La Patum no avança ni per l'esquerra. És evident. Una festa tancada que dona les mateixes voltes des de fa anys. Es mou igual que la ciutat de Berga. Paral·lelisme de la societat actual. Està ancorada al temps i per això ens atreu tant. Una antigor gens revolucionària que explica l'ADN d'una ciutat que ha quedat encallada com una relíquia, i és això també que la fa esplèndida i peculiar a la vegada. La tecnologia aporta novetats a la festa, com ho ha fet sempre, però no l'ha fet variar ni un pas. Sabrem amb els mòbils per on passen els passacar-rers, ens donaran immediatesa, però farem les mateixes fotos que sempre s'han fet i caminarem igual pel carrer Major. Anirem a la mateixa velocitat. El bon so amplificat de la plaça ens farà endinsar encara més i gaudir a pell, vibrar acústicament, però els músics van amb els mateixos instruments, les músiques són gairebé les mateixes, tot i que a l'actualitat es porti l'electrònica, el rock o la fusió. La religió ja no ens pertoca a la majoria, no tenim un Déu a qui venerar, però els rituals catòlics segueixen baixant de l'escala, obrint-se al passadís del públic assistent, amb pompositat i veneració. Hem tingut més variació política que colors de Lacasitos, però ningú ha fet girar la plaça del revés. Per tant, les polítiques tampoc afecten la Patum. Aniran passant els anys i alguns deixaran una petita esquerda identitària, ja siguin els comptadors d'independència, les apologies histriòniques, les cançons de músics americans o anecdotaris que faran gràcia a societats llunyanes.

L'any 2005 la Patum va ser reconeguda per la UNESCO com a obra mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. La població ja s'imaginava cues d'autobusos i xinesos fent fotos al autòctons, com ha passat a Venècia. Res de res tampoc. Encara em captiva més. La protecció dels berguedans per una festa que no es mou. Aquesta idea m'apassiona i la fa més de respecte.

Important també veure com la mateixa festa posa a lloc els natius. La mentalitat del ja m'he fet gran, t'expulsa directament de l'olla, tot i que la màgia et perdura per dins i el cor batega, però et xuta amunt, a les escales o davant del sofà. La Patum es mou al pas de l'entorn. Ja era hora que les dones tinguessin el seu lloc. És de lògica i ja no s'hauria de plantejar. Com passa al dia a dia de la nostra societat. Les lluites de fora, són les normes que s'aplicaran a dins. Fa ganes saber com serà l'ecoreciclatge del porta a porta l'any 2025.

És entretingut disseccionar la Patum a la mínima expressió, per adonar-se de la meravellosa festa que conserva l'essència i bon gust aborigen. La Patum esdevé el constant reflex social de l'actualitat, portat al màxim o mínim extrem físic amb l'equilibri de l'antigor i contemporaneïtat.