14 de juliol de 2019
14.07.2019

EXPOSICIÓ 40 ANYS REGIÓ7 | PUIGCERDÀ


Fra Lluís Colomer, arrels del Berguedà al Valle de los Caídos sense identificar

Mort per ser capellà a Alcalà de Xiverta, les seves restes van anar sense identificar al mausoleu

13.07.2019 | 23:26
Ramon Felipó, autor de la publicació

L'any 1936 era un frare jove, de 31 anys, franciscà, i el conflicte armat del 36 li va costar la vida. Com a tants d'altres, el fet religiós va ser al darrere de la seva mort. Era un religiós jove i l'orde franciscà hi confiava i li feia fer prèdiques. Però va passar a ser dels morts que ningú no va reclamar després del seu assassinat. Els franciscans no ho van fer, i la pista del seu cadàver es va anar diluint fins acabar en una fossa comuna, al Valle de los Caídos, barrejat amb altres restes també sense identificar.

Més de 80 anys després, la figura d'aquest religiós nascut a Centelles, però amb fortes arrels berguedanes, ha despertat l'interès de Ramon Felipó, per una qüestió de lligam familiar i per la voluntat d'aclarir on eren i en quina condició es trobaven les restes de fra Lluís Colomer Salada. El llibre l'ha publicat l'editorial Llibres de l'Índex.

La recerca ha acabat en un llibre que acaba de sortir del forn, una biografia d'un centenar de pàgines, on Felipó repassa la relació familiar de fra Lluís Colomer, la seva educació, vida al seminari i l'exercici ja com a membre de la comunitat franciscana, i també el context en què va viure aquest frare en els moments més propers a la seva mort i el posterior enterrament i trasllat del cadàver. Felipó ha resseguit la pista de fra Colomer des de l'entorn familiar berguedà, des de les terres valencianes d'Alcalà de Xivert i l'Alcora fins als arxius de l'orde franciscà i la visita al Valle de los Caídos.

Escriu Felipó que fra Colomer va néixer a Centelles, residència de la mare i pare fill d'Enveig, a la part nord de la Cerdanya, en ter-reny francès. Però la mort de la mare pocs dies després de néixer ell, ja amb dos germans més grans, va fer que fra Colomer es criés, pràcticament a Berga, a casa d'uns oncles per part de mare (Ramona Salada i Climent Felipó). Va estudiar a Berga, al seminari de Solsona i va exercir el sacerdoci a la mateixa capital berguedana (consta a les hemeroteques una homilia que va fer el dia de la inauguració del nou ajuntament, durant les festes de la Patum). Va ser l'arxiver del convent dels franciscans a Berga el 1929.

Felipó el descriu com un home «bo, sarcàstic, molt treballador, bon predicador i frare franciscà». No es coneix cap relació amb la política, però el 1936 era vicari al convent dels franciscans a Alcalà de Xivert (el Baix Maestrat). Aquí una família els va acollir en veure's perseguits, però els escamots anarquistes els van anar a buscar els primers dies d'agost del 36. Van ser traslladats a la presó de Castelló, on Ramona Salada el va poder veure, però el mes d'octubre l'anomenada Columna del Hierro va traslladar tots els religiosos, van ser traslladats al cementiri de l'Alcora, i a les tàpies del recinte van ser assassinats per foc de metralladora.

Tot indica que en l'execució hi va pesar, també, la revenja per la mort en mans de l'exèrcit nacional del manresà Francesc Casas, republicà i diputat a les Corts el 1936, que havia estat desterrat per la dictadura de Primo de Rivera a Alcalà de Xivert.

Felipó lamenta en el seu llibre que fra Lluís Colomer no hagi tingut un enterrament digne i que les seves restes no puguin ser identificades. No ho va ser en el moment de la mort, i va ser enterrat en una fossa comuna. Una persona que va anar a buscar les restes del seu marit va reconèixer el cadàver de fra Colomer el 1938, però va ser l'última vegada que es va veure.

L'any 1950, 1.727 cadàvers no reclamats de la província de Castelló van ser enviats i enterrats al mausoleu franquista del Valle de los Caídos, construït per l'escultor Francisco Michavila. Fra Lluís Colomer és inclòs a la llista de màrtirs franciscans de la Guerra Civil Espanyola. Felipó reclama que aquestes restes no reposin al Valle de los Caídos i que siguin retornades o bé al País Valencià, a Centelles, on va néixer, o a Berga, on va viure bona part de la seva vida i hi tenia la segona mare.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Quan serà Patum 2018

La Patum 2018

Tot sobre la festa de Corpus. 

 

L'últim El més llegit