A les 11 del matí del primer diumenge de juliol, enmig d'una onada de calor que fa enfilar el termòmetre per sobre dels vint-i-cinc graus, el tram de la carretera BV-4406 que transcorre paral·lel a la riera de Merlès comença a ser ple de vehicles aparcats. Els conductors han anat seleccionant les parts amb ombra per deixar-hi el cotxe, però mitja hora més tard la concurrència és tal que qualsevol forat és bo per no haver de caminar gaire fins a l'aigua.

La riera de Merlès és a mig matí una mena de piscina municipal a l'aire lliure, però sense normes ni socorrista. Hi ha, no obstant això, un ambient de respecte per l'entorn. Al mes d'agost, amb jornades que triplicaran la presència de banyistes potser l'esperit serà un altre. Les famílies que gaudeixen del paratge han vingut majoritàriament a passar el dia. Porten taula, cadires i el dinar. Un s'espera al campament base mentre la resta, guiats pels nens, fan incursions cabal amunt. És un dia de bany diferent; asselvatjat, amb un toc d'aventura.

Toni Aguilar i Mariola Martín han vingut de Granollers amb els fills. És la primera vegada que visiten la riera de Merlès atrets per les explicacions de la petita, que hi havia estat d'excursió amb l'escola. Després de fer una recerca per Internet, van decidir passar-hi el diumenge. La primera impressió és bona: «Ens agrada molt, té bona pinta». De seguida veuen que la gràcia del lloc és, precisament, el seu estat de conservació i la tranquil·litat que desprèn: «Ens sembla bé que es reguli l'accés i l'ús de tot l'entorn perquè suposo que si arribes i t'ho trobes com ara està, molt bé, però si arribes i t'ho trobes massificat i brut, ja no és el mateix... si es regula és millor».

Uns metres més amunt, la família Centelles de Manresa juga a buscar bestioles sota l'aigua. Els nens han trobat crancs i els agafen un moment sorpresos pels seus moviments. En Miguel Ángel diu que ja s'hi ha banyat altres vegades amb la família pròpia o els pares. Per a ell, aquesta riera és el lloc ideal per passar una estona amb els nens jugant i refrescant-se. Considera que unes normes bàsiques pel que fa al comportament i l'accés són bones: «Jo no he vist mai gent molt bruta aquí, està més net que algunes platges, però sempre va bé una mica de regulació; precisament la gràcia de la riera de Merlès és que hi hagi poca gent i que sigui un entorn net, si no fos així, de ben segur que ja no vindríem».