Algú s'imagina una Patum sense so? Doncs aquest és un element fonamental per al desenvolupament de la festa i també per a la seguretat. Josep Casòliva Armengou va començar fa un grapat d'anys ajudant el seu pare, Josep Casòliva Pons, a sonoritzar la festa de la Patum, i explica que «al cap d'uns anys de sonoritzar-la el pare, hi va haver un parèntesi perquè ho va fer una altra empresa. Després vaig entrar jo per iniciar la sonorització dels carrers. Vaig començar pel carrer Major i el carrer del Roser, i llavors vaig agafar també la sonorització de la plaça. Més tard vam ampliar el nombre de carrers afegint-hi la plaça de les Fonts, la plaça de la Creu i el passeig de la Pau, i llavors vam fer el carrer de Buxadé. L'últim va ser la Gran Via, tot i que aquest any ampliem la zona amb la incorporació del carrer dels Àngels».

Casòliva comenta que el recorregut, els salts i la sonorització s'han d'adaptar. «Nosaltres sempre intentem que la megafonia es faci servir com a mínim dos dies o dues vegades amb diversos salts. Aquest any, per exemple, al carrer de Buxadé, el dissabte no s'hi passarà, però dimecres hi va haver tres salts. En canvi, a la Gran Via, dimecres només s'hi passava fins a la meitat. Hem volgut fer una prova al carrer dels Àngels, que així el podem aprofitar de pujada i de baixada».

A la plaça de Sant Pere ja fa anys que s'hi instal·la un equip de gamma alta. Casòliva explica que «és un equip que s'utilitza en festivals de primer nivell com el Primavera Sound o el Sónar. D'aquesta manera ens assegurem que l'equip que ve utilitza la darrera tecnologia ja que, pel seu cost i les exigències dels grans concerts, l'han d'amortitzar i renovar en pocs anys». El tècnic de so és Miquel de Marcos, que utilitza una taula de mescles digital d'última generació. «A l'empostissat hi instal·lem uns 32 micròfons. Vam començar a posar micros de pinces perquè és millor ja que no hi ha espai i posar-hi peus fa molta nosa. Prop del 90% ho són. A cada Patum, migdia i vespre, muntem i desmuntem els micròfons i els cables que van endollats en mànegues fins a la taula de so situada a la segona planta de l'ajuntament».

Pel que fa a la sonorització dels carrers, Casòliva explica que «l'objectiu inicial no era que la gent sentís la música, sinó la seguretat. La gent volia estar on hi ha els músics i es trobaven que hi havia moltes empentes i problemes de mobilitat. En repartir el so pel carrer, la gent ja no tenia la necessitat d'acostar-se als músics i es va poder esponjar la situació».

Aquest sistema va ser ideat pel mateix Casòliva, i consisteix a sonoritzar la cobla en moviment durant el passacarrers amb un tècnic que porta un pal metàl·lic amb dos micròfons sense fils al capdamunt, orientats als músics. Al llarg dels carrers on hi ha instal·lada la sonorització, hi ha uns punts concrets amb unes antenes que recullen el senyal dels micròfons i a través d'amplificadors i altaveus escampen el so.

Josep Casòliva explica que «aquest sistema és únic, jo no he l'he vist enlloc. Va ser un invent que ha funcionat i que dona molt bon resultat. Ho distribuïm en diversos trams perquè així ens permet a cada indret obrir la megafonia quan arriba la cobla i tancar-la quan ha passat. D'aquesta manera es molesta menys els veïns». Per aconseguir-ho, Casòliva diu que «instal·lem prop de 125 altaveus entre plaça i carrers, sempre adequats a l'espai. Cada any incorporem alguna novetat per millorar la qualitat. Els darrers anys s'han substituït les trompetes per caixes d'altaveus de dues vies amb una gran sonoritat».