22 de juny de 2019
22.06.2019

Berga reconeix el músic Joan Trullás, el pare del ballet de les maces de lluïment

La sala de plens del consistori acull aquest migdia l'acte al qual assistiran els familiars que celebren l'agraïment

21.06.2019 | 23:34
La filla, la néta i la besnéta de Trullàs

A la paret de la sala d'estar del pis del Vall on va viure el músic berguedà Joan Trullàs Vivó (Sallent, 1921- Bagà, 2007), a partir d'avui hi haurà un forat menys, quan hi pengin la placa de reconeixement que lliurarà el consistori aquest migdia. I al cor dels seus familiars, una alegria més, immensa. La seva neta Meritxell Sala explica que en aquesta estança familiar hi ha el piano que tocava el seu besavi Jaume Sala Casals (de la mítica nissaga de músics dels Saletes), amb la placa de reconeixement que se li va fer al seu moment. A l'altre cantó hi ha un espai que la família ha guardat per posar-hi l'agraïment a l'autor del ballet de les maces. L'espera ha estat llarga però finalment l'anhelat homenatge ha arribat aquest 2019.

Aquest dissabte, la sala de plens del consistori berguedà s'omplirà amb l'agraïment oficial del municipi per les notes de la composició estrenada el 1963 sense les quals avui no s'entendria un salt de maces de lluïment.

El ballet de les maces es va estrenar a la plaça de Sant Pere el dijous de Corpus del 1963. La composició d'aquest músic, que va aprendre de mossèn Marià Miró, va estar inspirada pel so dels telers de la fàbrica tèxtil que va regentar a Berga, com recorda per a Regió 7 la seva neta Meritxell Sala que li va relatar el seu avi. «Ell em va explicar que se li va acudir una melodia mentre treballa a la fàbrica i que se la va anotar de seguida perquè podia anar bé per a les maces». Va ser un encàrrec de l'anomenada Taula de Savis –on s'aplegaven l'advocat Juli Cardona, el poeta i sastre Climent Peix, el fotògraf Ramon Obiols, l'editor Jaume Huch i el mossèn Josep Armengou, entre d'altres–, que es reunia a fer cafè al bar del Teatre Patronat.

«És una peça mil·limètrica», assegura Meritxell Sala, un vestit fet a mida. Va fer assajos al passadís del seu pis perquè les notes lliguessin perfectament amb el doble moviment combinat del ballet de les maces: saltar i fer giravoltar la maça alhora. «L'àvia Pepita tocava el piano i l'avi feia el salt», recorda somrient.

Meritxell Sala defineix el seu estimat i enyorat avi com un «home humil, entranyable, molt culte, alegre, sensible i emotiu, molt bona persona, que estimava molt Berga i la Patum». Pura bondat. Potser per això «va perdonar» al prohom berguedà Josep Armengou que fos l'artífex de la xiulada amb què va ser rebuda a la plaça la seva obra. Meritxell Sala assegura que Armengou fou l'instigador de la xiulada. Detalla que «després va demanar perdó a l'avi», però el mal ja estava fet perquè va durar molts anys i fins gairebé l'actualitat. «Que se xiulin les primeres notes del ballet és un vici que em disgusta profundament», diu amb emoció Sala quan recorda la pena que humitejava els ulls del seu avi quan anaven a la plaça i sentia la xiuladissa. Sala diu que «estaria bé que s'evolucionés» i es respectés la música perquè «darrere hi ha una família que ens sap greu». I es pregunta «què passaria sense la música del meu avi? Aquesta peça també enriqueix la Patum». En uns termes similars s'expressa Maria Dolors Trullàs, la filla del compositor, que comenta que «seria ideal que per l'altaveu de la plaça es demanés respecte pel ball de les maces».

Maria Dolors Trullàs Sala explica que l'homenatge al seu pare «per a mi suposa un gran honor. Es mereix aquest mèrit, som hereus del seu llegat», indica tot lamentant que arribi quan ell ja no hi és. «Sentimentalment, com a filla seva serà un dia trist perquè ell no hi és. Per què no es va poder fer en vida del pare?», es pregunta.

Aquest 2019 haurà estat un any molt especial per a Meritxell Sala i la seva mare, Maria Dolors Trullàs Sala, «d'una edat sàvia», diu rient, i ho hauria estat pel seu difunt pare, Rafael Sala Vilar. Meritxell Sala ha protagonitzat un salt de maces exclusivament de dones dijous de Corpus. I la petita Sofia, de 10 anys, excel·lent estudiant de matrícules d'honor, va estrenar-se ahir en les maces de lluïment de la Patum infantil. La Sofia sap perfectament qui era Joan Trullàs Sala. «Era el meu besavi», diu somrient. I què feia? «Música de la Patum». Està feliç per haver pogut saltar a plaça la composició del seu besavi. Ha assajat cada dia de 7 a 2/4 de 9 del vespre durant tres setmanes per saber-se el ballet de memòria. I matisa ballet perquè es dansa de puntetes, puntejant. «Em fa il·lusió ballar la música del besavi».

Joan Trullàs és conegut per la música de les maces, però també va tocar a l'Orquestrina Tabú, va fundar el conjunt Trullàs, va tocar amb els popular Saletes i va fundar l'Orquestra Nostra Llar del Casal de la gent gran. I apareix amb la seva esposa, Pepita Sala, a la portada del disc A mb el roc a la faixa, del grup Brams, de l'any 1992.

La música és molt important a la Patum. Sala té clar que «caldria fer un homenatge als Saletes i a la resta de músics que fan Patum». Ella ha trobat un munt de partitures del seu avi i del seu besavi, material en alguns casos inèdit que vol documentar, estudiar i i donar a conèixer a través d'un llibre en el futur.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit