24 de juny de 2019
24.06.2019
Regió7

Un exemple de l'art patumaire

Josep Maria Gutiérrez fa les banyes de ferro que porten les carotes de Patum

23.06.2019 | 23:53
Un exemple de l'art patumaire

Només arribar a casa seva, al número 57 del carrer Buxadé de Berga, ja es nota que hi ha un ferrer: baranes forjades i cuidades, amb elements treballats, colors de Patum, verd i vermell. Hi viu Josep Maria Gutiérrez, el Guti, de 79 anys, amb la seva esposa, que està delicada de salut i cada dia la porta unes hores a un centre de dia de la ciutat, estona que –segons ens comenta– aprofita per remenar i treballar al taller, situat als baixos de la casa, on ens convida a entrar. Fa olor d'història, de ferro, de treball, d'idees, de moltes hores viscudes al peu de l'enclusa.


Gutiérrez explica que «jo era manyà, però de treballar el ferro fa més de 30 anys que m'hi dedico perquè m'agrada molt. Quan em vaig jubilar, em vaig gastar els diners amb un torn i altres màquines, perquè abans ho havia de fer a mà i els anys no perdonen». Guti comenta que «fa molts anys hi havia una persona que feia les banyes de les carotes, i quan es va jubilar, Jordi Camps que feia les carotes, em va demanar que li fes les banyes, i encara ho faig. Ara no m'hi veig gaire, tinc cataractes i problemes a la retina, i la part de ferro que colla les banyes a la carota la vaig encarregar a l'Eva García, que ho solda, però les punxes les faig jo, eh».


El ferrer de Sant Roc explica que anys enrere arribava a fer uns dos-cents jocs de banyes abans de Patum, «però ara ha baixat això, no sé com ho fan, però jo en faig una cinquantena. El ferro que utilitzo ja no existeix, ja no el fan. Té la mida justa per treballar-lo i fa anys en vaig haver de comprar una tona. És molt ferro, però ara ja se m'acaba».


Comenta que «primer tallo el fer-ro de les banyes a mida. És un ferro pla, i llavors hi faig la punxa en un extrem. El col·loco al torn i li faig donar exactament tres voltes perquè quedin totes iguals. Llavors se solden amb el ferro que les colla a la careta, que té forma d'ulleres». Gutiérrez, a més de les banyes de les carotes, ha fet desenes i desenes de figures de metall.


Al taller ens ensenya orgullós diverses figures com la guita i una maça feta de ferro. Explica que «el que costa més és donar-li la forma de la carota de la maça, perquè s'ha de posar al forn i emmotllar-ho. També em costa de fer els fuets de la maça i de la guita perquè són molt petits. Jo de dibuixar no en sé. Ho faig a vista. Amb una foto o postal ja en tinc prou».


Gutiérrez també ens ensenya una fusta on exposa diversos picaportes amb imatges patumaires i altres símbols. «Tot i que la meva passió és fer coses de la Patum, al llarg dels anys he fet de tot. A dalt, a sobre el taller hi tinc un museu ple de figures i objectes de forja». El Josep Maria té tota la raó. Ens acompanya satisfet al primer pis, on hi ha una sala amb les parets plenes de treballs i diversos armaris amb vitrines de vidre que utilitza com a expositors. El ferrer de Sant Roc ens comenta que «una de les peces de les quals estic més content d'haver fet és un ciclista, perquè jo havia anat molt a córrer en bicicleta. També vaig fer una col·lecció de figures d'eines del camp, d'arades, i de Catalunya, de Sant Jordi amb el drac, de la rosa, i dels pobles del Berguedà».


En Guti diu que «tot i que vénen algunes persones a veure aquest museu, m'agradaria donar la major part de la col·lecció al Museu de Berga o a l'Ajuntament. Els meus familiars es quedaran les peces que vulguin, però la resta m'agradaria donar-les perquè es puguin conservar i exposar. Seria una bona manera que la feina de tants anys perduri i tothom en pugui gaudir».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit