minuts. Arriben els fuets. La doctora Maria Casals, amb el seu home, Lluís Canals, ben a prop, es col·loca la carota. Hi ha posat una tira d'escuma a l'alçada del front perquè no es faci mal. El seu col·lega Jesús Boixader, company de promoció i amic des que en tenen memòria, s'hi acosta amb la càmera.

Hi ha maces que duen mocadors d'altres que no. Algunes, com Ariadna Cortina, es posen esparadrap als dits perquè no se'ls encetin amb el frec del pal.

S'encenen les maces. I comença el segon salt de maces femení de la història, carregat de joia i d'il·lusió.

«Ha sigut un salt molt emotiu» i ben puntejat, deia la doctora Casals al final de la Patum de gala amb un somriure d'orella a orella.

I a fe de Déu que ho van fer bé. Així els ho va dir Isabel Cardona, que el 29 de maig del 1960 va ser una de les 8 dones que van protagonitzar el primer salt de maces de lluïment de dones de la història, d'amagat. I que, ahir, amb el seu home, Joan Güell, ho van viure des del balcó consistorial, expectants, contents.

En acabat van baixar a plaça perquè la Isabel es pogués fer una foto amb les 8 dones del segon salt acompanyades de les que en algun moment o altre de la història més recent n'han fet i que apareixen a la foto a la gatzoneta: Queralt Cortina, Montse Tor, Júlia Novellas, Anna E. Puig, Rosa Maria Edo, Núria Subirana, Rosa Boixader i Maria Mendieta. Una foto per al record.

Isabel Cardona va conversar amb Maria Casals. Passat i present es van donar la mà. «M'ho he mirat amb tot el detall i el meu cor també ha saltat. Són coses úniques», diu a la Maria Casals. «Ho hem fet amb molta il·lusió», li respon la doctora, que dona les gràcies a Cardona per ser-hi acceptant la seva invitació. La senyoreta Isabel explica que «en aquella època que ho vaig fer [1960] també va ser un esclat que l'he portat sempre a la memòria».