La taxa d'atur al Berguedà el primer trimestre de l'any se situa a la meitat de la que hi havia el 2013. Mentre que el 2018 s'ha calculat que hi va haver un 10,7% de població aturada, la taxa el 2013 era del 20,48%. El turisme té un pes important en aquesta baixada, ja que, segons el president del Consell Comarcal del Berguedà, Josep Lara, «hem cobert molts llocs de treball mitjançant el turisme». El Berguedà ha treballat per reduir l'atur i, alhora, obrir-se al turisme. «Actualment hi ha una creixent demanda turística al Berguedà. Hem cobert molts llocs de treball gràcies al turisme. Hi ha oferta i es generen llocs de treball».

Durant el 2018, els serveis de menjar i begudes van proporcionar 101 llocs nous de treball a la comarca. Tanmateix, a causa de la temporalitat del sector, aquest també és el que més atur genera. El 65,8% dels aturats a la comarca provenen del sector serveis.

Per la seva banda, les diferents institucions del Berguedà han treballat per potenciar el turisme. «Hem treballat molt en la promoció del turisme, i hem observat que el turisme s'ha disparat en els últims anys». El president del Consell assegura que la comarca «ja no és un espai de pas a la Cerdanya», i que a partir del treball en conjunt «hem aconseguit ser un espai turístic». I a causa de l'auge turístic a la comarca, s'han generat més llocs de treball en el sector dels serveis. «Fa uns anys ningú s'hauria cregut la situació actual. De fet, amb el nostre perfil de comarca rústica estem obtenint dades d'ocupació durant l'estiu d'entre el 90% i el 100%».

El Berguedà ha registrat en l'últim període un creixement en el nombre de turistes. Tanmateix, hi va haver una caiguda en el nombre de pernoctacions de l'1,8%.

L'increment del turisme també es nota en un creixement del nombre d'empreses de serveis a la comarca, l'1,5% el 2018. Segons l'Informe territorial de la demarcació de Barcelona, publicat per la Cambra de Comerç i la Diputació de Barcelona el juny passat, durant el 2018 es van comptabilitzar 931 empreses dedicades als serveis. De les 931, 14 van obrir durant el període analitzat. El percentatge d'empreses de serveis a la comarca és del 72% en comparació del total d'empreses. L'evolució del nombre d'empreses augmenta l'1,7%, i trenca amb el -3,7% de l'any anterior.

Tanmateix, hi ha una tasca pendent per a les institucions del Berguedà. «La gent que vol treballar en un entorn específic, aquí ho té difícil. A la comarca hi ha feina, però no comprenem tots els sectors». I un dels sectors sobre els quals s'ha de treballar és el dels joves. Per regenerar la comarca, cada vegada s'estan obrint més portes als emprenedors, sobretot des de les aules.

El Berguedà participa en programes com Cultura Emprenedora a l'Escola, ja present a 20 de les 24 escoles de la comarca, i en el programa Empresa Jove Europea, en el qual ja participen tots els centres d'educació secundària del Berguedà.

Una altra dada sobre la qual vol treballar el Consell Comarcal del Berguedà és l'índex de creixement de la població. La comarca és la menys poblada de les dotze que constitueixen la demarcació de Barcelona. Actualment, aplega el 0,7% de la població de la demarcació amb 38.895 habitants el 2018. Durant el 2018, va experimentar un lleuger creixement del 0,3%. La principal causa de l'augment són persones nouvingudes. Durant el període, s'han registrat 265 persones estrangeres que s'han establert a la comarca, el que suposa un increment del 9,9% de persones residents que provenen de l'estranger. Del col·lectiu, s'han establert 108 homes i hi ha hagut un descens en les dones, ja que s'ha tancat l'any amb 4 menys que el 2017.

El 38% dels nouvinguts prové del continent africà, concretament la marroquina és la nacionalitat amb més presència, amb 1.075 persones, el que suposa el 36,6%. La segona nacionalitat amb més representació a la comarca és la romanesa, amb un pes del 20,9%, i la tercera és la veneçolana, que passa de tenir 48 habitants el 2017 a 110 habitants el 2018.

«Les dades de creixement són bastant baixes, és per això que hem de treballar per fer repuntar les dades», comenta Lara. «Hem d'obrir la comarca; de moment, però, arribem sobretot a gent que vol defugir l'àrea metropolitana i les ciutats».