Els nans vells estan d'enhorabona. Després de 8 anys amb els mateixos vestits, avui, a la Patum de Lluïment, estrenaran noves bates.

La comparsa ha decidit fer un canvi que era necessari, d'una banda, perquè s'havien deteriorat una mica -per bé que tan sols surten a plaça dos cops l'any i fan 10 salts en total-, i d'altra banda, perquè era molt complicat que una talla única s'adaptés a tots els que realitzen els salts de nans. Per això, d'aquests nous vestits n'han pogut fer quatre talles grans i quatre de petites perquè puguin anar bé a tots els balladors, en comptes de tenir-ne tan sols quatre, dos de cada color, és a dir, els justos. «Als més alts els quedaven curts de cames i braços, i la modista, la M. Àngels Busquets, va proposar de fer dues talles, en comptes de fer un altre cop una talla única», ha explicat a Regió7 el cap de colla dels nans vells, Òscar Guijarro.

D'aquesta forma, a més, han resolt el problema amb els botons que acostumaven a perdre, i els balladors tindran algun recanvi per si mai hi ha cap imprevist. «Alguna vegada s'havia estripat i havia de venir la modista a arreglar-ho per poder sortir», recorda Guijarro.

Entre la comparsa ja circulaven les hipòtesis que els nans podien representar miquelets, i no pas soldats francesos, com en algunes ocasions s'havia estipulat. En aquest procés de renovació dels vestits, per fer-los més fidedignes als seus orígens, Guijarro ha capitanejat el grup per indagar una mica més en les arrels d'aquestes figures que són úniques -ja que no n'hi ha motlles ni cap d'igual enlloc de Catalu-nya-, parlant amb diversos estudiosos i experts, entre ells els historiadors berguedans i patumaires Albert Rumbo i Dolors Santandreu. «Si mires la vestimenta, el tricorni i el símbol daurat que hi tenen, d'on ve el groc en solidaritat amb els presos polítics, tot assenyala que siguin els miquelets, però no ho podem dir amb certesa», argumenta el representant. Guijarro assegura que «hi ha molts lligams», però «fins que no hi siguin tots no ho podem dir del cert», i apunta un altre indici: el polític Ferran Moragues i Ubach va regalar a Berga els caps actuals dels nans vells, i el seu besavi havia sigut el coronel Moragues, dels Miquelets. «Hem fet una recerca, no només pel vestuari, sinó per saber què són. Ara que hem començat, no pararem», assegura el representant.

Segons apunten els membres de la comparsa, els nous vestits segueixen força la línia històrica, no són trencadors. Fent un cop d'ull a les bates de les diferents èpoques dels nans vells, no hi ha grans canvis en el tipus de vestuari i, de fet, els dar-rers vestits bevien força dels més antics que es guarden a la Casa de la Patum, datats del 1892. «Som partidaris d'innovar, però hem de mirar el nostre passat, ja que és del 1853», explica el cap de colla. El representant argumenta que «sempre que hi ha canvis, hi ha crítiques», però admet que és una cosa a la qual estan exposats i «les crítiques s'han d'admetre». Això no obstant, espera que la rebuda per part de la plaça sigui positiva, i assegura que estan molt satisfets de la tasca feta, especialment la que ha fet la modista.

La idea de canviar els vestits va sorgir just acabada la Patum del 2018, però no se'n va parlar seriosament fins al setembre i, finalment, a final d'any es va posar fil a l'agulla, es va decidir com es volien els vestits i es van triar les teles. Els nous vestits són, en línies generals, menys car-regats i més minimalistes, amb els mateixos colors però més apagats i dessaturats. «Per què han de ser blaus i vermells?», pregunta el cap de colla. Guijarro argumenta que, tot i que l'origen pot venir dels miquelets, ja que eren els dos colors més freqüents en els seus uniformes, «potser es van fer perquè era més fàcil trobar aquella tela». Tot i això, considera que «canviar els colors de forma dràstica» podria ser complicat d'assumir per als berguedans. El representant assegura que ell no veu cap problema a canviar-los, però es tracta d'«un canvi radical en l'essència dels nans vells. Jo no ho faré, si ho vol, que ho faci el següent», bromeja.

Alguns dels canvis destacables són que s'ha fet un xic més de casaca de jaqueta, amb els punys amb una màniga doble ben feta -i no falsa doble màniga com fins ara-, una passamaneria moderna però amb una clara essència antiga, amb uns botons d'un daurat envellit, una obertura per darrere a l'estil d'una jaqueta americana i amb un cinturó, ja que el que tenien els darrers estava integrat al vestit, i aquest és independent. A més, Guijarro destaca que «són més còmodes i la tela és més lleugera, així quan balles es mou, mentre que la d'abans era rígida i semblava un cartró».