La primera idea d'aquesta divagació és felicitar les vuit Dones que van gaudir del privilegi d'aquell Salt de Lluïment, històric i simbòlic, l'any 1960. La segona, felicitar la Colla de les Maces i les Dones que el saltaran aquest any, per la iniciativa de retre'ls homenatge, perquè l'efemèride s'ho val i, sobretot, perquè és una manera esplèndida de plantejar, un cop més encara, l'escassa presència de les Dones a les Colles a la Patum.

Em sorprèn que, quan jo tot just acabava de sortir del Cel de les Oques i, a la panxeta de la Sabina, esperava el moment de veure el món per un forat, ja hi hagués la sensibilitat suficient respecte d'aquesta qüestió cabdal, però encara més que des d'aleshores el progrés hagi estat tan minso. Han passat 60 Patums i, de les onze Comparses patumaires (comptant-hi la de les Maces, que segons tinc entès oficialment encara està de part), només hi ha dues Caps de Colla, la dels Àngels i la de les Maces precisament. Una mica menys d'un vint per cent, seixanta Patums després, em sembla un balanç penós a més d'injust. Terriblement injust.

El tercer punt és reconèixer que, fins on em permeten els meus cinquanta-vuit anys de masclisme sociocultural implícit, m'esforço tant com puc a aprendre a ser feminista, d'una manera honesta, sincera i proactiva. No sorprendrà a ningú, per tant, que, sense cap autoritat, gosi demanar, reclamar, pidolar i exigir una veritable incorporació de les Dones a tots els estrats de la Patum. Fins i tot amb una discriminació positiva fins que superin, per dir una xifra, el seixanta per cent. Totes les Colles, al meu entendre, s'haurien d'esforçar per acollir noies i dones al seu si fins que siguin majoria. I a l'hora d'escollir els Caps, caldria mirar d'escollir les Caps igualment, per compensar una engruna la injustícia que entre tots hem mantingut molts anys, massa anys. Si en ple franquisme i amb el tal senyor Noguera a la batllia, van poder organitzar un Salt de Lluïment amb vuit Dones, ni que fos una mica d'amagatotis, ¿com pot ser que amb quaranta anys d'ajuntaments democràtics no haguem estat capaços d'equilibrar la balança?

Ho acabaria aquí però, per si algú creu que els motius exposats no basten, exhorto a tothom a fer-ho per la seva mare, esposa, germanes, filles o amigues... i sobretot, sobretot, per la transparència i l'orgull de la Patum. Per tal que aquesta herència formidable que hem rebut dels ancestres i hem de transmetre a les generacions següents, sigui cada any més admirable. Amb el treball conjunt de Dones i Homes per igual finalment i per Sempre.