Va començar fa uns quants anys amb la seva mare, fent els arranjaments d'algunes peces. Àngels Busquets Garrós, de 49 anys, és la persona encarregada que la vestimenta de Patum estigui, any rere any, impecable i a punt per ser utilitzada. Busquets explica que, «amb la mare, havíem fet les camises de geganters, de turcs i cavallets, però no ens cuidàvem de tot. Va ser a partir del 2008 quan la persona encarregada del vestuari es va jubilar i, com que jo ja feia alguns treballs, m'ho van demanar. Des de llavors la meva feina consisteix a repassar-ho tot i a encarregar-me de les peces noves que es fan».

«La roba pateix un desgast important i s'intenta cada vuit o deu anys renovar-la, a excepció de les mitges i leotards, que es renoven pràcticament a cada Patum. Aquest any, per exemple, hem renovat els vestits dels nans vells, però potser no tant pel desgast sinó per les mides. Tots els vestits han tingut les mateixes mides i, en canvi, hi ha gent molt alta o més baixa i la roba no els quedava gaire bé. Ara, el que s'intenta és que hi hagi varietat de talles i adaptar-ho a les necessitats actuals, ja que hi ha gent molt diversa i, a la vegada, tenir-ne més per si hi ha cap ensurt. Els geganters, cadascú té el seu vestit a mida, però els nans, els turcs i cavallets i l'àliga tenen gent molt diferent per als mateixos vestits. Amb els dels gegants el que fem és repassar-los, cosir algun estripat o reposar les pedres que han caigut. En un futur volem aconseguir uns vestits més fàcils de treballar, de treure i posar, de rentar. Els actuals són molt delicats, porten molta pedreria i si els rentes en sec, les pedres es fan malbé», diu.

El que comporta més feina per a Busquets són els vestits dels plens i maces. Diu que «són els que tenen més desgast, les cues es desenganxen i costa de cosir-les, juntament amb els de les guites, que hem d'anar apedaçant-los com podem». Busquets comenta que la roba ignífuga que es va posar fa uns anys a les guites, sí que funciona. «Els vestits no es cremen tant. Els d'abans eren de llana 100% i fins i tot s'havien arribat a pollar. Ara també cal tenir en compte que tots es renten i sobretot cal destacar que els membres de les comparses s'han conscienciat i hi tenen molta més cura. Veus que ho cuiden i se'n preocupen. Més o menys, cada any els vestits queden afectats igual. Només hi ha diferència quan plou, depenent del que s'hagin mullat».

L'Àngels recorda que «durant els dies de la festa estic a punt per si cal fer algun tipus d'arranjament. Durant l'any, el gruix de la feina comença per Setmana Santa fins Patum. Després de la festa, ho repasso, ho recullo tot i ho porto a rentar a la tintoreria. A mesura que ho tenen net, ho vaig desant».

La zona de treball és una sala de la casa de la Patum, on hi ha una màquina de cosir, taules de treball, planxes i armaris, a més d'un deshumidificador que es va instal·lar per a disminuir la humitat de l'edifici que afectava la comparseria. L'Àngels explica que «aquí tenim una mica de tot, botons, retalls, estris, pedreria, perquè com passa sovint, a mitja patum cau un botó o s'estripa algun vestit. Un any es va estripar el vestit de la guita a mig passacarrers i li vam canviar. La idea és tenir recanvi de la majoria de peces. Els que no repasso durant la festa són els de ple, ja que n'hi ha uns 200, suficients per a tots els salts i encara en queden de recanvi».