El fotògraf Francesc Escobet i Farguell ha mort als 94 anys i ha deixat petjada a l'arxiu fotogràfic de Berga. La seva obra és un testimoni únic dels primers anys del franquisme al Berguedà. Escobet va immortalitzar escenes de la vida social del territori com les desfilades militars feixistes, la processó de Corpus de Berga o el tradicional ball de sardanes en plena època franquista. Berga perd un dels fotògrafs històrics de la comarca. El funeral és avui, dimecres, a les 10 del matí a l'església de Santa Eulàlia, a la plaça de Sant Pere de Berga.

La seva època daurada com a fotògraf va transcórrer durant la dècada dels anys quaranta. El seu fill, Manel Escobet, apunta que les fotografies del seu pare destaquen «pel seu valor documental». Assenyala que «és l'autor de la primera sèrie de fotografies de la Patum conegudes a Berga». Per a Manel Escobet, les instantànies del seu pare transmeten espontaneïtat. «Ell trobava de seguida el punt d'interès social i disparava, sovint sense tenir en compte aspectes de composició», afirma.

L'afició per captar els rostres i la vida quotidiana d'aquells anys van consolidar una obra que, durant molts anys, va restar oblidada en un calaix. «Una part de la seva obra es conserva a l'Arxiu Comarcal del Berguedà però encara existeix un recull d'instantànies que guardo a la botiga familiar Foto Luigi», afirma Manel Escobet.

Aquí Berguedà i l'Arxiu Comarcal l'any 2017 van elaborar un calendari amb les seves fotografies i van promoure una exposició de la seva obra, una acció amb l'objectiu de difondre-la. El pròleg del calendari, escrit pel director de l'Arxiu Comarcal del Berguedà, Xavier Pedrals, exposa la seva història de vida.

Francesc Escobet va néixer en una família que gestionava la botiga La Camèlia, on es venien objectes de regal, joguines i articles d'actualitat, i també càmeres fotogràfiques. Va ser aquí on es va despertar la seva afició per la fotografia, segons explica el pròleg. Amb el pas dels anys, aquest negoci es va especialitzar en la fotografia. El seu germà, Climent, es va especialitzar en la fotografia d'estudi i reportatge, mentre que ell es va ocupar més de les qüestions tècniques, tot i que mantenia el gust per la fotografia.

Va ser autodidacte i el seu màxim centre d'interès va ser retratar la vida social però també els paisatges, assenyala el pròleg. «El Francesc sempre va preferir la perspectiva natural, solia utilitzar objectius estàndards, perquè creu que la fotografia ha de reflectir al màxim la perspectiva humana», assenyala el pròleg escrit per Xavier Pedrals.