El fotògraf Francesc Escobet i Farguell ha mort als 94 anys deixant petjada a l'arxiu fotogràfic de Berga. La seva obra representa un testimoni únic dels primers anys del franquisme al Berguedà. Escobet va immortalitzar escenes de la vida social del territori com les desfilades militars feixistes, la processó de corpus de Berga o el tradicional ball de sardanes en plena època franquista. La seva mort és una pèrdua d'un dels fotògrafs històrics de la comarca. El funeral serà aquest dimecres a les 10 del matí a l'església de Santa Eulàlia, a la plaça de Sant Pere de Berga.

La seva època daurada com a fotògraf va transcórrer durant la dècada dels anys quaranta. El seu fill, Manel Escobet, apunta que les fotografies del seu pare destaquen «pel seu valor documental». Assenyala que «és l'autor de la primera sèrie de fotografies de la Patum conegudes a Berga». Per Manel Escobet, les instantànies del seu pare transmeten espontaneïtat. «Ell trobava de seguida el punt d'interès social i disparava, sovint sense tenir en compte aspectes de composició», afirma.

L'afició per captar els rostres i la vida quotidiana d'aquells anys van consolidar una obra que, durant molts anys, va restar oblidada en un calaix. «Una part de la seva obra es conserva a l'Arxiu Comarcal del Berguedà però encara existeix un recull d'instantànies que les guardo a la botiga familiar Foto Luigi», afirma Manel Escobet.

L'any 2017 l'Aquí Berguedà i l'Arxiu Comarcal es van encarregar d'elaborar un calendari amb les seves fotografies i de promoure una exposició de la seva obra. Una acció per difondre el seu llegat. El pròleg del calendari, escrit pel director de l'Arxiu Comarcal del Berguedà, Xavier Pedrals, exposa la seva història de vida.

Francesc Escobet va néixer en una família que gestionava un establiment, anomenat La Camèlia, que venia objectes de regal, joguines i articles d'actualitat, com càmeres fotogràfiques. En aquest local, es va despertar la seva afició per la fotografia. Amb el pas dels anys, aquest negoci es va especialitzar en la fotografia. El seu germà, Climent, es va especialitzar en la fotografia d'estudi i reportatge mentre que ell es va ocupar més de les qüestions tècniques, tot i que, mantenia el gust per fotografiar.

Va ser un fotògraf autodidacte que es va interessar per retratar la vida social però també els paisatges, assenyala el pròleg. «El Francesc sempre va preferir la perspectiva natural, perquè creu que la fotografia ha de reflectir al màxim la perspectiva humana», assenyala el pròleg escrit per Xavier Pedrals.